Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 265: Llínea 265:     
[[1569]].- [[Lorenzo Palmireno]], humaniste, aragonés de Teruel, en la seua obra "Vocabulario del Humanista" al traduir les equivalencies del llatí en llengua vulgar, equipara a la llengua Valenciana en atres del seu entorno: ‘...Y aunque eso no fuese, basta ver que, '''si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en Valenciano, Italiano o Frances o lengua Portuguesa...’'''.  
 
[[1569]].- [[Lorenzo Palmireno]], humaniste, aragonés de Teruel, en la seua obra "Vocabulario del Humanista" al traduir les equivalencies del llatí en llengua vulgar, equipara a la llengua Valenciana en atres del seu entorno: ‘...Y aunque eso no fuese, basta ver que, '''si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en Valenciano, Italiano o Frances o lengua Portuguesa...’'''.  
 +
 +
1569-1608. Oriola. En capitol del dia 12 d'aquell mateix mes [XII-1592], fetes les gestions pertinents de confrontar el sagramentari valencià i el castellà esmentats, determinaren: que havien regonegut los dits manuals i quels pareixia ques rebesen y acceptasen los que ha fet lo senyor Arquebisbe per estar molt complits '''y en llengua valenciana'''... “Dietari de les resolucions...” (1569-160, fol 95 vº de l’Archiu Capitular d'Oriola.
    
[[File:Rafael Martín de Viciana.jpg|thumb|250px|Rafael Martí de Viciana]]
 
[[File:Rafael Martín de Viciana.jpg|thumb|250px|Rafael Martí de Viciana]]
Llínea 791: Llínea 793:     
1574. Valencia. Bien sentía el Beatísimo Pontifice en su corazón por ser Valenciano, como no había quien tomase por la Lengua Valenciana. Y aunque en Roma à la sazón residian los Cardenales Vera, Serra, Lopiz y Loris, todos valencianos, ninguno de aquellos emprendió el cargo de responder `por la Lengua Valenciana, dexándolo para cuando à la nación Valenciana le paresciesse pedir su derecho.. M. de Viciana, Rafel: “Alabanzas de las Lenguas...”. Fascimil de les llibreries “París-Valencia”; pags. 40-41.
 
1574. Valencia. Bien sentía el Beatísimo Pontifice en su corazón por ser Valenciano, como no había quien tomase por la Lengua Valenciana. Y aunque en Roma à la sazón residian los Cardenales Vera, Serra, Lopiz y Loris, todos valencianos, ninguno de aquellos emprendió el cargo de responder `por la Lengua Valenciana, dexándolo para cuando à la nación Valenciana le paresciesse pedir su derecho.. M. de Viciana, Rafel: “Alabanzas de las Lenguas...”. Fascimil de les llibreries “París-Valencia”; pags. 40-41.
  −
1569-1608. Oriola. En capitol del dia 12 d’aquell mateix mes [XII-1592], fetes les gestions pertinents de confrontar el sagramentari valencià i el castellà esmentats, determinaren: que havien regonegut los dits manuals i quels pareixia ques rebesen y acceptasen los que ha fet lo senyor Arquebisbe per estar molt complits y en llengua valenciana... “Dietari de les resolucions...” (1569-160, fol 95 vº de l’Archiu Capitular d’Oriola.
      
1586. Valencia ...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos indios le entendian... Manuscrit propietat dels P.P. Dominics del Convent de Valéncia contenint la declaracio jurada de Jeroni Ferrandis sobre la predicació de Sant Lluys Bertran en Colòmbia (foli 977, vers). Citat per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, peg. 61.
 
1586. Valencia ...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos indios le entendian... Manuscrit propietat dels P.P. Dominics del Convent de Valéncia contenint la declaracio jurada de Jeroni Ferrandis sobre la predicació de Sant Lluys Bertran en Colòmbia (foli 977, vers). Citat per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, peg. 61.
109 710

edicions

Menú de navegació