32 163
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 29:
Llínea 29: + + + + + + + +
→Biografia
En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.
En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.
== Presidència de la Comunitat de Madrit ==
Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de [[1983]] en el [[Palau de Borghetto]] (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'[[Aliança Popular]] pero va votar a favor del president socialiste.
Durant els anys [[1990]], la Federació Socialista Madrilenya va travessar una etapa térbola. Leguina, líder dels denominats renovadors (oposts als guerristes), va ocupar la secretaria general fins a [[1991]]. En eixe any, va donar el relleu a [[Teófilo Serrano]] al que va substituir en [[1994]] el també renovador i home de confiança de Leguina, [[Jaime Lissavetzky]].
Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de [[1995]], en les que el [[Partit Popular]] va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per [[Alberto Ruiz-Gallardón]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==