Canvis

{{AP|Història prehispànica de Costa Rica|Regne de Nicoya|Regne Huetar d'Occident|Regne Huetar d'Oriente|Imperi de Garabito}}

{{AP|Història prehispànica de Costa Rica|Regne de Nicoya|Regne Huetar d'Occident|Regne Huetar d'Oriente|Imperi de Garabito}}

{{VT|Art precolombí de Costa Rica|Monument Nacional Guayabo|Esferes de pedra de Costa Rica}}

{{VT|Art precolombí de Costa Rica|Monument Nacional Guayabo|Esferes de pedra de Costa Rica}}

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, chicotetes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern.

En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

Costa Rica està regida per la [[Constitució Política de la República de Costa Rica de 1949|constitució política del 7 de novembre de 1949]], en la qual s'establix un sistema [[Presidencialisme|presidencialiste]] i un [[estat unitari]].

Costa Rica està regida per la [[Constitució Política de la República de Costa Rica de 1949|constitució política del 7 de novembre de 1949]], en la qual s'establix un sistema [[Presidencialisme|presidencialiste]] i un [[estat unitari]].

La seguritat ciutadana del país recau en el [[Ministeri de Seguritat Pública de Costa Rica|Ministeri de Seguritat Pública]], el qual també és l'encarregat de la defensa de la sobirania nacional en cas de ser necessari, encara que la política exterior del país en cas de conflictes internacionals s'ha orientat cap al dret internacional. El Ministeri de Seguritat Pública està dividit en vàries Direccions: [[Força Pública de la República de Costa Rica|Força Pública]], Servici Nacional de Guardacostes, Vigilància Aérea, Policia de Control de Drogues, Escola Nacional de Policia, Armament, Reserva i Servicis de Seguritat Privada. Costa Rica destina el 0.69 % del Producte Intern Brut (29.240 millons de dólars), i el 0.03 % del presupost nacional, per a la seguritat nacional.

La seguritat ciutadana del país recau en el [[Ministeri de Seguritat Pública de Costa Rica|Ministeri de Seguritat Pública]], el qual també és l'encarregat de la defensa de la sobirania nacional en cas de ser necessari, encara que la política exterior del país en cas de conflictes internacionals s'ha orientat cap al dret internacional. El Ministeri de Seguritat Pública està dividit en vàries Direccions: [[Força Pública de la República de Costa Rica|Força Pública]], Servici Nacional de Guardacostes, Vigilància Aérea, Policia de Control de Drogues, Escola Nacional de Policia, Armament, Reserva i Servicis de Seguritat Privada. Costa Rica destina el 0.69 % del Producte Intern Brut (29.240 millons de dólars), i el 0.03 % del presupost nacional, per a la seguritat nacional.

== Referències ==

== Referències ==

* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]

* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]

* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf

* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Costa Rica}}

{{Traduït de|es|Costa Rica}}

{{Països d'Amèrica}}{{Costa Rica}}

{{commonscat|Costa Rica}}

[[Categoria:Costa Rica]]

[[Categoria:Costa Rica]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Amèrica]]

[[Categoria:Països d'Amèrica]]