2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − + Llínea 17:
Llínea 17: − + − + Llínea 41:
Llínea 41: − Llínea 49:
Llínea 48: − + Llínea 75:
Llínea 74: − Llínea 93:
Llínea 91: − Llínea 106:
Llínea 103: − Llínea 119:
Llínea 115: − + − + − + − Llínea 163:
Llínea 158: − − Llínea 176:
Llínea 169: − Llínea 184:
Llínea 176: − Llínea 195:
Llínea 186: − ::Els dos dies grans de les festes patronals son l'últim dilluns d'agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, dumenge, festivitat del Crist. + − ::Cap senyalar la gran rivalitat existent entre abdós clavaries, destacant la que se dona en les [[mascletà|mascletaes]] disparades en els dos dies grans, que congreguen gran quantitat d'assistents vinguts de tota la comarca. Pot vore uns vídeos penjats en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=q4Aez-15WEQ de la traca correguda] de 2007 i de la [http://es.youtube.com/watch?v=brrh9o3Lm7A mascletà del Carrer Major] de 2006.+ − ::Un dels actes més populars i genuïns de la festa de Mislata és la [[paella]] jagant cuinada pels clavaris del Santíssim Crist per a 5.000 comensals. També por vore un vídeo penjat de YouTube gravat en 2007 [http://es.youtube.com/v/SXHOoRwr2Yc de la paella jagant]+ − Al igual que en [[Valéncia]], en Mislata també son típiques [[Falles|Les Falles]], festa per excelència, i mundialment coneguda, valenciana que se celebra entre el quinze i dèneu de març, de les quals se destaquen els dos últims com punt àlgit de les festes. Conta en les següents onze comissions falleres: Creu i Mislata; Felip Bellver-Mare Ràfols; Antoni Molle-Gregori Gea; Pare Santonja-Cardenal Benlloch; Barri del Quint-Pizarro; Salvador Giner-Gregori Gea; Lepanto-En Joan d'Austria; Plaça d'Eduardo Marquina; Doctor Maranyón-Mestre Palau; L'Eliana-El Cid; y [[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Plaça de la Moreria]].+ Llínea 209:
Llínea 200: − Llínea 247:
Llínea 237: − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 272:
Llínea 262: − + Llínea 281:
Llínea 271: − {{Pobles de Valéncia}}
sense resum d'edició
|nom = Mislata
|nom = Mislata
|image_escut = [[Image: Escut_de_Mislata.png|90px]]
|image_escut = [[Image: Escut_de_Mislata.png|90px]]
|país = Espanya
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Oest]]
|comarca = [[Horta Oest]]
|gentilici = Mislater/a
|gentilici = Mislater/a
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46920
|còdic_postal = 46920
|festes = Última semana d'Agost
|festes = Última semana d'Agost
|alcalde = Manuel Corredera Sanchis ([[PP]])
|alcalde = Manuel Corredera Sanchis ([[PPCV]])
|uep = [http://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
|uep = [http://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
|notes =
|notes =
En l'actualitat conta en dos estacions dins del municipi: 'Mislata', que para en el centre neuràlgic de la ciutat (en el mateix puesto que l'antiga estació), i 'Mislata Almassil', prop del [[Nou Llit del Túria]]. Esta llínea forma part del complex de les llínees 3 i 5, que unixen [[Rafelbunyol]] i el Port, passant pels municipis de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]], en el [[Aeroport de Valéncia]], i permet els desplaçaments als ciutadans en relativa rapidea i comoditat.
En l'actualitat conta en dos estacions dins del municipi: 'Mislata', que para en el centre neuràlgic de la ciutat (en el mateix puesto que l'antiga estació), i 'Mislata Almassil', prop del [[Nou Llit del Túria]]. Esta llínea forma part del complex de les llínees 3 i 5, que unixen [[Rafelbunyol]] i el Port, passant pels municipis de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]], en el [[Aeroport de Valéncia]], i permet els desplaçaments als ciutadans en relativa rapidea i comoditat.
[[Image:Linea3metrovalencia.gif]] [[Image:Linea5metrovalencia.gif]]
[[Image:Linea3metrovalencia.gif]] [[Image:Linea5metrovalencia.gif]]
L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragón|Jaume I]] repartí cases y terres a alguns caballers (tal volta en pago de sa aportació per a sufragar els gasts de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[segle XIV]], varis senyors.
L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragón|Jaume I]] repartí cases y terres a alguns caballers (tal volta en pago de sa aportació per a sufragar els gasts de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[segle XIV]], varis senyors.
