Reshef

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Reshef a la dreta en en l'estela de Qetesh

Reshef, Rashshaf, Rasap, Rese, Reshepu o Reshpu era en la mitologia egípcia un deu guerrer, Senyor del cel i Senyor de l'eternitat, provinent de la terra dels cananeos a on era el deu de la pesta i de la guerra i més tart un popular deu protector que escoltava les pregàries dels seus fidels, el que escolta les pregàries i curava les malalties.

Resef tambe està associat en el raig, per lo que també pot interpretar-se com un deu del temps.

Iconografia[editar | editar còdic]

Era representat com a guerrer en barba asiria i en el símbol de la gasela tal i com era representat en Síria d'a on el varen portar els soldats egipcíacs.

Mitologia[editar | editar còdic]

Va aplegar a ser popular baix Amenhotep II (dinastia XVIII), com a deu dels cavalls i carros. Originalment va ser adoptat en el cult real i Reshef va aplegar a convertir-se en una deitat popular en el periodo ramésida, al mateix temps que desapareixia de les inscripcions reals. En este últim periodo, va ser representat en cap de moltó, armat en escut, llança i astral, i a sovint, junt a Qetesh i Min.

Considerat el marit de la deesa Qadesh i pare de Min (encara que atres fonts ho identifiquen com a companyer de la deesa Itum), com el que contesta les oracions, el cult de Reshef es va difondre a tots els nivells de la societat, velant per la riquea i el benestar els seus devots. El seu poder combatiu es podia dirigir a lluitar contra les malalties que afligien a la gent. El text d'una antiga fòrmula apotropaica invocava el nom de Reshef, junt en el d'Astarté, com a remei a l'acció del dimoni al que s'atribuïa la causa del dolor abdominal. En el seu doble aspecte del deu guerrer i curander, combinava en sí mateixa les polaritats opostes de la vida i la mort. Reshef era conegut en Egipte i en el Propenc Oriente com Reshep-Shulman.

Cult[editar | editar còdic]

El seu cult es va introduir a partir de l'Imperi Nou, quan els soldats egipcíacs en Síria ho varen dur de regrés a Egipte, com atres compatriotes divins (Qadesh, Astarté, Baal).

Una regió de la vora oriental del Nil era coneguda com Valle de Reshep i va ser objecte de cult, principalment, en Egipte, Deir el Medina i Heliópolis.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
  • Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
  • Pettinato, Giovanni. The Archives of Ebla: An Empire Inscribed in Clay. Doubleday & Company, Inc., 1981 ISBN 0-385-13152-6
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
  • Teixidor, Javier. The Phoenician Inscriptions of the Cesnola Collection. Metropolitan Museum Journal 11, 1976, 65

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons