| Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | |superfície = 76,60 km² | | |superfície = 76,60 km² |
| | |altitut = 115 msnm | | |altitut = 115 msnm |
| − | |població = 29.459 hab. ([[INE]] [[2021]]) | + | |població = 29.637 hab. ([[INE]] [[2022]]) |
| − | |densitat = 383,33 hab./km² | + | |densitat = 379,7 hab./km² |
| | |gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà) | | |gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà) |
| | |llengua = [[Valencià]] | | |llengua = [[Valencià]] |
| Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | == Geografia == | | == Geografia == |
| | [[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]] | | [[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]] |
| − | El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega. | + | El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[La Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega. |
| | | | |
| | <center> | | <center> |
| Llínea 45: |
Llínea 45: |
| | {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center" | | {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center" |
| | |- | | |- |
| − | | width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Roglà i Corbera]], [[Sellent]] | + | | width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de La Costera]], [[Roglà i Corberà]], [[Sellent]] |
| − | | width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]] | + | | width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera del Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]] |
| − | | width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]] | + | | width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[La Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de la Valldigna]] |
| | |- | | |- |
| − | | width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]] | + | | width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novetlè]], [[Torrella]], [[Vallés]] |
| | | width="30%" align="center"|''' | | | width="30%" align="center"|''' |
| | [[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]] | | [[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]] |
| Llínea 56: |
Llínea 56: |
| | |- | | |- |
| | | width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]] | | | width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]] |
| − | | width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]] | + | | width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de La Costera]], [[Guadasequies]] |
| | | width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]] | | | width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]] |
| | |} | | |} |
| Llínea 96: |
Llínea 96: |
| | El municipi contava en 29.459 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera. | | El municipi contava en 29.459 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera. |
| | | | |
| | + | <center> |
| | {| align="center" {{tablabonita}} | | {| align="center" {{tablabonita}} |
| | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| Llínea 105: |
Llínea 106: |
| | |align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148 || align=center| 15.087 | | |align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148 || align=center| 15.087 |
| | |- | | |- |
| − | ![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]] | + | ![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2022]] |
| | |- | | |- |
| − | |align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045 || align=center| 29.459 | + | |align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045 || align=center| 29.637 |
| | |} | | |} |
| | | | |
| | <small>Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].</small> | | <small>Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].</small> |
| | + | </center> |
| | | | |
| | == Economia == | | == Economia == |
| − | El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important. | + | El [[sector servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones llimítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important. |
| | | | |
| | Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa. | | Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa. |
| Llínea 121: |
Llínea 123: |
| | {{Alcaldes_España | | {{Alcaldes_España |
| | | Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]] | | | Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]] |
| − | | Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]] | + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| | | Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]] | | | Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]] |
| − | | Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]] | + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| | | Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]] | | | Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]] |
| − | | Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]] | + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| | | Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]] | | | Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]] |
| − | | Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]] | + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| | | Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]] | | | Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]] |
| − | | Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]] | + | | Partit_5 = [[PP]] |
| | | Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]] | | | Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]] |
| − | | Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]] | + | | Partit_6 = [[PP]] |
| | | Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]] | | | Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]] |
| − | | Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]] | + | | Partit_7 = [[PP]] |
| | | Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]] | | | Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]] |
| − | | Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]] | + | | Partit_8 = [[PP]] |
| | | Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]] | | | Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]] |
| − | | Partido_9 = [[PP]] | + | | Partit_9 = [[PP]] |
| | | Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]] | | | Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]] |
| − | | Partido_10 = [[PSPV-PSOE]] | + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] |
| | + | | Alcalde_11 = [[Roger Cerdà i Boluda]] |
| | + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] |
| | + | | Alcalde_12 = [[Roger Cerdà i Boluda]] |
| | + | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] |
| | }} | | }} |
| | | | |
| Llínea 155: |
Llínea 161: |
| | En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]: | | En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]: |
| | | | |
| − | *Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]). | + | * Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]). |
| − | *Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat). | + | * Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat). |
| − | *Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]). | + | * Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]). |
| − | *Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]). | + | * Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]). |
| − | *Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]). | + | * Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]). |
| − | *Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat). | + | * Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat). |
| − | *Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]). | + | * Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]). |
| − | *Eixample (barri situat al nort de la ciutat). | + | * Eixample (barri situat al nort de la ciutat). |
| − | *Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat). | + | * Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat). |
| − | *Carme (barri del nordest de la ciutat) | + | * Carme (barri del nordest de la ciutat) |
| − | *La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]). | + | * La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]). |
| − | *Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]). | + | * Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]). |
| | | | |
| | == Patrimoni == | | == Patrimoni == |
| Llínea 241: |
Llínea 247: |
| | * Artistes | | * Artistes |
| | * Atres | | * Atres |
| | + | |
| | + | == Festes i tradicions == |
| | + | |
| | + | Durant el [[Nadal]], en la ciutat de Xàtiva se fa el [[Belem]] més gran d'[[Espanya]]. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| Llínea 247: |
Llínea 257: |
| | * [[Paper]] | | * [[Paper]] |
| | * [[Felip V]] | | * [[Felip V]] |
| | + | * [[Arnadí]] |
| | * [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]] | | * [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]] |
| | * [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]] | | * [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]] |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | + | <references /> |
| | + | * [http://www.xativa.es/ Ajuntament de Xàtiva] |
| | + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| | + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Xàtiva INE. Població de Xàtiva] |
| | + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| − | * [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva] | + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| − | * [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística] | + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| | + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| | + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| | + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| | + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| Llínea 265: |
Llínea 285: |
| | {{Capitals comarques}} | | {{Capitals comarques}} |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Xàtiva]] |
| | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
| | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |