Canvis

* Us exclusiu de la flexió verbal valenciana més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Us exclusiu de la flexió verbal valenciana més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Els verps valencians utilisen en diversses formes verbals de l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu e imperatiu la ''x'' (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant, reflexant su pronunciación habitual, com en peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' como /ʃ/. La seua ortografia te problemes en les eixs (x) seguides de consonant.

* Els verps valencians utilisen en diversses formes verbals de l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu e imperatiu la ''x'' (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant, reflexant su pronunciación habitual, com en peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/. La seua ortografia te problemes en les eixs (x) seguides de consonant.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: nascut, nasqué, (que ell) cresca.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: nascut, nasqué, (que ell) cresca.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en a com: (que vosatros) digau, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''digueu, vingueu''.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en a com: (que vosatros) digau, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''digueu, vingueu''.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació como en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -is-, -eix'' com en: ''produeixen, construisquen, consumeix''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar''.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar''.

* Recomanació de les formas del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer), encara que feya també s'admet.

* Recomanació de les formas del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer), encara que en y també s'admet, com en feya .

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

== Sobre els dialectes ==

== Sobre els dialectes ==

Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - puix no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com són:

Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes son per a ussos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes principals exclussives de l'apichat com són:

*Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/.

*Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/.

*Distinció entre b-v y entre ese sorda y sonora, que normalment l'apichat obvia.

*Distinció entre b-v y entre ese sorda y sonora, que normalment l'apichat obvia.

*No reconeix el terme -ista per al masculí (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]).

*No reconeix l'utilisació de 'se' per a la primera i segon persona del plural, ''s'alcem'' (nosatros), ''se voleu'' (vosatros); sino que se gasten les formes generals nos / mos i vos.  

*No reconeix els vebs començant per a- en conte de per e: ''ascomençar, anrecordar...'' (escomençar, enrecordar).

*No reconeix els veps començant per a- en conte de per e: ''ascomençar, anrecordar...'' (escomençar, enrecordar) (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]).

*Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat.

*Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat.