Canvis

L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el ''colchó'', i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.

L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el ''colchó'', i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.

==Exportació a Catalunya==

== Exportació a Catalunya ==

Fon en el [[sigle XVIII]] quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i el varen assumir com a propi començant en eixos anys a fer les torres humanes ara nomenades "[[castellers]]", segon documenten diversos investigadors com [[Ricart Garcia Moya]].  

Fon en el [[sigle XVIII]] quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i el varen assumir com a propi començant en eixos anys a fer les torres humanes ara nomenades "[[castellers]]", segon documenten diversos investigadors com [[Ricart Garcia Moya]].  

{{cita|L’erudit català Joan Amades reconeixia que l'orige dels castells humans en Catalunya es troba en les festes del poble de Valls del any [[1791]]. Allí, entre atres borinotades, es va vore un "ball dels valencians" (Amades, J.: Costumari, 1, p.680), a on tres dels balladors pujaven a esquenes dels companyers, agrupats en rogle, y el primer dansant montava damunt dels atres. El folcloriste afig que, poquet a poquet, la “moixiganga o ball dels valencians” es va fer més complicat, en més altea y castellers, aplegant a sa máxima grandea en les festes de Valls de [[1870]]; per tant, segons Amades: “el qualificatiu de Ball de Valencians, apelatiu que pel [[Penedés]] i pel Camps de [[Tarragona]] s’aplicava als castellers, sembla indicar una procedència valenciana de la Moixiganga” (ib. 4, p.812)<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/ricart051109.htm Artícul de Ricart Garcia Moya]</ref> }}

{{cita|L’erudit català Joan Amades reconeixia que l'orige dels castells humans en Catalunya es troba en les festes del poble de Valls del any [[1791]]. Allí, entre atres borinotades, es va vore un "ball dels valencians" (Amades, J.: Costumari, 1, p.680), a on tres dels balladors pujaven a esquenes dels companyers, agrupats en rogle, y el primer dansant montava damunt dels atres. El folcloriste afig que, poquet a poquet, la “moixiganga o ball dels valencians” es va fer més complicat, en més altea y castellers, aplegant a sa máxima grandea en les festes de Valls de [[1870]]; per tant, segons Amades: “el qualificatiu de Ball de Valencians, apelatiu que pel [[Penedés]] i pel Camps de [[Tarragona]] s’aplicava als castellers, sembla indicar una procedència valenciana de la Moixiganga” (ib. 4, p.812)<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/ricart051109.htm Artícul de Ricart Garcia Moya]</ref> }}

==Teoria sobre l'orige de la representació==

== Teoria sobre l'orige de la representació ==

La moixaranga té un orige pagà. Algunes fonts expliquen l'orige com a tècnica naixcuda per la necessitat d'aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a aguaitar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este últim cas, se conseguiria lo mateix que des d'una “torre” o “torreta”, d'a on li vindria el nom genèric de “torres humanes”.

La moixaranga té un orige pagà. Algunes fonts expliquen l'orige com a tècnica naixcuda per la necessitat d'aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a aguaitar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este últim cas, se conseguiria lo mateix que des d'una “torre” o “torreta”, d'a on li vindria el nom genèric de “torres humanes”.

L'especialisació en esta tècnica i la seua espectacularitat podria haver induït a la reconversió com a manifestació lúdica a través dels [[Joglar|joglars]]. Posteriorment, serien assimilades i integrades en celebracions religioses.

L'especialisació en esta tècnica i la seua espectacularitat podria haver induït a la reconversió com a manifestació lúdica a través dels [[Joglar|joglars]]. Posteriorment, serien assimilades i integrades en celebracions religioses.

