78 813
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 458:
Llínea 458: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − +
→Cine
Realisades durant la pròpia guerra, encara que també va haver-hi películes de ficció (les republicanes ''[[Aurora d'esperança]]'' -[[Antonio Sau]], Barcelona, 1937-, ''[[Barris baixos]]'' -[[Pedro Puche]], Barcelona, 1937- i ''[[El nostre culpable]]'' -[[Fernando Mignoni]], 1938- i cinc películes ''nacionals'' de [[Benito Perojo]] i [[Florián Rei]] rodades en els estudis alemanys de la [[UFA]], de gènero folklòric -ambient reconstruït en [[La chiqueta dels teus ulls]], [[Fernando Trueba]], 1998-),<ref>J. M. Caparrós Tumoret [http://caparroscinema.blogspot.com/2006/07/la-guerra-civil-espaola-en-el-cine.Html ''La Guerra Civil espanyola en el cine''], ABCD les Arts i les Lletres, 15-VII-2006.</ref> van ser fonamentalment de gènero [[documental]]:
Realisades durant la pròpia guerra, encara que també va haver-hi películes de ficció (les republicanes ''[[Aurora d'esperança]]'' -[[Antonio Sau]], Barcelona, 1937-, ''[[Barris baixos]]'' -[[Pedro Puche]], Barcelona, 1937- i ''[[El nostre culpable]]'' -[[Fernando Mignoni]], 1938- i cinc películes ''nacionals'' de [[Benito Perojo]] i [[Florián Rei]] rodades en els estudis alemanys de la [[UFA]], de gènero folklòric -ambient reconstruït en [[La chiqueta dels teus ulls]], [[Fernando Trueba]], 1998-),<ref>J. M. Caparrós Tumoret [http://caparroscinema.blogspot.com/2006/07/la-guerra-civil-espaola-en-el-cine.Html ''La Guerra Civil espanyola en el cine''], ABCD les Arts i les Lletres, 15-VII-2006.</ref> van ser fonamentalment de gènero [[documental]]:
:Ban republicà:
:Ban republicà:
::''[[Espanya 1936]]'' ([[Luis Buñuel]])
::''[[España 1936]]'' ([[Luis Buñuel]])
::''[[Serra de Terol]]'' (''[[L'Esperanza]]'' o ''[[l'Espoir]]'', de [[André Malraux]], que també va escriure una novela en eixe mateix títul).
::''[[Sierra de Teruel]]'' (''[[L'Esperanza]]'' o ''[[l'Espoir]]'', de [[André Malraux]], que també va escriure una novela en eixe mateix títul).
::''[[Terra d'Espanya]]'' ([[Joris Ivens]]) producció nort-americana.
::''[[Terra d'Espanya]]'' ([[Joris Ivens]]) producció nort-americana.
:Ban nacional:
:Ban nacional:
::''[[Noticiari Espanyol]]'', 32 documentals (precedents del [[NODE]])
::''[[Noticiario Espanyol]]'', 32 documentals (precedents del [[NODO]])
::''[[Visquen els hòmens lliures!]] ([[Edgar Neville]], 1939)
::''[[Vivan los hòmbres libres!]] ([[Edgar Neville]], 1939)
::''[[Romancer marroquí]]'' (1938-39), sobre la intervenció de tropes marroquines
::''[[Romancero marroquí]]'' (1938-39), sobre la intervenció de tropes marroquines
::Van ser molt menys numeroses, a causa de la menor quantitat de productores (huit enfront de més de cinquanta republicanes);<ref>[http://www.Rumbs.Net/rastroria/rastroria01/numero1d2.Htm Algunes claus sobre la producció de documentals durant la guerra civil<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref> encara que hi ha documentals portuguesos (''[[O caminho de Madrid]]''), italians (''[[Dalt Spagna. Scene della guerra civile in Spagna]]'') i alemanys (''[[In Kampf Gegen donen Weltfeind]]'' o ''[[llegió Còndor]]'').<ref>[http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num9/cine/guerra-civil/franquista.html#La%20escasa%20aportació1 franquiste<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>
::Van ser molt menys numeroses, a causa de la menor quantitat de productores (huit enfront de més de cinquanta republicanes);<ref>[http://www.Rumbs.Net/rastroria/rastroria01/numero1d2.Htm Algunes claus sobre la producció de documentals durant la guerra civil<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref> encara que hi ha documentals portuguesos (''[[O caminho de Madrid]]''), italians (''[[Dalt Spagna. Scene della guerra civile in Spagna]]'') i alemans (''[[In Kampf Gegen donen Weltfeind]]'' o ''[[llegió Còndor]]'').<ref>[http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num9/cine/guerra-civil/franquista.html#La%20escasa%20aportació1 franquiste<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>
