Canvis

Artiste plastic i escritor (Campanar, Valencia, 1.869 - † Valencia, 29 de giner de 1.957). Se casà en Maria Hernández, en qui tingueren una filla: Vicenta.

[[Archiu:AndresCabrelles.jpg|thumb|250px|Ramón Andrés Cabrelles]]

Fill de llauradors, ocupacio que eixerci durant la seua chiquea, naixque a la partida del Pouet, del llavors municipi de [[Campanar]], quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de [[Valencia]].

Artiste plastic i escritor ([[Campanar]], [[Valéncia]], [[1869]] - † Valéncia, [[29 de giner]] de [[1957]]). Se casà en Maria Hernández, en qui tingué una filla: Vicenta.

D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valencia durant les tres primeres decades del segle XX.

 

 

D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valéncia durant les tres primeres decades del [[sigle XX]].

Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria.

Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria.

Als catorze anys se converti en el mes estret colaborador de [[Constantí Llombart]], quedant a carrec d'este la seua formacio, fent-ho particip de molts dels seus proyectes, com per eixemple l'edicio del Diccionari Valencià-Castella de [[Josep Escrig]] que començà a publicar-se el 1.887 i que Cabrelles conclogue quan ocorregue la mort del seu mentor.

Als catorze anys se convertí en el més estret colaborador de [[Constantí Llombart]], quedant a carrec d'este la seua formació, fent-ho particip de molts dels seus proyectes, com per eixemple l'edició del Diccionari Valencià-Castella de [[Josep Escrig]] que començà a publicar-se en l'any [[1887]] i que Cabrelles conclogué quan ocorregué la mort del seu mentor.

Poeta liric i romantic d'inspirats i bells matisos fon un gran valedor de la [[Renaixença valenciana]], considerat un dels ultims poetes, encapçalada per [[Teodor Llorente]], la major part de la seua obra poetica s'arreplegà en el volum Versos Vells.

Poeta liric i romantic d'inspirats i bells matisos fon un gran valedor de la [[Renaixença valenciana]], considerat un dels últims poetes, encapçalada per [[Teodor Llorente]], la major part de la seua obra poetica s'arreplegà en el volum Versos Vells.

La seua major produccio poetica la feu en llengua vernacula.

La seua major produccioó poetica la feu en llengua vernacula.

Entre les seues obres destaquen Mariola en 1.897, Flors del Xúquer en 1.899; la coleccio de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en 1.899.

Entre les seues obres destaquen Mariola en [[1897]], Flors del Xúquer en [[1899]]; la colecció de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en l'any [[1899]].

Obtingue en quatre ocasions la Flor Natural dels Jocs Florals de Valencia (1.894, 1.909, 1.928 i 1.946), per lo que li fon concedit el titul de [[Mestre en Gai Saber]].

Obtingué en quatre ocasions la Flor Natural dels [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia|Jocs Florals de Valéncia]] (1894, 1909, 1928 i 1946), per lo que li fon concedit el titul de [[Mestre en Gai Saber]].

Ademes, escrigue algunes obres teatrals com: El Bufo, Les Males Llengües, El Toc del Caragol, El Cami Nou; Un Milacre, La Fe Premiada; una opera en musica del mestre Magenti, L'horta Vella, que mai va vore la llum; i una coneguda lletra de canço, Ho Entrà de la Murta, que musicà Salvador GINER.

Ademés, escrigué algunes obres teatrals com: El Bufó, Les Males Llengües, El Toc del Caragol, El Camí Nou; Un Milacre, La Fe Premiada; una opera en música del mestre Magenti, L'horta Vella, que mai va vore la llum; i una coneguda lletra de cançó, Ho Entrà de la Murta, que musicà Salvador Giner.

Tambe colaborà en la prensa periodica: La Tronà, L'Escandal (1.890), [[Lo Rat Penat]] (1.911), La Degollà, Las Provincias, etc.

Tambe colaborà en la prensa periodica: La Tronà, L'Escandal (1890), [[Lo Rat Penat]] (1911), La Degollà, Las Provincias, etc.

En paralel desenrollà una carrera com artiste plastic de cert relleu que li donà merits per a erigir en memoria del seu amic [[Constantí Llombart]] un bust en bronze junt a una de les “Muntanyetes d'Elío” en els [[Vivers|jardins dels Vivers]], inaugurat l'1 d'agost de 1.928.

En paralel desenrollà una carrera com artiste plàstic de cert relleu que li donà merits per a erigir en memòria del seu amic [[Constantí Llombart]] un bust en bronze junt a una de les “Muntanyetes d'Elío” en els [[Vivers|jardins dels Vivers]], inaugurat l'[[1 d'agost]] de [[1928]].

 

Pero ademés de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés són preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com [[artiste faller]] complet: escrivia [[llibrets]] des de l'any [[1942]] i fea [[Falla|falles]].

 

* Baydal i Sala, Vicent. «Llombart i Blasco Ibáñez, una oportunitat perduda per al valencianisme». A: Vent de Cabylia. Històries de la història dels valencians. Llibres de la Drassana, p. 74-79. ISBN 978-84-943885-4-5

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://calles.valenciaactua.es/poeta-andres-cabrelles-calle/ Valencia Actua]

* [https://calles.valenciaactua.es/poeta-andres-cabrelles-calle/ Valencia Actua]