En la traducció del ''"[[Llibre del Repartiment de Valéncia]]"'' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar (1199-1260) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:
En la traducció del ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia]]'' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar (1199-1260) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:
<cite>
<cite>
* ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>''
* ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>''
== Demografia ==
== Demografia ==
En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'horta valenciana que fon en un passat no mmolt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins el punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'Europa. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals son que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen la impossibilitat de estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.
En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'horta valenciana que fon en un passat no mmolt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins el punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'Europa. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals son que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen la impossibilitat de estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.
== Economia ==
== Economia ==
En els seus camps, regats en aigua del [[Túria]] a través de la [[Sequia de Mislata]] i la [[Sequia de Favara]], se produïen una gran varietat d'[[hortaliça|hortalices]] destinades al consum diari, tales com creïlles, pésols, tomaques, etc. que eren absorbides pels mercats propencs. Hui en dia l'[[agricultura|activitat agrícola]] es residual debut al gran creiximent demogràfic que ha privat ad esta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.
En els seus camps, regats en aigua del [[Túria]] a través de la [[Sequia de Mislata]] i la [[Sequia de Favara]], se produïen una gran varietat d'[[hortaliça|hortalices]] destinades al consum diari, tales com creïlles, pésols, tomaques, etc. que eren absorbides pels mercats propencs. Hui en dia l'[[agricultura|activitat agrícola]] es residual debut al gran creiximent demogràfic que ha privat ad esta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.
=== Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels ===
=== Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels ===
Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en 1755. És un temple de fachada senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La fachada i campanar se restauraren en 1978. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar al original desaparegut en 1936 que era de fusta, realisat pel arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys després se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín.
Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en 1755. És un temple de fachada senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La fachada i campanar se restauraren en 1978. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar al original desaparegut en 1936 que era de fusta, realisat pel arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys després se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín.
{{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.
{{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.
''“La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'abril de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys després, el 28 de març de 1432 fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..”''
''La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'abril de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys després, el 28 de març de 1432 fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..''
I més avant continua escrivint:
I més avant continua escrivint:
''“El 31 d'octubre de 1433 se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el 17 de decembre del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra cridat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….”}}''
''El 31 d'octubre de 1433 se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el 17 de decembre del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra cridat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….}}''
*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.
*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.
=== El "''Pou del Quint''" ===
=== El ''Pou del Quint'' ===
Edifici construït en [[1915]] per a administrar les aigües que s'obtenien de un pou allí ubicat. Estes aigües regaven les hortes de Mislata i sa titularitat corresponia a la comunitat de regants del Pou del Santíssim Crist de la Fe. En 2007 fon cedida esta propietat a l'Ajuntament de Mislata per a ubicar el Museu Etnogràfic 'El Quint'.
Edifici construït en [[1915]] per a administrar les aigües que s'obtenien de un pou allí ubicat. Estes aigües regaven les hortes de Mislata i sa titularitat corresponia a la comunitat de regants del Pou del Santíssim Crist de la Fe. En 2007 fon cedida esta propietat a l'Ajuntament de Mislata per a ubicar el Museu Etnogràfic 'El Quint'.
== Deports ==
== Deports ==
=== Associacions i instalacions Deportives ===
=== Associacions i instalacions Deportives ===
Mislata en l'actualitat conta en 24 associacions deportives en tot tipo de modalitats i açò li dona una riquea als seus ciutadans que poden elegir a l'hora de decidir la formació deportiva de ses fills.
Mislata en l'actualitat conta en 24 associacions deportives en tot tipo de modalitats i açò li dona una riquea als seus ciutadans que poden elegir a l'hora de decidir la formació deportiva de ses fills.
Per a poder practicar deport Mislata conta en 3 zones deportives que engloben a les següents instalacions:
Per a poder practicar deport Mislata conta en 3 zones deportives que engloben a les següents instalacions:
Tota l'informació del deport de Mislata la pots trobar en http://www.infomislata.com/deporte
Tota l'informació del deport de Mislata la pots trobar en http://www.infomislata.com/deporte
=== Escola de Fútbol ===
=== Escola de Fútbol ===
== Social ==
== Social ==
En la primera llegislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà la '''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa "Mislata Sense Barreres", per a tractar de forma metòdica la accessibilitat total en el municipi.
En la primera llegislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà la '''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa "Mislata Sense Barreres", per a tractar de forma metòdica la accessibilitat total en el municipi.
* Les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a [[Nostra Senyora dels Àngels]], en agost.
