83 750
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' (Valéncia, 1902 - 1983), fon un polític i periodiste valencià, fill menor ...».
'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].
Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en 1933. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]]'' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.
La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Després va viure en [[Chile]], més tart de nou a França ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de 1977, tornar esporàdicament a Espanya.
==Referencies==
* Diccionari Polític Valencià. Fundació Alfons el Magnànim.
{{BD|1902|1982|Blasco-Ibañez Blasco, Sigfrido}}
[[Categoria:Periodistes d'Espanya]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya d'àmbit estatal]]
[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en 1933. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]]'' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.
La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Després va viure en [[Chile]], més tart de nou a França ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de 1977, tornar esporàdicament a Espanya.
==Referencies==
* Diccionari Polític Valencià. Fundació Alfons el Magnànim.
{{BD|1902|1982|Blasco-Ibañez Blasco, Sigfrido}}
[[Categoria:Periodistes d'Espanya]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya d'àmbit estatal]]
[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]