69 156
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Reshef a la dreta en en l'estela de Qetesh '''Reshef''', '''Rashshaf''', '''Rasap''', ''…»
[[File:Stele of Qadesh upper-frame.jpg|thumb|250px|Representació de Reshef a la dreta en en l'estela de Qetesh]]
'''Reshef''', '''Rashshaf''', '''Rasap''', '''Rese''', '''Reshepu''' o '''Reshpu''' era en la [[mitologia egípcia]] un [[deu]] guerrer, ''Senyor del cel'' i ''Senyor de l'eternitat'', provinent de la terra dels cananeos a on era el deu de las pesta i de la guerra i més tart un popular deu protector que escoltava les pregàries dels seus fidels, el que escolta les pregàries i curava les malalties.
Resef tambe està associat en el raig, per lo que també pot interpretar-se com un deu del temps.
== Iconografia ==
Era representat com a guerrer en barba asiria i en el símbol de la gasela tal i com era representat en Síria d'a on el varen portar els soldats egipcíacs.
== Mitologia ==
Va aplegar a ser popular baix [[Amenhotep II]] ([[dinastia XVIII]]), com a deu dels [[Cavall|cavalls]] i carros. Originalment va ser adoptat en el cult real i Reshef va aplegar a convertir-se en una deitat popular en el periodo ramésida, al mateix temps que desapareixia de les inscripcions reals. En este últim periodo, va ser representat en [[cap]] de [[moltó]], armat en escut, llança i astral, i a sovint, junt a [[Qetesh]] i [[Min]].
Considerat el marit de la deesa Qadesh i pare de Min (encara que atres fonts ho identifiquen com a companyer de la deesa [[Itum]]), com el que contesta les oracions, el cult de Reshef es va difondre a tots els nivells de la societat, velant per la riquea i el benestar els seus devots. El seu poder combatiu es podia dirigir a lluitar contra les malalties que afligien a la gent. El text d'una antiga fòrmula apotropaica invocava el nom de Reshef, junt en el d'Astarté, com a remei a l'acció del dimoni al que s'atribuïa la causa del dolor abdominal. En el seu doble aspecte del deu guerrer i curander, combinava en sí mateixa les polaritats opostes de la vida i la mort. Reshef era conegut en Egipte i en el Propenc Oriente com Reshep-Shulman.
== Cult ==
El seu cult es va introduir a partir de l'Imperi Nou, quan els soldats egipcíacs en [[Síria]] ho varen dur de regrés a [[Egipte]], com atres compatriotes divins ([[Qadesh]], [[Astarté]], [[Baal]]).
Una regió de la vora oriental del [[Nil]] era coneguda com Valle de Reshep i va ser objecte de cult, principalment, en Egipte, Deir el Medina i Heliópolis.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Pettinato, Giovanni. The Archives of Ebla: An Empire Inscribed in Clay. Doubleday & Company, Inc., 1981 ISBN 0-385-13152-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Teixidor, Javier. The Phoenician Inscriptions of the Cesnola Collection. Metropolitan Museum Journal 11, 1976, 65
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Stele of Qadesh C 86}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
'''Reshef''', '''Rashshaf''', '''Rasap''', '''Rese''', '''Reshepu''' o '''Reshpu''' era en la [[mitologia egípcia]] un [[deu]] guerrer, ''Senyor del cel'' i ''Senyor de l'eternitat'', provinent de la terra dels cananeos a on era el deu de las pesta i de la guerra i més tart un popular deu protector que escoltava les pregàries dels seus fidels, el que escolta les pregàries i curava les malalties.
Resef tambe està associat en el raig, per lo que també pot interpretar-se com un deu del temps.
== Iconografia ==
Era representat com a guerrer en barba asiria i en el símbol de la gasela tal i com era representat en Síria d'a on el varen portar els soldats egipcíacs.
== Mitologia ==
Va aplegar a ser popular baix [[Amenhotep II]] ([[dinastia XVIII]]), com a deu dels [[Cavall|cavalls]] i carros. Originalment va ser adoptat en el cult real i Reshef va aplegar a convertir-se en una deitat popular en el periodo ramésida, al mateix temps que desapareixia de les inscripcions reals. En este últim periodo, va ser representat en [[cap]] de [[moltó]], armat en escut, llança i astral, i a sovint, junt a [[Qetesh]] i [[Min]].
Considerat el marit de la deesa Qadesh i pare de Min (encara que atres fonts ho identifiquen com a companyer de la deesa [[Itum]]), com el que contesta les oracions, el cult de Reshef es va difondre a tots els nivells de la societat, velant per la riquea i el benestar els seus devots. El seu poder combatiu es podia dirigir a lluitar contra les malalties que afligien a la gent. El text d'una antiga fòrmula apotropaica invocava el nom de Reshef, junt en el d'Astarté, com a remei a l'acció del dimoni al que s'atribuïa la causa del dolor abdominal. En el seu doble aspecte del deu guerrer i curander, combinava en sí mateixa les polaritats opostes de la vida i la mort. Reshef era conegut en Egipte i en el Propenc Oriente com Reshep-Shulman.
== Cult ==
El seu cult es va introduir a partir de l'Imperi Nou, quan els soldats egipcíacs en [[Síria]] ho varen dur de regrés a [[Egipte]], com atres compatriotes divins ([[Qadesh]], [[Astarté]], [[Baal]]).
Una regió de la vora oriental del [[Nil]] era coneguda com Valle de Reshep i va ser objecte de cult, principalment, en Egipte, Deir el Medina i Heliópolis.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Pettinato, Giovanni. The Archives of Ebla: An Empire Inscribed in Clay. Doubleday & Company, Inc., 1981 ISBN 0-385-13152-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Teixidor, Javier. The Phoenician Inscriptions of the Cesnola Collection. Metropolitan Museum Journal 11, 1976, 65
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Stele of Qadesh C 86}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]