==Teories sobre l'orige del nom==

== Teories sobre l'orige del nom ==

El nom de Moixaranga es vocable inexistent en [[català]], sent que ells parlen de “Moixiganga”, paraula que fan derivar de la “Mojiganga-Bojiganga” castellana, que al seu temps ve de, de “voxiga” o “vejiga”, es dir de “bufa”. La definició castellano-catalana du implícita una connotació de “ridícul” i “extravagant” i s'ha de dubtar d'eixe orige, sent que la moixaranga, ni es ridícula, ni es extravagant. Per eixemple Joan Soler i Amigó, expón que la muixaranga valenciana “sembla tindre un caràcter guerrer”.<ref>Joan Soler i Amigó. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Pág. 451</ref>

El nom de Moixaranga es vocable inexistent en [[català]], sent que ells parlen de “Moixiganga”, paraula que fan derivar de la “Mojiganga-Bojiganga” castellana, que al seu temps ve de, de “voxiga” o “vejiga”, es dir de “bufa”. La definició castellano-catalana du implícita una connotació de “ridícul” i “extravagant” i s'ha de dubtar d'eixe orige, sent que la moixaranga, ni es ridícula, ni es extravagant. Per eixemple Joan Soler i Amigó, expón que la muixaranga valenciana “sembla tindre un caràcter guerrer”.<ref>Joan Soler i Amigó. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Pág. 451</ref>

Una atra teoria parla de que en euskera “Muxaranga” o “Muxaranka” vol dir precissament màixquera o emmaixquerat. <ref>(Julio de Urquijo. Anuario del Seminario de Filología Vasca. Pág 950 Vol. 28 </ref>. Esta hipòtesis, en relació a la teoria vasco-iberista, que tants topònims i vocables valencians ha contribuït a aclarir, podria dur-nos a pensar que la moixaranga podria falcar les seues raïls en temps dels [[iber]]s valencians

Una atra teoria parla de que en euskera “Muxaranga” o “Muxaranka” vol dir precissament màixquera o emmaixquerat. <ref>(Julio de Urquijo. Anuario del Seminario de Filología Vasca. Pág 950 Vol. 28 </ref>. Esta hipòtesis, en relació a la teoria vasco-iberista, que tants topònims i vocables valencians ha contribuït a aclarir, podria dur-nos a pensar que la moixaranga podria falcar les seues raïls en temps dels [[iber]]s valencians

==Moixarangues en el sigle d'Or valencià i següents==

== Moixarangues en el sigle d'Or valencià i següents ==

“…els primers documents escrits que parlen de la Moixaranga es troben en el [[Sigle d'Or]] del [[Regne de Valéncia]] (S.XV).”<ref>David Vidal i Sanmiguel. Revista nº 21 de “La bellota</ref>  

“…els primers documents escrits que parlen de la Moixaranga es troben en el [[Sigle d'Or]] del [[Regne de Valéncia]] (S.XV).”<ref>David Vidal i Sanmiguel. Revista nº 21 de “La bellota</ref>  

I en [[Sena]] ([[Osca]]), fins a fa poc, uns ballarins pujaven als muscles d'uns atres fent una figura dita “torre” de la ''Danza de Valencianos''.

I en [[Sena]] ([[Osca]]), fins a fa poc, uns ballarins pujaven als muscles d'uns atres fent una figura dita “torre” de la ''Danza de Valencianos''.

==Còpia catalana==

== Còpia catalana ==

La costum catalana de fer torres humanes no és més que una còpia d'un element etnològic naixcut en terres valencianes. [[Agustí Galbis]] expon lo següent:

La costum catalana de fer torres humanes no és més que una còpia d'un element etnològic naixcut en terres valencianes. [[Agustí Galbis]] expon lo següent:

Unes atres cites que nos donen noticia de la presència de la moixaranga valenciana en Catalunya.

Unes atres cites que nos donen noticia de la presència de la moixaranga valenciana en Catalunya.

*En Tarragona, en unes actes municipals de l'any [[1633]] se parla d'uns valencians que ballen el “Ball de la piràmide”.  

* En Tarragona, en unes actes municipals de l'any [[1633]] se parla d'uns valencians que ballen el “Ball de la piràmide”.  

*De [[1687]] és la cita que parla del “Ball de Balancians de Brafim. Gregori Rabada en nou compañs”.  

