Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2146 bytes afegits ,  18:33 13 març 2023
Llínea 167: Llínea 167:  
* L'artícul masculí ''el'' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut ampliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés.
 
* L'artícul masculí ''el'' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut ampliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés.
   −
* Les Normes de la RACV a diferència de la AVL accepten el lo neutre. Esta és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet i usa generalment soles ''el'' en estos cassos.<ref>https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref>
+
* Les Normes de la RACV a diferència de la AVL accepten el lo neutre. Esta és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet i usa generalment soles ''el'' en estos cassos.<ref>Opinió de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref>
    
===Els demostratius===
 
===Els demostratius===
Llínea 208: Llínea 208:     
* Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref>
 
* Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref>
 +
 +
===Els possessius===
 +
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat. Els possessius tònics s'utilisen per a l'us general. Si van davant de l'objecte sempre porten artícul:
 +
 +
{|class="wikitable"  width=90%
 +
|- bgcolor=#f0ffff
 +
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
 +
|- align=center
 +
| 1º singular||meu||meua||meus||meues
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 2º singular||teu||teua||teus||teues
 +
|- align=center
 +
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
 +
|- align=center
 +
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues
 +
|}
 +
 +
També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera.<ref name="llenguavalenciana" />
 +
{|class="wikitable"  width=90%
 +
|- bgcolor=#f0ffff
 +
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
 +
|- align=center
 +
| 1º singular||mon||ma||mos||mes
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 2º singular||ton||ta||tos||tes
 +
|- align=center
 +
| 3º singular ||son||sa||sos||ses
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
 +
|- align=center
 +
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
 +
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
 +
| 3º plural ||son||sa||sos||ses
 +
|}
 +
 +
A diferència de la AVL, la RACV:
 +
 +
* Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor de les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admitix els possessius àtons en les persones del singular.
 +
 +
* No s'accepta la posibilitat de formar el femení dels possessius tònics en ''-v-'', sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana.
 +
 +
* No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic.
    
== Sobre els dialectes ==
 
== Sobre els dialectes ==
3903

edicions

Menú de navegació