Llínea 21: |
Llínea 21: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | El partit es creà en agost de [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]].
| + | Els orígens d'Unio Valenciana es troben en el partit [[Unió Regional Valenciana]] creat en [[1977]], del que, després del seu I Congres celebrat en octubre de [[1979]], en el que Unió Regional Valenciana es va transformar en [[Esquerra Nacionalista Valenciana]], que integrava al sector mes nacionaliste i d'esquerres i la corrent mes moderada i de centre-dreta d'URV, abandonà el partit per a, mes tart, fundar el partit [[Unió Valenciana]]. |
| | | |
− | La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Aliança Popular]]. Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonòmiques]] celebrades en [[1983]]. | + | El [[1 de novembre]] de [[1980]] es reuniren en el local de l'associacio "Valencia-2000" representants de varies |
| + | entitats culturals que formaren una Junta Permanent d'Unio Valenciana, en l'intencio d'unificar a tot el valencianisme, de la que formaren part [[Miquel Ramón Izquierdo]], Vicente Ramos - representant per la província d'Alacant-, Salvador Llácer Baixauli -representant per la província de Castelló-, Francesc Domingo Ibáñez -president |
| + | de "Valencia 2000"-, Pasqual Martí Villalba -president del [[Grup d'Accio Valencianista]]-, Francisco Nieto Edo -president de la Federació d'Entitats Culturals del Regne de Valencia- i Francisco Giner Mengual -representant de la Lliga Internacional d'Ensenyança. |
| + | |
| + | En decembre de [[1980]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] remarcaria que Unio Valenciana era un moviment cultural que agrupava a unes cinquanta entitats valencianes en la defensa de l'identitat del poble valencià i va defendre el caràcter innegociable dels símbols, la denominació de Regne de Valencia, l'himne valencià, la Real Senyera, el respecte a les províncies i l'existència de dos llengües, la valenciana i la castellana. Ramón Izquierdo i Vicente Ramos recordaren també que Unio Valenciana havia naixcut sense l'intenció de convertir-se en un partit |
| + | polític, pero avisaren de que si els partits polítics no feyen una política valenciana i valencianista, el moviment valencianiste crearia un partit.<ref> Información i La Verdad, 16-XII-1980, Canfali, 18-XII-1980</ref>. |
| + | |
| + | En juliol de 1982 tingué lloc una reunió en [[Benimantell]], a on [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicent |
| + | González Lizondo]] i [[Vicente Ramos]] acordaren la creació d'Unio Valenciana com a partit polític, que fon oficialment creat en agost de [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana. |
| + | |
| + | El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]]. |
| + | |
| + | La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Coalició Popular]] (AP-PDP-UL-UV). Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonòmiques]] celebrades en [[1983]]. |
| | | |
− | Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] on va conseguir una acta de diputat en [[Vicent González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots. | + | Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] a on va conseguir una acta de diputat [[Vicent González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots. |
| | | |
| El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit. | | El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit. |