31 882
edicions
Canvis
→Antecedents
En els [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]], l'Orde del Carme seguirà les vicissituts de les atres Órdens, entre el floriment dels estudis i la decaiguda de l'esperit religiós i l'esforç de renovació portat a terme pels sants i els moviments d'observança.
En els [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]], l'Orde del Carme seguirà les vicissituts de les atres Órdens, entre el floriment dels estudis i la decaiguda de l'esperit religiós i l'esforç de renovació portat a terme pels sants i els moviments d'observança.
En Espanya estos moviments vindran dirigits per [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Es promulga la màxima soletat individual, l'oració, la llectura i l'espiritualitat. Es va produir com a conseqüència una divisió en el sí de l'Orde, obtenint estos la separació jurídica en el Capítul General de Cremona en [[1593]]. Un sigle despuix, els carmelites descalços varen aplegar a Benicàssim en el propòsit de crear un Desert per a la vida contemplativa. L'elecció del lloc es va deure a la divisió en [[1625]] de la província d'Aragó-Valéncia per una part i la de Catalunya per una atra, quedant la primera sense Desert.
En Espanya estos moviments vindran dirigits per [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Es promulga la màxima soletat individual, l'oració, la llectura i l'espiritualitat. Es va produir com a conseqüència una divisió en el sí de l'Orde, obtenint estos la separació jurídica en el Capítul General de Cremona en [[1593]]. Un sigle despuix, els carmelites descalços varen aplegar a Benicàssim en el propòsit de crear un Desert per a la vida contemplativa. L'elecció del lloc es va deure a la divisió en [[1625]] de la província religiosa d'Aragó-Valéncia per una part i la de Catalunya per una atra, quedant la primera sense Desert.
Despuix del fracàs de la busca d'ubicació en Aragó, es va intentar en [[Valéncia]], fins que el sacerdot de Cabanes li va dir al procurador del convent de Valéncia, Fra Joan de la Verge, que “hi ha un lloc que no pot ser més a propòsit” per a l'assentament de l'Orde.
Despuix del fracàs de la busca d'ubicació en Aragó, es va intentar en [[Valéncia]], fins que el sacerdot de Cabanes li va dir al procurador del convent de Valéncia, Fra Joan de la Verge, que “hi ha un lloc que no pot ser més a propòsit” per a l'assentament de l'Orde.
Els carmelites d'Aragó desijaven l'ubicació en els seus territoris per la seua majoria numèrica i el Baró pugnava pels seus drets feudals sobre el territori. Pero l'enfrontament més fort ho trobem en la pugna entre franciscans i carmelites per impondre els seus drets front a l'atra Orde. Esta disputa es tancarà el 23 de decembre de [[1693]] en la llicència del rei favorable a la creació del Convent.
Els carmelites d'Aragó desijaven l'ubicació en els seus territoris per la seua majoria numèrica i el Baró pugnava pels seus drets feudals sobre el territori. Pero l'enfrontament més fort ho trobem en la pugna entre franciscans i carmelites per impondre els seus drets front a l'atra Orde. Esta disputa es tancarà el 23 de decembre de [[1693]] en la llicència del rei favorable a la creació del Convent.
El Mas de Gavarrell fon el primer intent de creació d'un convent en el Desert, pero per l'insalubritat del terreny es va decidir construir el nou convent en el Bancal de la Colada. En [[1698]] es varen començar les obres, sent el traçador Fra Bernardo de Sant Josep, i part de la construcció de l'edifici la va dirigir Pedro Vilallare, mestre d'obres.
El Mas de Gavarrell fon el primer intent de creació d'un convent en el Desert, pero per l'insalubritat del terreny es va decidir construir el nou convent en el Bancal de la Colada. En [[1698]] es varen començar les obres, sent el traçador Fra Bernardo de Sant Josep, i part de la construcció de l'edifici la va dirigir Pedro Vilallare, mestre d'obres.
=== El convent ===
=== El convent ===