Canvis

'''John Maynard Keynes, primer baró Keynes''', [[Orde del Baño|CB]]  ([[Cambridge]], [[5 de juny]] de [[1883]] - [[Firley]], [[21 d'abril]] [[1946]]) fon un [[economiste]] [[Gran Bretanya|britànic]], les idees del qual varen tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs.

'''John Maynard Keynes, primer baró Keynes''', [[Orde del Baño|CB]]  ([[Cambridge]], [[5 de juny]] de [[1883]] - † [[Firley]], [[21 d'abril]] [[1946]]) fon un [[economiste]] [[Gran Bretanya|britànic]], les idees del qual varen tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs.

Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'[[intervencionisme]] estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos [[Recessió|recessionaris]] de les [[fluctuacions cícliques]] o [[crisis cíclica]] de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la [[macroeconomia]] moderna.  

Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'[[intervencionisme]] estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos [[Recessió|recessionaris]] de les [[fluctuacions cícliques]] o [[crisis cíclica]] de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la [[macroeconomia]] moderna.  

La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '',  desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '',  desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren  per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal  escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia segut cridada ''pump priming'', i havia segut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]]  combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren  per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal  escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia segut nomenada ''pump priming'', i havia segut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]]  combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

====''¿Com pagar la guerra?''====

====''¿Com pagar la guerra?''====

==Influència de Keynes==

==Influència de Keynes==

Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] cridada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es varen publicar en [[1949]].

Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] nomenada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es varen publicar en [[1949]].

==Crítica==

==Crítica==

*[[Ludwig Von mises]]

*[[Ludwig Von mises]]

*[[Ayn Rand]]  

*[[Ayn Rand]]  

*[[Henry Hazlitt]] ha escrit un llibre cridat ''El fracàs de les noves economies'' (''The Failure of the New Economics''), una detallada crítica capítul a capítul de la ''Teoria general'' de Keynes. <ref>[http://www.fee.org/pdf/the-freeman/ebeling1104.Pdf artícul sobre Hazlitt contra Keynes], [[The Freeman]]</ref>

*[[Henry Hazlitt]] ha escrit un llibre nomenat ''El fracàs de les noves economies'' (''The Failure of the New Economics''), una detallada crítica capítul a capítul de la ''Teoria general'' de Keynes. <ref>[http://www.fee.org/pdf/the-freeman/ebeling1104.Pdf artícul sobre Hazlitt contra Keynes], [[The Freeman]]</ref>

== Referències ==

== Referències ==

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Economistes]]

[[Categoria:Economistes]]