Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
9 bytes afegits ,  15:17 25 feb 2023
sense resum d'edició
Llínea 56: Llínea 56:  
|}
 
|}
   −
* Se manté l'us de la y de l'ortografia clàssica i tradicional fins principis del [[sigle XX]], representant la ''i'' consonàntica /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diptong, per tradició, soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j''.
+
* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional fins principis del [[sigle XX]], representant la ''i'' consonàntica /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc, per tradició, soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j''.
    
::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
 
::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
Llínea 62: Llínea 62:     
* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.
 
* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.
  −
* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la ''-d-'' intervocàlica en paraules com ''vesprada, mocador, acabades'' per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta artificial en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].
      
* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p, sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y las Normas de Castelló (entre ''t'' y ''d''; ''c'' y ''g''; y ''p'' y ''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
 
* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p, sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y las Normas de Castelló (entre ''t'' y ''d''; ''c'' y ''g''; y ''p'' y ''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
Llínea 75: Llínea 73:  
::* Normes d'El Puig: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic''. Se manté l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/, en el que se escribien antigament dites palabras (''prech, foch, fanch, sanch'', etc.) soles per a llinages i toponimia, per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
 
::* Normes d'El Puig: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic''. Se manté l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/, en el que se escribien antigament dites palabras (''prech, foch, fanch, sanch'', etc.) soles per a llinages i toponimia, per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
 
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''), eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') en tendència a eliminar-lo en els llinages.
 
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''), eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') en tendència a eliminar-lo en els llinages.
 +
 +
* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la ''-d-'' intervocàlica en paraules com ''vesprada, mocador, acabades'' per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta artificial en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].
    
== Més informació ==
 
== Més informació ==
3903

edicions

Menú de navegació