Canvis

== Ortografia ==

== Ortografia ==

{{AP|Ortografia del valencià}}

{{AP|Ortografia del valencià}}

En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Ademés, d'esta manera aquells que ya coneguen la normativa de la AVL poden deprendre l'ortografia valenciana fàcilment. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].

En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Ademés, d'esta manera aquells que ya coneguen la normativa de la AVL poden deprendre l'ortografia valenciana fàcilment. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].

L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>

L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>

* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, la els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema}}, ena, essa, erra, essa, són inadmisibles per considerar-se una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].

* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, són inadmisibles per considerar-se una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"

|}

|}

* Se manté l'us de la y de l'ortografia clàssica i tradicional fins principis del [[sigle XX]], representant la ''i'' consonàntica /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diptong, per tradició, soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos casos en ''i'', més algunes paraules que representen en ''j''.

* Se manté l'us de la y de l'ortografia clàssica i tradicional fins principis del [[sigle XX]], representant la ''i'' consonàntica /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diptong, per tradició, soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j''.

::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.

::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.

* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.

* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.

* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la ''-d-'' intervocàlica en paraules com ''vesprada, mocador, acabades'' per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), soles llevada en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta artificial en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].  

* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la ''-d-'' intervocàlica en paraules com ''vesprada, mocador, acabades'' per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta artificial en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].  

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciación, de las oclusivas finales /t/, /k/, /p/ representadas sempre per t, c, p, sense la distinció moderna (entre ''t'' y ''d''; ''c'' y ''g''; y ''p'' y ''b'', respectivament) adoptada per [[Pompeu Fabra]] y las Normas de Castelló per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p, sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y las Normas de Castelló (entre ''t'' y ''d''; ''c'' y ''g''; y ''p'' y ''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:

:So /t/:

:So /t/:

::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart''.

::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.

::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot, sort'', pero ''sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.

::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot, sort'', pero ''sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.

:So /p/:

:So /p/:

:So /k/:

:So /k/:

::* Normes d'El Puig: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic''. Se manté l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/, en el que se escribien antigament dites palabras (''prech, foch, fanch, sanch'', etc.) soles per a llinages i toponimia, per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).

::* Normes d'El Puig: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic''. Se manté l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/, en el que se escribien antigament dites palabras (''prech, foch, fanch, sanch'', etc.) soles per a llinages i toponimia, per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).

::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''), eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' tambié en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') en tendència a eliminar-lo en els llinages.

::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''), eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') en tendència a eliminar-lo en els llinages.

== Més informació ==

== Més informació ==