* De [[1687]] és la cita que parla del “Ball de Balancians de Brafim. Gregori Rabada en nou compañs”.  

*En [[1692]], els valencians representen la moixaranga de nou en Catalunya. A on roben la següent refrencia. “Ni dexava de ser muy notado el que entre bueltas cruzadas y varias mudanzas formava una campana puestos sus danzantes de piés unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance hasta deshacer otra vez la campana”.  

* En [[1692]], els valencians representen la moixaranga de nou en Catalunya. A on troben la següent referència. “Ni dexava de ser muy notado el que entre bueltas cruzadas y varias mudanzas formava una campana puestos sus danzantes de piés unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance hasta deshacer otra vez la campana”.  

*Les festes en motiu de la visita de [[Carles III]] a Tarragona l'any [[1706]] se tancaven en “un ball que dihuen de Valencians”.

* Les festes en motiu de la visita de [[Carles III]] a Tarragona l'any [[1706]] se tancaven en “un ball que dihuen de Valencians”.

*Un tal Llorca, alcalde de Vilafranca del Penedes des del [[1782]] al [[1786]], relaciona el nom de “castells” en el de “ball de valencians”, parlant-nos de la seua incorporacio a celebracions religioses, quan escriu: “…que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…”

* Un tal Llorca, alcalde de Vilafranca del Penedes des del [[1782]] al [[1786]], relaciona el nom de “castells” en el de “ball de valencians”, parlant-nos de la seua incorporacio a celebracions religioses, quan escriu: “…que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…”

*Per últim en la pàgina 16 del llibre “Els castells dels Xiquets de Valls” de Francesc Blasi i Vallespinosa llegim que “El notable músic i folklorista Francesc de P. Bové, en estudiar la indumentària dels castellers, opina que és més pròpia de les terres valencianes que del Camp de Tarragona”. Llegim que “no va ser fins [[1857]] que començà a aparéixer la denominació “xiquets”, no únicament com eufemisme de Valencians”<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ Blog d'En Agustí Galbis]</ref>

* Per últim en la pàgina 16 del llibre “Els castells dels Xiquets de Valls” de Francesc Blasi i Vallespinosa llegim que “El notable músic i folklorista Francesc de P. Bové, en estudiar la indumentària dels castellers, opina que és més pròpia de les terres valencianes que del Camp de Tarragona”. Llegim que “no va ser fins [[1857]] que començà a aparéixer la denominació “xiquets”, no únicament com eufemisme de Valencians”<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ Blog d'En Agustí Galbis]</ref>

== Música ==

== Música ==

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Cultura valenciana]]

* [[Cultura valenciana]]

*[[Algemesí]]

* [[Algemesí]]

*[[Ribera Alta]]

* [[Ribera Alta]]

 

==Referències==

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}

==Enllaços externs==

== Enllaços externs ==

{{DGLV|Moixaranga}}

{{DGLV|Moixaranga}}

{{DGLV|Muixeranga}}

{{DGLV|Muixeranga}}

* [http://www.elballdelslocos.org/historia.html Ball dels locos Olleria]

* [http://www.elballdelslocos.org/ Ball dels locos Olleria]

* [http://www.youtube.com/watch?v=jyT4EyELok8 Escolta l'himne de la Moixaranga]

* [http://www.youtube.com/watch?v=jyT4EyELok8 Escolta l'himne de la Moixaranga]

* [http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ Bloc d'En Agustí Galbis]

* [http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ Bloc d'En Agustí Galbis]

* [http://loregnevalencia.blogspot.com.es/2015/02/sobre-lorige-historic-de-la-moixaranga.html Sobre l'Orige Històric de la Moixaranga - Lo Regne de Valéncia]

* [http://loregnevalencia.blogspot.com.es/2015/02/sobre-lorige-historic-de-la-moixaranga.html Sobre l'Orige Històric de la Moixaranga - Lo Regne de Valéncia]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

[[Categoria:Algemesí]]