Isabel Brú

Isabel Brú

Isabel Brú en l'any 1905
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Cantant i actriu
Naiximent:	1874
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	1 de març 1931
Lloc de defunció:	Madrit

Isabel Brú (Valéncia, 1874 - † Madrit, 1931), va ser una famosa cantant valenciana, de sarsuela.

Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela Càdis, de Federico Chueca i Joaquín Valverde, escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de sigle XIX i principis del XX.

Isabel Brú va ser coneguda com la de les Clavellineres dobles per la cantitat de voltes que va interpretar a Mari Pepa en La revoltosa, de Ruperto Chapí, en el que va treballar en numerosos montages. Va ser amiga d'escritors com els germans Álvarez Quintero, Antonio Paso, Benito Pérez Galdós o Jacinto Benavente i es relacionà en músics com José Serrano o Enrique Granados.

En l'any 1894 va debutar en el teatre Apolo de Madrit, a on va cantar entre atres obres La sarina. Posteriorment va passar al teatre Eslava, a on va triumfar en El tambor de granaders, abdós del compositor Ruperto Chapí, en el que va treballar molt. També ho va fer en Carlos Arniches, Carlos Fernández Shaw o Ricardo de la Vega. Entre la nòmina de sarsuela i sainets en els que va participar, es troben Les bravías, L'ànima del poble, La revoltosa, El puñao de Roses, El tirador de les Colomes o La festa de Sant Antón.

Les cròniques de l'época la definien com una actriu de gran bellea, en temperament i còmica, que va saber eixercitar en mestrage els seus papers de chulapa madrilenya sense que es notaren els seus orígens valencians.

La valenciana gallarda, com la definien algunes cròniques de l'época, també va posar per a alguns dels millors pintors del moment, com Joaquín Sorolla.

Als 33 anys es va retirar de l'escena i va viure en Madrit acompanyada de la seua mare i de la seua germana fins a la seua mort, en l'any 1931, en 56 anys, despuix d'una llarga malaltia que va anar paralisant el seu cos.