* Les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a [[Nostra Senyora dels Àngels]], en agost.
*Els dos dies grans de les festes patronals son l'últim dilluns d'agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, dumenge, festivitat del Crist.
*Cap senyalar la gran rivalitat existent entre abdós clavaries, destacant la que se dona en les [[mascletà|mascletaes]] disparades en els dos dies grans, que congreguen gran quantitat d'assistents vinguts de tota la comarca. Pot vore uns vídeos penjats en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=q4Aez-15WEQ de la traca correguda] de 2007 i de la [http://es.youtube.com/watch?v=brrh9o3Lm7A mascletà del Carrer Major] de 2006.
*Un dels actes més populars i genuïns de la festa de Mislata és la [[paella]] jagant cuinada pels clavaris del Santíssim Crist per a 5.000 comensals. També por vore un vídeo penjat de YouTube gravat en 2007 [http://es.youtube.com/v/SXHOoRwr2Yc de la paella jagant]
A l'igual que en [[Valéncia]], en Mislata també son típiques [[Falles|Les Falles]], festa per excelència, i mundialment coneguda, valenciana que se celebra entre el quinze i dèneu de març, de les quals se destaquen els dos últims com punt àlgit de les festes. Conta en les següents onze comissions falleres: Creu i Mislata; Felip Bellver-Mare Ràfols; Antoni Molle-Gregori Gea; Pare Santonja-Cardenal Benlloch; Barri del Quint-Pizarro; Salvador Giner-Gregori Gea; Lepanto-En Joan d'Austria; Plaça d'Eduardo Marquina; Doctor Maranyón-Mestre Palau; L'Eliana-El Cid; y [[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Plaça de la Moreria]].
Ademés, podem trobar atres com les de La Purísima; les de [[Santa Cecília]] en el mes de novembre, que organisen els músics del [[Centre Instructiu i Musical de Mislata|Centre Instructiu i Musical]]; Les del ''carrer Bon Pastor'' i les del ''carrer Sant Carles'' ya no se celebren pero cal mencionar-les per el gran aporte que han realisat en la memòria colectiva de Mislata.
Ademés, podem trobar atres com les de La Purísima; les de [[Santa Cecília]] en el mes de novembre, que organisen els músics del [[Centre Instructiu i Musical de Mislata|Centre Instructiu i Musical]]; Les del ''carrer Bon Pastor'' i les del ''carrer Sant Carles'' ya no se celebren pero cal mencionar-les per el gran aporte que han realisat en la memòria colectiva de Mislata.
== Política ==
== Política ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Alcaldes anteriors a 1979
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Alcaldes anteriors a 1979
{{Alcaldes_Espanya
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = D. José Morales Gracia
| Alcalde_1 = D. José Morales Gracia
| Partit_1 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = D. José Morales Gracia
| Alcalde_2 = D. José Morales Gracia
| Partit_2 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = D. José Morales Gracia
| Alcalde_3 = D. José Morales Gracia
| Partit_3 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = D. José Morales Gracia
| Alcalde_4 = D. José Morales Gracia
| Partit_4 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = D. José Morales Gracia
| Alcalde_5 = D. José Morales Gracia
| Partit_5 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = D. José Morales Gracia <br /> Manuel Corredera Sanchis (moción de censura)
| Alcalde_6 = D. José Morales Gracia <br /> Manuel Corredera Sanchis (moción de censura)
| Partit_6 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]] <br /> [[PP]]
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] <br /> [[PPCV]]
| Alcalde_7 = D. Manuel Corredera Sanchis
| Alcalde_7 = D. Manuel Corredera Sanchis
| Partit_7 = [[PP]]
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = D. Manuel Corredera Sanchis
| Alcalde_8 = D. Manuel Corredera Sanchis
| Partit_8 = [[PP]]
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}
}}
* [http://www.infomislata.com/ Pàgina oficial de l'Ajuntament de Mislata]
* [http://www.infomislata.com/ Pàgina oficial de l'Ajuntament de Mislata]
* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]
* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'han extret part de l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret part de l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [http://www.fallas.com/comisiones/sectores/mislata.htm Falles de Mislata]
* [http://www.fallas.com/comisiones/sectores/mislata.htm Falles de Mislata]
* [http://www.agrupaciofallesmislata.es Agrupació de Falles de Mislata]
* [http://www.agrupaciofallesmislata.es Agrupació de Falles de Mislata]
{{Traduït de|es|Mislata}}
{{Traduït de|es|Mislata}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]