Canvis

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Els verps valencians utilisen la -x- (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant en diversses formes verbals, com l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu i imperatiu, reflexant la seua pronunciació habitual, com en peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/.

* Els verps valencians utilisen la -x- (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant en diversses formes verbals, com l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu i imperatiu, reflexant la seua pronunciació habitual, com en: peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: ''nascut, nasqué, (que ell) cresca''.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: ''nascut, nasqué, (que ell) cresca''.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de la AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.

* Recomanació de les formas del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea; encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com en feya.

* Recomanació de les formes del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea; encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com en feya.

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.

* Existix divergència en els adverbis temporales: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. Si be, les dos acadèmies admeten adés (''antes''), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL ''abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores'' no s'admeten o no es recomanen.

* Existix divergència en els adverbis temporales: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. Si be, les dos acadèmies coincidixen en adés (''antes''), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL ''abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores'' no s'admeten o no es recomanen.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:  

Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:  

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en son pare, està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'', que és un catalanisme modern, careix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en son pare, està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, careix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos cassos.

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos cassos.

* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL: ''sota el bras''.

* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL.

* Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: pero, puix, encara que, a pesar de; front a les formes de la AVL ''però, dons, malgrat'' que són catalanismes aliens en valencià.

* Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: pero, puix, encara que, a pesar de; front a les formes de la AVL ''però, dons, malgrat'' que són catalanismes aliens en valencià.

*No reconeix els veps començant per a- en conte de per e: ''ascomençar, anrecordar...'' (escomençar, enrecordar) (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]).

*No reconeix els veps començant per a- en conte de per e: ''ascomençar, anrecordar...'' (escomençar, enrecordar) (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]).

*Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat.

*Reconeiximent de dels pronoms: em, et, es, en; que són poc comuns en les zones de l'apichat.

=== Respecte als atres dialectes ===

=== Respecte als atres dialectes ===