32 163
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 30:
Llínea 30: − + Llínea 37:
Llínea 37: + + + + + + +
sense resum d'edició
En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.
En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.
== Presidència de la Comunitat de Madrit ==
=== Presidència de la Comunitat de Madrit ===
Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de [[1983]] en el [[Palau de Borghetto]] (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'[[Aliança Popular]] pero va votar a favor del president socialiste.
Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de [[1983]] en el [[Palau de Borghetto]] (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'[[Aliança Popular]] pero va votar a favor del president socialiste.
Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de [[1995]], en les que el [[Partit Popular]] va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per [[Alberto Ruiz-Gallardón]].
Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de [[1995]], en les que el [[Partit Popular]] va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per [[Alberto Ruiz-Gallardón]].
=== Diputat en el Congrés ===
En les eleccions generals de [[1996]], Leguina va resultar elegit diputat de la VI llegislatura. Va recolzar a [[Joaquín Almunia]] en les primàries socialistes per a elegir candidat a la presidència del govern en [[1998]] (que varen ser guanyades per [[Josep Borrell]]), i eixe mateix any es va postular com a candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrit, sent derrotat en les primàries socialistes per [[Fernando Morán]]. Fon reelegit diputat en les generals de [[2000]] per a la VII llegislatura ([[2000]]-[[2004]]), en la que va eixercitar la presidència de la Comissió de Defensa del [[Congrés dels Diputats|Congrés]]. Despuix de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general del PSOE, Leguina va recolzar la candidatura de [[José Bono]] en el XXXV Congrés del partit, que fon derrotada per la de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
Durant la VIII llegislatura ([[2004]]-[[2008]]) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any [[2006]] va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==