Canvis

'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós i filòlec espanyol.

'''Mariano Grandía Soler''' o '''Marià Grandia i Soler''' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - † [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós, filòlec i escritor espanyol.

== Biografia ==

== Biografia ==

Mariano Grandía naixqué en l'any [[1864]] en la casa Cal Nai de Vallcebre. Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler. Tenia 11 germans, entre els quals figura el carliste Josep Grandia, conegut com el ''Nai''.

Mariano Grandía naixqué en l'any [[1864]] en la casa Cal Nai de Vallcebre. Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler. Tenia 11 germans, entre els quals figura el carliste Josep Grandia, conegut com el ''Nai''.

Als dèu anys va marchar a [[Caserras]] per a seguir els estudis eclesiàstics i despuix va estudiar en el Seminari Diocesà de [[Solsona]], a on fon ordenat sacerdot en [[1888]], a l'edat de 23 anys. A partir d'esta data fins al [[1899]] fon catedràtic d'eixe seminari. Va professar matèries molt diverses, com per eixemple llògica matemàtica, ètica, lliteratura, llengua grega, hebreu, química, física i història natural. Durant eixos anys va desenrollar, successivament, els càrrecs de director del Colege de Sant Carles i secretari de cambra i govern de la diòcesis de Solsona, sent bisbe Ramon Riu Cabanes.

Als dèu anys va marchar a [[Caserras]] per a seguir els estudis eclesiàstics i despuix va estudiar en el Seminari Diocesà de [[Solsona]], a on fon ordenat sacerdot en l'any [[1888]], a l'edat de 23 anys. A partir d'esta data fins a l'any [[1899]] fon catedràtic d'eixe seminari. Va professar matèries molt diverses, com per eixemple llògica matemàtica, ètica, lliteratura, llengua grega, hebreu, química, física i història natural. Durant eixos anys va desenrollar, successivament, els càrrecs de director del Colege de Sant Carles i secretari de cambra i govern de la diòcesis de Solsona, sent bisbe Ramon Riu Cabanes.

Despuix estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Barcelona]], a on va obtindre la llicenciatura en l'any [[1905]]. Es va traslladar a [[Madrit]] per a fer el doctorat en l'[[Universitat Central de Madrit]], a on en [[1907]] va llegir la seua tesis "Monografia llingüística de Vallcebre". El govern espanyol li va otorgar una beca per a anar a [[Alemània]] a estudiar filologia hebrea, i aprofitant el viage estudià també àrap, siriac, etíope i assiri.

Despuix estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Barcelona]], a on va obtindre la llicenciatura en l'any [[1905]]. Es va traslladar a [[Madrit]] per a fer el doctorat en l'[[Universitat Central de Madrit]], a on en [[1907]] va llegir la seua tesis "Monografia llingüística de Vallcebre". El govern espanyol li va otorgar una beca per a anar a [[Alemània]] a estudiar filologia hebrea, i aprofitant el viage estudià també àrap, siriac, etíope i assiri.

Els seus estudis varen versar especialment sobre etimologia de la llengua catalana. En abril de [[1912]], Grandia conseguix una càtedra de llatí en l'Institut General i Tècnic de [[Còrdova]], càtedra que va desenrollar casi fins al final de la seua vida.

Els seus estudis varen versar especialment sobre etimologia de la llengua catalana. En [[abril]] de [[1912]], Grandia conseguix una càtedra de [[llatí]] en l'Institut General i Tècnic de [[Còrdova]], càtedra que va desenrollar casi fins al final de la seua vida.

Va prendre part en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat en [[Barcelona]]. En eixe Congrés se li va nomenar vicepresident de la secció filològic-històrica.

Va prendre part en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat en [[Barcelona]]. En eixe Congrés se li va nomenar vicepresident de la secció filològic-històrica.

{{Cita|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}

{{Cita|El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.|''Valencia y su reino'' (Valéncia, 2004). [[Francesc Almela i Vives]]}}

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Grand%C3%ADa_Soler Mariano Grandía en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Grand%C3%ADa_Soler Mariano Grandía en Wikipedia]