Ramón Andrés Cabrelles
Artiste plastic i escritor (Campanar, Valéncia, 1869 - † Valéncia, 29 de giner de 1957). Se casà en Maria Hernández, en qui tingué una filla: Vicenta.
Fill de llauradors, ocupació que eixerci durant la seua chiquea, naixqué en la partida del Pouet, del llavors municipi de Campanar, quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de Valéncia.
Pero ben pronte deixaria el conreu de la terra perque son pare, Roc Andreu, se quedà viudo i decidi traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons conta el seu net. A pesar de que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien segut molt elegits. Des de molt chicotet demostrà un gran interes per les belles arts, estudiant en l'Escola d'Arts i Oficis.
D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a Marià Benlliure, com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valéncia durant les tres primeres decades del sigle XX.
Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria.
Als catorze anys se convertí en el més estret colaborador de Constantí Llombart, quedant a carrec d'este la seua formació, fent-ho particip de molts dels seus proyectes, com per eixemple l'edició del Diccionari Valencià-Castella de Josep Escrig que començà a publicar-se en l'any 1887 i que Cabrelles conclogué quan ocorregué la mort del seu mentor. Poeta liric i romantic d'inspirats i bells matisos fon un gran valedor de la Renaixença valenciana, considerat un dels últims poetes, encapçalada per Teodor Llorente, la major part de la seua obra poetica s'arreplegà en el volum Versos Vells. La seua major produccioó poetica la feu en llengua vernacula.
Entre les seues obres destaquen Mariola en 1897, Flors del Xúquer en 1899; la colecció de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en l'any 1899.
Obtingué en quatre ocasions la Flor Natural dels Jocs Florals de Valéncia (1894, 1909, 1928 i 1946), per lo que li fon concedit el titul de Mestre en Gai Saber.
Ademés, escrigué algunes obres teatrals com: El Bufó, Les Males Llengües, El Toc del Caragol, El Camí Nou; Un Milacre, La Fe Premiada; una opera en música del mestre Magenti, L'horta Vella, que mai va vore la llum; i una coneguda lletra de cançó, Ho Entrà de la Murta, que musicà Salvador Giner.
Tambe colaborà en la prensa periodica: La Tronà, L'Escandal (1890), Lo Rat Penat (1911), La Degollà, Las Provincias, etc.
En paralel desenrollà una carrera com artiste plàstic de cert relleu que li donà merits per a erigir en memòria del seu amic Constantí Llombart un bust en bronze junt a una de les “Muntanyetes d'Elío” en els jardins dels Vivers, inaugurat l'1 d'agost de 1928.
També feu un retrato de Constantí Llombart inspirat en el d'Ignaci Pinazo i Camarlench de 1885. Pero ademés de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés són preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com artiste faller complet: escrivia llibrets des de l'any 1942 i fea falles.