157 633
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 20:
Llínea 20: − + Llínea 31:
Llínea 31: − + Llínea 47:
Llínea 47: − + − + + + + +
Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '
En l'any [[1950]] fon nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (l'acadèmia de la llengua catalana), encara que no es va incorporar fins a [[1952]], quan va retornar temporalment a [[Espanya]] despuix de tretze anys d'[[exili]]. En [[1967]] es va jubilar com a professor en Chicago i va retornar a [[Catalunya]], instalant-se en [[Pineda de Mar]], en la comarca del Maresme. Es va centrar llavors en les grans obres lexicogràfiques que constituïen la raó de ser de la seua vida, i va rebujar qualsevol oferiment que ho distraguera de dit objectiu. Entre [[1980]] i [[1991]] va preparar el ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''.
En l'any [[1950]] fon nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (l'acadèmia de la llengua catalana), encara que no es va incorporar fins a [[1952]], quan va retornar temporalment a [[Espanya]] despuix de tretze anys d'[[exili]]. En [[1967]] es va jubilar com a professor en Chicago i va retornar a [[Catalunya]], instalant-se en [[Pineda de Mar]], en la comarca del Maresme. Es va centrar llavors en les grans obres lexicogràfiques que constituïen la raó de ser de la seua vida, i va rebujar qualsevol oferiment que ho distraguera de dit objectiu. Entre [[1980]] i [[1991]] va preparar el ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''.
Rebé en [[1984]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en [[1989]] el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, alta distinció que otorga el Govern espanyol. Corominas va acceptar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, dotat en cinc millons de pessetes, pero va escriure una carta al Ministeri de Cultura queixant-se del tracte a la llengua catalana i a Catalunya —«l'única nació meua, i la meua única llengua, a les que preste incondicional obediència i cortesia són la nació i la llengua catalanes»— per part del govern central; acabant la seua carta en una crida a «les nacions menudes o modestes com la nostra, rebujant la farsa dels coleges electorals únics, imposts per dominadors mediocres». Per la mateixa raó va rebujar la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi i un silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
Rebé en [[1984]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en [[1989]] el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, alta distinció que otorga el Govern espanyol. Corominas va acceptar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, dotat en cinc millons de pessetes, pero va escriure una carta al Ministeri de Cultura queixant-se del tracte a la llengua catalana i a Catalunya —«l'única nació meua, i la meua única llengua, a les que preste incondicional obediència i cortesia són la nació i la llengua catalanes»— per part del govern central; acabant la seua carta en una crida a «les nacions chicotetes o modestes com la nostra, rebujant la farsa dels coleges electorals únics, imposts per dominadors mediocres». Per la mateixa raó va rebujar la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi i un silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
En octubre de [[1994]] va acabar el ''Onomasticon Cataloniae'', en 89 anys, frut d'un intens i exhaustiu treball, gràcies a l'ajuda dels seus colaboradors, entre els quals cal mencionar principalment a Xavier Terrado, Joseph Gulsoy, Philip D. Rasico, i Joan Ferrer. El primer volum (de huit) fon publicat en [[1989]].
En octubre de [[1994]] va acabar el ''Onomasticon Cataloniae'', en 89 anys, frut d'un intens i exhaustiu treball, gràcies a l'ajuda dels seus colaboradors, entre els quals cal mencionar principalment a Xavier Terrado, Joseph Gulsoy, Philip D. Rasico, i Joan Ferrer. El primer volum (de huit) fon publicat en [[1989]].
* ''Vocabulario aranés'' (1931)
* ''Vocabulario aranés'' (1931)
* ''What Should Be Known About the Catalan Language'' (1951), chicotet opúscul publicat en anglés per a presentar la llengua catalana al públic estadounidenc, fon traduït al català en 1954 en el títul ''El que s’ha de saber de la llengua catalana''.
* ''What Should Be Known About the Catalan Language'' (1951), chicotet opúscul publicat en anglés per a presentar la llengua catalana al públic estadounidenc, fon traduït al català en 1954 en el títul ''El que s'ha de saber de la llengua catalana''.
* ''Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara'' (1954)
* ''Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara'' (1954)
* ''Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana'' (1954-1957). Esta obra tingué una segunda edició, més ampliada, portada a cap en l'ajuda de José Antonio Pascual i titulada ''Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico'' (1984-1991).
* ''Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana'' (1954-1957). Esta obra tingué una segunda edició, més ampliada, portada a cap en l'ajuda de José Antonio Pascual i titulada ''Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico'' (1984-1991).
== Comentaris ==
== Comentaris ==
Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]]. Fiquem un eixemple:
Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]]. Fiquem uns eixemples:
{{Cita|En el ''Diccionari etimologic de la llengua catalana'' ([[1980]]-[[1991]]) de Joan Coromines, no fa cap referència a la paraula "Vacances", donant a entendre que eixa paraula es un galicisme (que prové del frances, vacance- vacances) i s'ha incorporat darrerament ad eixa llengua.|''Estem de Vacacions'' - Xavier Gimeno i Alonso - (''[[Levante-EMV]]'', 3.8.2011)}}
{{Cita|Multitut d'autors valencians, que ademes afirmaven escriure en llengua valenciana, utilisaren la paraula 'llonja' i no 'llotja' en els seus escrits [...]. En el diccionari de [[Joan Coromines]] 'Diccionari Etimologic i Complementari de la Llengua Catalana (sic)', volum 5, pagina 283 trobem: 'en lo Regne de Valencia, la forma llonja no a soles es llegitima, si no que no crec que ningu haja pensat en rebujarla' (traduit del catala al valencià).<br>
En el volum 2, en la pagina 282 del mateix diccionari, podem llegir: 'recordem: valencià llonja, castellà lonja, català llotja'.<br>
Ya veuen la manipulacio que fan els immersors llingüistics catalanistes, que fins Coromines pareix un Santet al costat dels depredadors de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), que no respecten l'original paraula valenciana llonja, que inclus el filolec catala Coromines no tingue agalles per a rebujar-la, pot ser en un signe d'honradea, davant la liquidacio llingüistica a la que estava sometent a la llengua valenciana ell i el mateix IEC, organisme per al que treballava el tal Corominas, aixina batejat al seu naiximent, i d'on, per cert, cobrava 'pasta gansa'.|Articul XIV 'Giner en la llonja', del llibre ''[[Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la llengua valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (2008), per [[Julio Filippi Domínguez]]}}
{{Cita|En el ''Diccionari etimologic de la llengua catalana ([[1980]]-[[1991]])'' de [[Joan Coromines]], no fa cap referència a la paraula 'Vacances', donant a entendre que eixa paraula és un galicisme (que prové del francés, ''vacance-vacances'') i s'ha incorporat darrerament ad eixa llengua.|''Estem de Vacacions'', per [[Xavier Gimeno i Alonso]] (''[[Levante-EMV]]'', 3.8.2011)}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==