Durant el franquisme (fins a 1975):<ref>J. M. Caparrós (''op. cit.'') fa un còmput de 45 películes, 14 d'elles en els primers anys de la posguerra.</ref>
Durant el franquisme (fins a 1975):<ref>J. M. Caparrós (''op. cit.'') fa un còmput de 45 películes, 14 d'elles en els primers anys de la posguerra.</ref>
::''[[Front de Madrid]]'' ([[Edgar Neville]], 1939), adaptació de la novela homònima del mateix autor<ref>http://cinematecanacional.wordpress.com/2007/09/08/frente-de-madrid-1939-bn-91/ http://www.cervantesvirtual.Com/portal/aladroc/pcuartonivel.jsp?id=925&conten=ficha&ficha=pelicula&nomportal=alece</ref>
::''[[Frente de Madrid]]'' ([[Edgar Neville]], 1939), adaptació de la novela homònima del mateix autor<ref>http://cinematecanacional.wordpress.com/2007/09/08/frente-de-madrid-1939-bn-91/ http://www.cervantesvirtual.Com/portal/aladroc/pcuartonivel.jsp?id=925&conten=ficha&ficha=pelicula&nomportal=alece</ref>
::''[[Sense novetat en l'Alcàser]]'' ([[August Genina]], 1940) italoespañola
::''[[Sense novetat en el Alcazar]]'' ([[August Genina]], 1940) italoespañola
::''[[Raça (película)|Raza]]'' ([[José Luis Sáenz d'Heredia]], 1941) en guió del propi Franco
::''[[Raza (película)|Raza]]'' ([[José Luis Sáenz d'Heredia]], 1941) en guió del propi Franco
::''[[Rojo i negre (película)]]'' ([[Carlos -ho]], 1942) censurada per la seua cruesa, a pesar de la seua orientació falangiste
::''[[Rojo y negro (película)]]'' ([[Carlos -ho]], 1942) censurada per la seua cruea, a pesar de la seua orientació falangista.
::''[[El santuari no es rendix]]'' ([[Arturo Ruiz Castillo]], 1949)
::''[[El santuario no se rinde]]'' ([[Arturo Ruiz Castillo]], 1949)
Des de 1975:<ref>Segons el còmput de J. M. Caparrós (''op. cit.''): ''Quant a la visió dels “perdedors”, en la democràcia he contabilisat 44 películes sobre la Guerra Civil, quasi tantes com en quaranta anys de dictadura. Aixina, en la Transició es van produir 15 títols, en la primera época socialiste atres 17 películes, en el periodo del Partit Popular van arribar a 11, i en la present etapa del PSOE de moment només hi ha un film de ficció: [[Iris (Rosa Verjurada)|Iris]], de [[Rosa Verjurada]].''</ref>
Des de 1975:<ref>Segons el còmput de J. M. Caparrós (''op. cit.''): ''Quant a la visió dels “perdedors”, en la democràcia he contabilisat 44 películes sobre la Guerra Civil, quasi tantes com en quaranta anys de dictadura. Aixina, en la Transició es van produir 15 títuls, en la primera época socialiste atres 17 películes, en el periodo del Partit Popular van arribar a 11, i en la present etapa del PSOE de moment només hi ha un film de ficció: [[Iris (Rosa Verjurada)|Iris]], de [[Rosa Verjurada]].''</ref>
:Ficció:
:Ficció:
::''[[Les llargues vacacions del 36]]'' ([[Jaime Camí]], 1975); del mateix autor:
::''[[Les llargues vacacions del 36]]'' ([[Jaime Camí]], 1975); del mateix autor:
:::''[[Dragó Rapide (película)]]'', que utilisa com a títul el nom del [[Dragó Rapide|avión en el que Franco va eixir de Canàries]]
:::''[[Dragón Rapide (película)]]'', que utilisa com a títul el nom del [[Dragó Rapide|avión en el que Franco va eixir de Canàries]]
:::''[[El llarc hivern]]''
:::''[[El largo invierno]]''
:::''[[Els chiquets de Rúsia]]''
:::''[[Los niños de Rúsia]]''
::''[[Una vita venduta]]'' ([[Aldo Florio]], 1976)
::''[[Una vita venduta]]'' ([[Aldo Florio]], 1976)
::''[[Les bicicletes són per a l'estiu (película)]]'' ([[Jaime Chávarri]], 1984) adaptació de l'obra de [[Fernando Fernán Gómez]]
::''[[Las bicicletas són para el verano (película)]]'' ([[Jaime Chávarri]], 1984) adaptació de l'obra de [[Fernando Fernán Gómez]]
