Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 220: Llínea 220:     
[[1517]].- [[Bertomeu de Torres Naharro]] , en su comèdia “Propalladia” es pot llegir que: ‘...Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por '''latín e italiano castellano y valenciano que ninguno desconcierta’'''.  
 
[[1517]].- [[Bertomeu de Torres Naharro]] , en su comèdia “Propalladia” es pot llegir que: ‘...Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por '''latín e italiano castellano y valenciano que ninguno desconcierta’'''.  
 +
 +
1517. [[Napols]]. El presentador que hace la introducción de esta Comedia (...) da al público un avance de su argumento. Al llegar al desenlace observa:
 +
“Serafina quedará
 +
con Floristán bien casada
 +
(.......)
 +
No salen de cuenta cierta
 +
Por latín e italino,Castellana '''y valenciano'''
 +
Que ninguno desconcierta...
 +
Torres Naharro, Bertomeu: “Propalladia”; Nàpols, 1517. Citat per Vt. Ferrer Olmos: “Comedias de un famoso extremeño”, en “Levante” (Especial) de 7 de febrer de 1981. I per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, pag. 50.
    
[[1518]].- [[Miquel Pérez]], escritor i traductor valencià del [[Sigle d'Or]] valencià. Barcelona “... és reestampada en la ciutat comtal el “Libre del menyspreu del món e de la imitacio de Jesuchrist”, de Miquel Pérez, ''aixina mateixa en valenciana prosa''. Segons A. Ferrando:”Consciencia idiomatica ...”, pag. 55.
 
[[1518]].- [[Miquel Pérez]], escritor i traductor valencià del [[Sigle d'Or]] valencià. Barcelona “... és reestampada en la ciutat comtal el “Libre del menyspreu del món e de la imitacio de Jesuchrist”, de Miquel Pérez, ''aixina mateixa en valenciana prosa''. Segons A. Ferrando:”Consciencia idiomatica ...”, pag. 55.
Llínea 778: Llínea 787:  
L'individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. ("La llengua valenciana en perill". Francesc de Borja Cremades y otros. Edita G.A.V.). Manuel de Montoliu, filofec català.
 
L'individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. ("La llengua valenciana en perill". Francesc de Borja Cremades y otros. Edita G.A.V.). Manuel de Montoliu, filofec català.
 
Molt despreciada està la llengua valenciana i es la causa perque els mateixos que devien ensalçar-la la degraden... I d'aci es, que eixa multitut de pobles que no entenen atra, estan en extrem ignorants de lo que els conve saber, tant en lo politic com en lo moral... determine escriure en llengua valenciana estes conversacions... Encara que alguns ignorants presumits, neguen haver-la (l'instruccions) en esta classe d'escrits i en idioma valencià... Responga per mi el meu Pare, Germa i Patro Sant Vicent Ferrer, que predicant en llengua valenciana intrui, convence i converti a innumerables: En fi, yo tinc per un simple, al que vullga sostindre que l'idioma valencià no siga capaç i susceptible de tot lo que son els demes. Dit per Manuel Civera, en lo prolec d'u dels seus coloquis constitucionalistes.
 
Molt despreciada està la llengua valenciana i es la causa perque els mateixos que devien ensalçar-la la degraden... I d'aci es, que eixa multitut de pobles que no entenen atra, estan en extrem ignorants de lo que els conve saber, tant en lo politic com en lo moral... determine escriure en llengua valenciana estes conversacions... Encara que alguns ignorants presumits, neguen haver-la (l'instruccions) en esta classe d'escrits i en idioma valencià... Responga per mi el meu Pare, Germa i Patro Sant Vicent Ferrer, que predicant en llengua valenciana intrui, convence i converti a innumerables: En fi, yo tinc per un simple, al que vullga sostindre que l'idioma valencià no siga capaç i susceptible de tot lo que son els demes. Dit per Manuel Civera, en lo prolec d'u dels seus coloquis constitucionalistes.
  −
1517. Napols. El presentador que hace la introducción de esta Comedia (...) da al público un avance de su argumento. Al llegar al desenlace observa:
  −
“Serafina quedará
  −
con Floristán bien casada
  −
(.......)
  −
No salen de cuenta cierta
  −
Por latín e italino,Castellana y valenciano
  −
Que ninguno desconcierta...
  −
Torres Naharro, Bertomeu: “Propalladia”; Nàpols, 1517. Citat per Vt. Ferrer Olmos: “Comedias de un famoso extremeño”, en “Levante” (Especial) de 7 de febrer de 1981. I per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, pag. 50.
      
1574. Valencia. Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Señorias [Senado de Valencia], como à padres de la Republica Valenciana, a quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la propia patria pertenece, suplicandoles me perdonen por haber vertido esta Obra de Valenciana en Castellana, que por la mesma causa huve de verter la Chrónica de Valencia, y el libro de Nobleza e Hidalguía, Armas y Blasones, y el libro de Recreación de los días calurosos de Julio, que después de haberlos copilado, en la versión de todos ellos tuve otro tanto trabajo, solamente por hacerlos comunicables á muchas otras provincias. M. de Viciana, Rafel: “Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana”. Facsimil de les llibreries “París-Valencia”; pag. 18.
 
1574. Valencia. Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Señorias [Senado de Valencia], como à padres de la Republica Valenciana, a quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la propia patria pertenece, suplicandoles me perdonen por haber vertido esta Obra de Valenciana en Castellana, que por la mesma causa huve de verter la Chrónica de Valencia, y el libro de Nobleza e Hidalguía, Armas y Blasones, y el libro de Recreación de los días calurosos de Julio, que después de haberlos copilado, en la versión de todos ellos tuve otro tanto trabajo, solamente por hacerlos comunicables á muchas otras provincias. M. de Viciana, Rafel: “Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana”. Facsimil de les llibreries “París-Valencia”; pag. 18.
111 182

edicions

Menú de navegació