32 566
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + Llínea 23:
Llínea 33: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Cites
[[Image:Joan lerma.jpg|thumb|250px|Joan Lerma]]
{{Biografia|
| nom = Joan Lerma i Blasco
| image = [[Image:Joan lerma.jpg|thumb|250px|Joan Lerma]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| data_naix = [[15 de juliol]] de [[1951]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del partit polític [[PSPV-PSOE]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. Ocupà el càrrec des de l'any [[1982]] fins a [[1995]].
'''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del partit polític [[PSPV-PSOE]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. Ocupà el càrrec des de l'any [[1982]] fins a [[1995]].
Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us|Llei d'Ús]] del Valencià.
Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us|Llei d'Ús]] del Valencià.
== Cites ==
{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''
''Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.''
''El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.''
''Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.''
''Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.''|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per [[Federico Martínez Roda]] (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
{{Cita|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].
De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.
[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.|Extracte de l'editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}
{{Successió
{{Successió