Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1365 bytes afegits ,  18:39 14 nov 2023
sense resum d'edició
Llínea 31: Llínea 31:     
{{Cita|L'orige de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López i Verdejo|Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}}
 
{{Cita|L'orige de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López i Verdejo|Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}}
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que: 'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó'. El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'articul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels politics que intervingueren en la 'resolucio' del conflicte llingüistic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors. O siga, el desti de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la politica barataria: Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta mes la Llengua Valenciana servi de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins a eixe moment havia defes, entregà la normalisacio de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
23 451

edicions

Menú de navegació