::''[[La vaqueta]]'' ([[Luis García Berlanga]], 1985)
::''[[La vaquilla]]'' ([[Luis García Berlanga]], 1985)
::''[[Rèquiem per un llaurador espanyol (película)]]'' ([[Francesc Betriu]], 1985) adaptació de la novela de Sender
::''[[Rèquiem por un labrador español (película)]]'' ([[Francesc Betriu]], 1985) adaptació de la novela de Sender
::''[[Ai, Carmela!]]'' ([[Carlos Saura]], 1990)
::''[[Ay, Carmela!]]'' ([[Carlos Saura]], 1990)
::''[[Terra i llibertat]]'' ([[Ken Loach]], 1995)
::''[[Tierra y libertad]]'' ([[Ken Loach]], 1995)
::''[[Llibertàries]]'' ([[Vicente Aranda]], 1996)
::''[[Libertarias]]'' ([[Vicente Aranda]], 1996)
::''[[L'hora dels valents]]'' ([[Antonio Mercer]], 1998)
::''[[La hora de los valientes]]'' ([[Antonio Mercer]], 1998)
::''[[La llengua de les palometes]]'' ([[José Luis Corda]], 1999)
::''[[La lengua de las mariposas]]'' ([[José Luis Corda]], 1999)
::''[[Soldats de Salamina (película)]]'' ([[David Trueba]], 2003)
::''[[Soldados de Salamina (película)]]'' ([[David Trueba]], 2003)
:Documental:
:Documental:
::''[[La vella memòria]]'' ([[Jaime Camí]], 1976)
::''[[La vieja memoria]]'' ([[Jaime Camí]], 1976)
::''[[Retaule de la guerra civil espanyola]]'' ([[Basilio Martín Patino]], 1980); el mateix autor prèviament hi havia tractat la posguerra en ''[[Cançons per a després d'una guerra]]'', 1971) i la figura de Franco en [[Cabdill (película)]] (1974).
::''[[Retablo de la guerra civil española]]'' ([[Basilio Martín Patino]], 1980); el mateix autor prèviament havia tractat la posguerra en ''[[Canciones para despues de una guerra]]'', 1971) i la figura de Franco en [[Cabdill (película)]] (1974).
::''[[La Guerra Civil Espanyola (sèrie)|La Guerra Civil Espanyola]]'' ([[Granada Televisió]], 1983)
::''[[La Guerra Civil Espanyola (serie)|La Guerra Civil Espanyola]]'' ([[Granada Televisió]], 1983)
::''[[L'honor de les injúries]]'' ([[Carlos García Alix]], 2007)<ref>Rosada García [http://www.elpais.Com/articule/art/llegendària/venjança/misèria/elpepuculbab/20081108elpbabart_8/Tes ''Una llegendària venjança contra la misèria'']. ''Carlos García Alix estrena L'honor de les injúries, un documental que s'endinsa en l'horror de la guerra i del fanatisme a través de la figura de [[Felipe Sandoval]], pistoler anarquiste que es va llevar la vida al juliol de 1936 (sic, és 1939) en un centre de detenció'', El País, 08/11/2008</ref>
::''[[L'honor de les injúries]]'' ([[Carlos García Alix]], 2007)<ref>Rosada García [http://www.elpais.Com/articule/art/llegendària/venjança/misèria/elpepuculbab/20081108elpbabart_8/Tes ''Una llegendària venjança contra la misèria'']. ''Carlos García Alix estrena L'honor de les injúries, un documental que s'endinsa en l'horror de la guerra i del fanatisme a través de la figura de [[Felipe Sandoval]], pistoler anarquiste que es va llevar la vida al juliol de 1936 (sic, és 1939) en un centre de detenció'', El País, 08/11/2008</ref>
::''[[El Gos Negre (Històries de la Guerra Civil espanyola)]]'' ([[Péter Forgács]], 2005)<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1401179] ''Premi al millor documental en el [[Festival de Cine de Tribeca]] (Nova York). La película, creada a partir de les cintes cassolanes que personages com [[Joan Salvans]] i [[Alberto Noriega]] van gravar en eixa época, oferix una visió intimiste i poètica de les circumstàncies que van rodejar el conflicte.''</ref>
::''[[El Gos Negre (Històries de la Guerra Civil espanyola)]]'' ([[Péter Forgács]], 2005)<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1401179] ''Premi al millor documental en el [[Festival de Cine de Tribeca]] (Nova York). La película, creada a partir de les cintes casolanes que personages com [[Joan Salvans]] i [[Alberto Noriega]] van gravar en eixa época, oferix una visió intimiste i poètica de les circumstàncies que van rodejar el conflicte.''</ref>
=== Novela ===
=== Novela ===