| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | L’albarginera, planta que produïx l’albargina, pertany a la familia de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color vert intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellissimes flors d’un blau violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola.
| + | L''''albargina''' es el fruit que produix l’albarginera, planta que pertany a la familia de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color vert intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellissimes flors d’un blau violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. |
| | | | |
| − | Al seu fruit, la albargina, la Naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, | + | Al seu fruit, la albargina, la naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. |
| − | clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les | |
| − | varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li | |
| − | un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i | |
| − | d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. | |
| | | | |
| − | El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les | + | == Valor alimentari == |
| − | proteïnes no superen el 2%; els glúcits només un 3% i els lípits estan absents; conté en | + | El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les proteïnes no superen el 2%; els glúcits només un 3% i els lípits estan absents; conté en molt chicoteta proporció vitamines A, B i C. |
| − | molt chicoteta proporció vitamines A, B i C. | |
| | | | |
| − | Oferix diverses possibilitats culinàries, p.e, com a guarnició de plats de carn o peix; | + | == Possibilitats culinàries == |
| − | fregides i reboçadetes en ou, acabades de fer i encara calentetes...estan per a morir-se | + | Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició de plats de carn o peix; fregides i reboçades en ou, acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en oli d’oliva, sal, piberroig i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l’horta de [[Gandia]]. |
| − | de gust; partides pel mig i fetes al forn, en oli d’oliva, sal, piberroig i trossets de carn de
| + | |
| − | ternera picadeta.... ¡Ché, qué bo! – És una especialitat de l’horta de Gandia. Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l’any. Es dona en tots els climes templats. En Espanya destaquen com a productores en quantitat i qualitat, Múrcia, Almeria, Màlaga i Valéncia, especialment la zona de Gandia. Varietats n’hi ha moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc. | + | == Produccio == |
| | + | Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l’any. Es dona en tots els climes templats. En [[Espanya]] destaquen com a productores en quantitat i qualitat, [[Múrcia]], [[Almeria]], [[Màlaga]] i [[Valéncia]], especialment la zona de Gandia. |
| | + | |
| | + | |
| | + | == Varietats == |
| | + | Varietats n’hi ha moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc. |