Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 202: Llínea 202:     
[[1504]].- “Registre de colacions de benifets de la diòcesis de Valéncia”, ‘… Nobilis Ludovici de Perellos, de rectoria oppidi de Torres Torres, auctoritate apostolica facta, videlicet vigore quarundam litterarum apostolicarum seu mandati de providendo felicis recordacionis Alexandri pape Sexti, '''lingua vulgare valentina expeditarum…’'''.  
 
[[1504]].- “Registre de colacions de benifets de la diòcesis de Valéncia”, ‘… Nobilis Ludovici de Perellos, de rectoria oppidi de Torres Torres, auctoritate apostolica facta, videlicet vigore quarundam litterarum apostolicarum seu mandati de providendo felicis recordacionis Alexandri pape Sexti, '''lingua vulgare valentina expeditarum…’'''.  
 +
 +
1504.- Giner, 17. Valéncia Nobilis Ludovici de Perellos, de rectoria oppidi de Torres Torres, auctoritate apostolica facta, videlicet vigore quarundam litterarum apostolicarum seu mandati de providendo felicis recordacionis Alexandri pape Sexti, '''lingua vulgare valentina''' expeditarum Registre de colacions de benifets de la diòcesis de Valéncia. Segons A. Ferrando: “Consciencia idiomatica...”, Valencia, 1980, pag. 52.
    
[[1507]].- [[Francesc Eiximenis]], teólogo catalán, en su obra "Scala Dei", escribe en Lengua Valenciana diferenciándola del Lemosin: ‘Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi '''en nostra lengua vulgar valenciana''', util y molt profitos per a contemplar les coses divines’.  
 
[[1507]].- [[Francesc Eiximenis]], teólogo catalán, en su obra "Scala Dei", escribe en Lengua Valenciana diferenciándola del Lemosin: ‘Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi '''en nostra lengua vulgar valenciana''', util y molt profitos per a contemplar les coses divines’.  
 +
 +
1507.- Barcelona En l'any 1491, el prologuiste de l'Art de ben morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l'edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix aixina: “... he desliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre '''en lengua valenciana''' e manifest estil” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54.
    
[[1508]].- [[Bertomeu de Torres Naharro]], en su comèdia “Seraphina” '''utiliza el italiano y el valenciano a parte del latín”'''.  
 
[[1508]].- [[Bertomeu de Torres Naharro]], en su comèdia “Seraphina” '''utiliza el italiano y el valenciano a parte del latín”'''.  
Llínea 755: Llínea 759:  
L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931
 
L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931
   −
ue no s’exigixca que aci tinguerem que tindre normes d’escritura aliena a la valenciana i, per supost, res d’intromissions de l’Institut d’Estudis Catalans ni en la llengua, ni en la lliteratura, ni en la vida de les gents que hem naixcut en el Regne de Valencia.Mai se’ls votà per a facultar-los a canviar la nostra personalitat, la nostra cultura, la nostra raça o la nostra llengua valenciana. Vicent Giner Boira – Any 1.997
+
Que no s’exigixca que aci tinguerem que tindre normes d’escritura aliena a la valenciana i, per supost, res d’intromissions de l’Institut d’Estudis Catalans ni en la llengua, ni en la lliteratura, ni en la vida de les gents que hem naixcut en el Regne de Valencia.Mai se’ls votà per a facultar-los a canviar la nostra personalitat, la nostra cultura, la nostra raça o la nostra llengua valenciana. Vicent Giner Boira – Any 1.997
    
La llengua no la fan ni les Academies ni els governs. L’idioma es del poble. Antonio Tovar.
 
La llengua no la fan ni les Academies ni els governs. L’idioma es del poble. Antonio Tovar.
Llínea 774: Llínea 778:  
L'individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. ("La llengua valenciana en perill". Francesc de Borja Cremades y otros. Edita G.A.V.). Manuel de Montoliu, filofec català.
 
L'individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. ("La llengua valenciana en perill". Francesc de Borja Cremades y otros. Edita G.A.V.). Manuel de Montoliu, filofec català.
 
Molt despreciada està la llengua valenciana i es la causa perque els mateixos que devien ensalçar-la la degraden... I d'aci es, que eixa multitut de pobles que no entenen atra, estan en extrem ignorants de lo que els conve saber, tant en lo politic com en lo moral... determine escriure en llengua valenciana estes conversacions... Encara que alguns ignorants presumits, neguen haver-la (l'instruccions) en esta classe d'escrits i en idioma valencià... Responga per mi el meu Pare, Germa i Patro Sant Vicent Ferrer, que predicant en llengua valenciana intrui, convence i converti a innumerables: En fi, yo tinc per un simple, al que vullga sostindre que l'idioma valencià no siga capaç i susceptible de tot lo que son els demes. Dit per Manuel Civera, en lo prolec d'u dels seus coloquis constitucionalistes.
 
Molt despreciada està la llengua valenciana i es la causa perque els mateixos que devien ensalçar-la la degraden... I d'aci es, que eixa multitut de pobles que no entenen atra, estan en extrem ignorants de lo que els conve saber, tant en lo politic com en lo moral... determine escriure en llengua valenciana estes conversacions... Encara que alguns ignorants presumits, neguen haver-la (l'instruccions) en esta classe d'escrits i en idioma valencià... Responga per mi el meu Pare, Germa i Patro Sant Vicent Ferrer, que predicant en llengua valenciana intrui, convence i converti a innumerables: En fi, yo tinc per un simple, al que vullga sostindre que l'idioma valencià no siga capaç i susceptible de tot lo que son els demes. Dit per Manuel Civera, en lo prolec d'u dels seus coloquis constitucionalistes.
  −
1507. Barcelona En 1491, el prologuiste de l'Art de ben morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix aixina: “... he desliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54
  −
  −
1504, Giner, 17. Valéncia Nobilis Ludovici de Perellos, de rectoria oppidi de Torres Torres, auctoritate apostolica facta, videlicet vigore quarundam litterarum apostolicarum seu mandati de providendo felicis recordacionis Alexandri pape Sexti, lingua vulgare valentina expeditarum Registre de colacions de benifets de la diòcesis de Valéncia. Segons A. Ferrando: “Consciencia idiomatica...”, Valencia, 1980, pag. 52
      
1517. Napols. El presentador que hace la introducción de esta Comedia (...) da al público un avance de su argumento. Al llegar al desenlace observa:
 
1517. Napols. El presentador que hace la introducción de esta Comedia (...) da al público un avance de su argumento. Al llegar al desenlace observa:
110 198

edicions

Menú de navegació