| Llínea 464: |
Llínea 464: |
| | Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan: | | Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan: |
| | | | |
| − | * Utilisació de la preposició en fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en son pare, està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'', que és un catalanisme modern, careix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià. | + | * Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en son pare, està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'', que és un catalanisme modern, careix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià. |
| | | | |
| − | * La preposició a se tendix a transformar en ad davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això. | + | * La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això. |
| | | | |
| − | * La preposició per a se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles per en estos cassos. | + | * La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos cassos. |
| | + | |
| | + | * Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix la taula; sense permetre la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL: ''sota zero'', ''sota la taula''. |
| | | | |
| | * Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: pero, puix, encara que, a pesar de; front a les formes de la AVL ''però, dons, malgrat'' que són catalanismes aliens en valencià. | | * Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: pero, puix, encara que, a pesar de; front a les formes de la AVL ''però, dons, malgrat'' que són catalanismes aliens en valencià. |