31 882
edicions
Canvis
→El convent
El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità. El poble de Benicàsim estava agraït per l'ajuda rebuda pels monges en la recent epidèmia de [[còlera]].
El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità. El poble de Benicàsim estava agraït per l'ajuda rebuda pels monges en la recent epidèmia de [[còlera]].
Per a l'emplaçament de les noves edificacions s'elegix el Bancal de la Porteria, començant-se les obres en [[1784]]. L'encarregat de dirigir les obres serà Fra Joaquim del Chiquet Jesús. Est va obtindre el títul de mestre d'obres en [[Saragossa]], i el d'arquitecte per a tots els edificis que s'oferixquen en les cases i convents de la seua Orde ho va rebre de la [[Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] l'1 de febrer de [[1789]]. El proyecte del Desert fon aprovat per dita Acadèmia el 16 de giner de [[1785]]. En [[1791]] s'iniciava la construcció de l'iglésia i en [[1793]] la vida eremítica. En l'any [[1796]] l'iglésia ya s'havia acabat i en [[1802]] es varen traslladar els cadàvers del vell al nou monasteri.
En [[1811]] aplega a la província el [[Louis Gabriel Suchet|general Suchet]], produint-se els primers abusos. Despuix es va portar a terme l'inventari de bens del convent d'acort al “Embargament de bens nacionals”. Avisat el prior de que anava a produir-se este fet, va amagar part dels bens, conseguint ademés que li nomenaren custodi dels bens inventariats.
En l'any [[1813]] un intent de venda del Desert per part de les autoritats fon frustrat per un informe desfavorable de l'alcalde de Benicàssim. D'esta forma, el convent va mantindre bona part dels seus bens durant l'[[Guerra de l'Independència espanyola|invasió napoleònica]]. Poc temps despuix, en [[1835]], es produïx la Real Orde d'Exclaustració Eclesiàstica decretada pel Govern. En les següents décades es produïx una reducció en la comunitat religiosa, aplegant en [[1873]] al prior i a tres o quatre pares.
En l'arribada de la Restauració de l'Orde la situació de no–exclaustració de la comunitat situa al monasteri en una situació destacada en tota Espanya. En [[1880]] es declara al Desert noviciat, en el consegüent aument de la comunitat.
A fi de superar la penúria econòmica, els monjos comencen a recolectar les herbes aromàtiques del Desert per a la destilació del ''[[Licor Carmelitano]]'' (Licor Carmelità). Despuix d'ubicar la planta d'elaboració en els sòtols del convent, es construirà un edifici propenc i, posteriorment, la fàbrica en el poble de Benicàssim, que data de [[1913]].
Els últims acontenyiments que han influenciat en el devindre de la comunitat monàstica han segut la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936]], en la que varen ser assessinats 16 monjos pertanyents a la comunitat, i en [[1971]], quan es va crear un centre d'espiritualitat de gran repercussió entre els fidels cristians. També la construcció de la carretera, primer des de Castelló, en accés junt a l'ermita de la Magdalena en la nacional 340 i, posteriorment, completada en l'accés des de Benicàssim, determina la presència massiva de turistes atrets per la bellea del lloc i les impressionants vistes de la Plana de Castelló.
== Vore també ==
== Vore també ==