Canvis

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els cridats [[metat de panel colgant|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats.

A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats.