| Llínea 14: |
Llínea 14: |
| | Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. | | Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. |
| | | | |
| − | Isabel Bru va ser coneguda com la de les Clavellineres dobles per la cantitat de voltes que va interpretar a Mari Pepa en ''La revoltosa'', de [[Ruperto Chapí]], en el que va treballar en numerosos montages. Va ser amiga d'escritors com els germans Álvarez Quintero, Antonio Paso, [[Benito Pérez Galdós]] o [[Jacinto Benavente]] i es codeà en músics com [[Mestre Serrano|José Serrano]] o [[Enrique Granados]]. | + | Isabel Bru va ser coneguda com la de les Clavellineres dobles per la cantitat de voltes que va interpretar a Mari Pepa en ''La revoltosa'', de [[Ruperto Chapí]], en el que va treballar en numerosos montages. Va ser amiga d'escritors com els germans Álvarez Quintero, Antonio Paso, [[Benito Pérez Galdós]] o [[Jacinto Benavente]] i es relacionà en músics com [[Mestre Serrano|José Serrano]] o [[Enrique Granados]]. |
| | | | |
| | En l'any [[1894]] va debutar en el teatre Apolo de [[Madrit]], a on va cantar entre atres obres ''La sarina''. Posteriorment va passar al teatre Eslava, a on va triumfar en ''El tambor de granaders'', abdós del compositor Ruperto Chapí, en el que va treballar molt. També ho va fer en Carlos Arniches, Carlos Fernández Shaw o Ricardo de la Vega. Entre la nòmina de sarsuela i [[Sainet|sainets]] en els que va participar, es troben ''Les bravías'', ''L'ànima del poble'', ''La revoltosa'', ''El puñao de Roses'', ''El tirador de les Colomes'' o ''La festa de Sant Antón''. | | En l'any [[1894]] va debutar en el teatre Apolo de [[Madrit]], a on va cantar entre atres obres ''La sarina''. Posteriorment va passar al teatre Eslava, a on va triumfar en ''El tambor de granaders'', abdós del compositor Ruperto Chapí, en el que va treballar molt. També ho va fer en Carlos Arniches, Carlos Fernández Shaw o Ricardo de la Vega. Entre la nòmina de sarsuela i [[Sainet|sainets]] en els que va participar, es troben ''Les bravías'', ''L'ànima del poble'', ''La revoltosa'', ''El puñao de Roses'', ''El tirador de les Colomes'' o ''La festa de Sant Antón''. |
| Llínea 22: |
Llínea 22: |
| | ''La valenciana gallarda'', com la definien algunes cròniques de l'época, també va posar per a alguns dels millors pintors del moment, com [[Joaquín Sorolla]]. | | ''La valenciana gallarda'', com la definien algunes cròniques de l'época, també va posar per a alguns dels millors pintors del moment, com [[Joaquín Sorolla]]. |
| | | | |
| − | Als 33 anys es va retirar de l'escena i va viure en Madrit acompanyada de la seua mare i de la seua germana fins a la seua mort, en l'any 1931, en 56 anys, despuix d'una llarga malaltia que va ser paralisant el seu cos. | + | Als 33 anys es va retirar de l'escena i va viure en Madrit acompanyada de la seua mare i de la seua germana fins a la seua mort, en l'any 1931, en 56 anys, despuix d'una llarga malaltia que va anar paralisant el seu cos. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |