83 706
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «L’albarginera, planta que produïx l’albargina, pertany a la familia de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va ...».
L’albarginera, planta que produïx l’albargina, pertany a la familia de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color vert intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellissimes flors d’un blau violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola.
Al seu fruit, la albargina, la Naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat,
clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les
varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li
un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i
d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes.
El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les
proteïnes no superen el 2%; els glúcits només un 3% i els lípits estan absents; conté en
molt chicoteta proporció vitamines A, B i C.
Oferix diverses possibilitats culinàries, p.e, com a guarnició de plats de carn o peix;
fregides i reboçadetes en ou, acabades de fer i encara calentetes...estan per a morir-se
de gust; partides pel mig i fetes al forn, en oli d’oliva, sal, piberroig i trossets de carn de
ternera picadeta.... ¡Ché, qué bo! – És una especialitat de l’horta de Gandia. Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l’any. Es dona en tots els climes templats. En Espanya destaquen com a productores en quantitat i qualitat, Múrcia, Almeria, Màlaga i Valéncia, especialment la zona de Gandia. Varietats n’hi ha moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc.
Al seu fruit, la albargina, la Naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat,
clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les
varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li
un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i
d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes.
El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les
proteïnes no superen el 2%; els glúcits només un 3% i els lípits estan absents; conté en
molt chicoteta proporció vitamines A, B i C.
Oferix diverses possibilitats culinàries, p.e, com a guarnició de plats de carn o peix;
fregides i reboçadetes en ou, acabades de fer i encara calentetes...estan per a morir-se
de gust; partides pel mig i fetes al forn, en oli d’oliva, sal, piberroig i trossets de carn de
ternera picadeta.... ¡Ché, qué bo! – És una especialitat de l’horta de Gandia. Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l’any. Es dona en tots els climes templats. En Espanya destaquen com a productores en quantitat i qualitat, Múrcia, Almeria, Màlaga i Valéncia, especialment la zona de Gandia. Varietats n’hi ha moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc.