83 750
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Jorge de Capadòcia''' és el nom d'un hipotético soldat romà de Capadòcia (en l'actual Turquia), màrtir i més tard sant cr...».
'''Jorge de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipótesis|hipotético]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tard [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver viscut entre el [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]].
La seua popularitat en la [[Edat Mijana]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— En el món [[islamismo|musulmán]] i en les religions afroamericanes.
== La vida de Jorge de Capadòcia ==
[[Archiu:Paolo Uccello 050.jpg|thumb|400px|''Sant Jordi i el dragó'', [[Paolo Uccello]], c. [[1470]]. El dragó té l'aparença d'un [[aixeta (mitologia)|grifo]] o un [[guiverno]].]]
Es crega que la llegenda de Jorge es va originar en el [[sigle IV]]: hauria nascut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romano]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jorge.
El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc després d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribú]] i ''[[conde|comes]]''. Cap eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal del [[emperador]] romà [[Dioclecià]] (qui va regnar entre el [[284]] i el [[305]]).
En [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecución]] sistemàtica dels cristians al llarc i ample de l'imperi. El seu cèsar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (del [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianismo|cristiano]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenand la [[tortura]] que va suportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va executar.
Després de diverses tortures, Jorge fon decapitat enfront de les muralles de Nicomèdia el [[23 d'abril]] del [[303]]. Els testimonis dels seus patiments van convéncer l'emperadriu Alejandra i a una anònima [[sacerdotesa]] [[paganismo|pagana]] a convertir-se al cristianisme, que pasarien a unir-se a Jorge en el martiri. El seu cos fon tornat a Lydda per a ser soterrat.
== Veneració com a màrtir ==
[[Archiu:Lvr-george.jpg|thumb|300px|''Sant Jordi i el dragó'', pintat en 1504 per [[Rafael Sanzio|Rafael]].]]
La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge.
Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[arxidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del culte de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap al [[570]].
L'església fon destruïda en [[1010]] i més tard reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'església fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova església fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu.
Durant el [[sigle IV]], la veneració al sant es va estendre des de [[Palestina (regió)|Palestina]] a la resta del [[Imperi Romà d'Orient]]. En el [[sigle V]] la seua popularitat va arribar a la part occidental de l'imperi.
== Canonisació ==
En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».
Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apócrifo|apócrifas]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acord en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]]'', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i meravelles més enllà de qualsevol credibilitat''».
Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jorge arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]].
En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaísmo|judío]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el verd', del [[idioma árabe|árabe]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religión|religiones]] [[monoteiste]]s.
El nom de ''[[al-Hadr]]'' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]]'' o ''[[al-Khadir]]'', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]]'' o ''[[al-Jidr]]''.
La història de ''[[al-Jidr]]'' en el profeta [[Moisés]] en el [[Sagrat Alcorà]] àrab: ''[[al-Qur'an al-Karim]]'' on se'l nomena [[Musa]] es troba en la torba 18, [[Surat al-Kahf]]. És una història característica per a les realitats místiques i gnòstiques del [[sufismo]], la ciència esotèrica de l'islam.
== La llegenda del dragó ==
[[Archiu:Neuschwanstein. St George.jpg|thumb|250px|[[Pintura]] mural de [[Sant Jordi]] matant al dragó, en el Castillo de [[Neuschwanstein]], [[Baviera]].]]
En el [[sigle IX]] apareix una altra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda daurada]]'', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el probable orige de tots els [[conte d'hadas|cuentos de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]].
Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el déu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local.
Comença en un dragó que fa un niu en la font que proveïx d'aigua a una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans havien d'apartar diàriament el dragó de la font per a conseguir aigua. Aixina que oferien diàriament un sacrifici humà que es decidia a l'azar entre els habitants. Un dia va resultar seleccionada la princesa local.
En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]].
La història, antigament considerada verdadera, ha sigut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han proposat diverses interpretacions.
* Una antiga interpretació cristiana del mite: Jorge seria el creient, el cavall blanc l'Església i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]].
* Alguns historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganismo|paganos]]. Un candidat a predecesor de Jorge de Capadòcia és el déu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc.
* D'atra banda, la història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós cassos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jorge i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós cassos se situa en distents regnes «màgics».
* Finalment, l'orige podria estar en una manifestació alternativa de [[Miguel Arcàngel]], que està al capdavant de les hosts celestials.
== Popularitat a Occident ==
[[Archiu:Paolo_Uccello_047b.jpg|thumb|250px|San Jorge, per [[Paolo Uccello]], c. [[1450]].]]
Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava Jorge de Capadòcia en el [[sigle VI]]. No obstant, no fon fins a la [[Alta Edat Mijana]], l'época de les [[croada]]s'i de la cavalleria, que s'estendrà el culte a Europa.
Jorge es va convertir en el protector dels creuats en la conquiste de [[Jerusalem]] ([[15 de juliol]] de [[1099]]). Com ''soldats Christi'', és dir, 'soldat de Crist', es va convertir en patró dels [[cavaller]]s'i soldats, i en protector d'algunes [[Ordes militares|órdenes religioses militars]], com la [[Orde Teutònica]] ([[sigle XII]]) o els [[templer]]s.
Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]]'', una colecció de faules sobre distints sants. La història de Jorge de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[lector]]és del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''.
La informació continguda en els seus 177 capítols (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor literari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda a Occident, tant a nivell popular com en la [[literatura]] i la [[pintura]] de [[Europa Occidental]].
En els últims sigles de l'Edat Mijana, Jorge es va convertir en patró de ciutats, [[burg]]s'i cases nobles; també va arribar a ser el primer dels 14 sants rababans com a protector dels [[mascota|animales domèstics]].
== Jorge de Capadòcia en [[Euràsia]] ==
=== [[Alemanya]] ===
En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[latín|latinos]] i redactada en [[alt alemany]], conte el [[martiri]] del sant. És atribuïda al primer poeta conegut en llengua alt alemanya, [[Otfrid Von Weißenburg]] (cap a [[800]] – † després de [[870]]), encara que només es pot demostrar l'existència de la cançó a partir del sigle XI. L'orige podria estar en el monestir de [[Prüm]], a què el [[emperador]] [[Lotario I]] ([[840]]–[[855]]) va donar un braç retallat i disecat, dient que era una [[relíquia]] de Sant Jordi. Això ho va convertir en el centre de veneració dels [[Franco (poble)|francos]].
[[Archiu:Oberzell.jpg|thumb|150px|[[Església de Sant Jordi (Reichenau-Oberzell)|San Jorge]] en [[Reichenau]]]]
No obstant, el llenguage alt alemany indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— van arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un crani que era atribuït a Jorge. Per a esta relíquia es va construir l'església de Sant Jordi.
Esta església, declarada en el sigle XX [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucristo]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]].
=== [[França]] ===
Existixen 81 [[localitat]]és i diversos centenars d'esglésies en el nom de ''[[Saint-georges]]''.
=== [[Geòrgia]] ===
[[Archiu:Flag of Geòrgia.svg|thumb|150px|Bandera de Geòrgia]]
Sant Jordi és el patró de Geòrgia. La bandera actual és una Creu de Sant Jordi i l'escut té una representació del sant a cavall matant al dragó.
Els georgians s'autodenominen ''Kartvelebi'' (??????????) i el seu país ''Sakartvelo'' (??????????). El nom occidental de Geòrgia es deriva del [[idioma persa|persa]] ???? ''Gurji'' a través del [[idioma árabe|árabe]] ''Jurj''.
L'escriptura del nom ha sigut influenciada per l'arrel [[idioma griego|griega]] ''Georg-'' (?E???-, la mateixa arrel de Ge?????? 'Georgios') i per [[etimologia]] popular es va creure que el nom prové de Sant Jordi, patró del país.
La paraula persa ???? ''Gurji'' i la relacionada [[idioma armenio|armenia]] ''Vrastan'' pareixen estar relacionades en el nom [[Ibèria caucásica|Iberia]], en pèrdua de la ''i-'' inicial i substitució de la ''b'' per ''w'' o ''v''.
Per als georgians, Sant Jordi se celebra el [[14 d'agost]], tradició que prové directament de la festa del déu [[Luno (déu)|Luno]] (Jorge blanc).
=== [[Grècia]] ===
Jorge de Capadòcia continua sent venerat a Grècia, on se li ha donat el nom de [[Gran Màrtir]].
Per als [[eslau]]s de [[Corint]], la celebració del «Sant Jordi Verd» presa l'aspecte [[folclore|folclórico]] d'un ritu per a obtindre [[pluja]].
=== [[Espanya]] i [[Portugal]] ===
En la [[Edat Mijana]], Jorge va pasar a ser patró de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Portugal]].
===== La [[Corona d'Aragó]] =====
[[Archiu:Escudo_d'Aragón.svg|thumb|150px|El escut d'Aragó Luce la [[creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter.]]
En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] assejaven la ciutat de [[Alcoraz]], prop de [[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragosa]], els assejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquiste Osca després d'invocar l'ajuda del sant. Conte la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats a Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la gropa del seu cavall a un cavaller teutó descavalcat; més tard, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz.
Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne.
Aixina, [[Jaume I el Conquistedor]] conte que en la conquiste de [[Valéncia (Espanya)|Valencia]] va aparéixer el sant: «Es va aparéixer Sant Jordi en molts cavallers del [[paradís]], que van ajudar a véncer en la batalla, en la que no va morir cap cristià».
Més tard, el rei Jaume conte de la conquiste de [[Mallorca]] que «''segons li van contar els [[sarraí]]s, estos van vore entrar primer a cavall a un cavaller blanc en armes blanques''», que ell identifica en Jorge.
El patrocini de Jorge de Capadòcia sobre els reis d'Aragó i, per extensió, sobre tota la Corona d'Aragó es reconeix oficialment a mitjan [[sigle XV]] durant el regnat de Joan II d'Aragó i Navarra, que ho nomena patró del Regne i de la Diputació del General, principal institució foral en cas de no estar convocades les Corts.
* [[Aragó]]
:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu a Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]].
:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres van ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]).
:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat després de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada a Saragosa, en les premses de l'impresor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]].
* [[Catalunya]]
[[Archiu:Flag of Barcelona.svg|thumb|150px|La bandera de Barcelona Luce dos encreuaments de Sant Jordi]]
:La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]].
:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamismo|musulmanes]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea.
:A Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mitjan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[Rosa spp.|rosa]] roja. Més tard es va generalisar el costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]].
:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se suposa que hi ha un gran [[tresor]] que només pot ser trobat eixa nit.
* [[Comunitat Valenciana]]
:El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en què se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a veure els diferents actes plens d'història i bellesa que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.
:A Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa [http://llegendabanyeres.ppcc.cat/ ''Llegenda del dragó i la princesa''], organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.
===== Resta de [[Espanya]] =====
* [[Castella i Lleó]]
:És patró de [[Omar de Camaces]] i de [[Santiago de la Pobla]], abdós chicotets pobles de la província de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]], celebra la seua festivitat el [[23 d'abril]]. En tot cas, el 23 d'abril es commemora la batalla de [[Villalar]] ([[1521]]) i és festa oficial de [[Castella i Lleó]], encara que per motius que res tenen a veure en el sant del dia.
* [[província de Càceres]]
:Jorge de Capadòcia és patró de la ciutat de [[Càceres]], sent festivitat local el 23 d'abril, i celebrant-se en la nit del 22 d'abril (vespra del dia del patró) en la crema del dragó en la Plaça Major.
* [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]
:És patró de [[Santurdejo]]. El dia de la seua festivitat se celebren danses i processons en el seu honor. Antigament gent malalta de tots els racons s'acostaven a l'església de Sant Jordi en Santurdejo i donaven voltes al seu voltant per a ser curats pels miracles del Sant.
* [[Castella-La Mancha]]
:És patró de [[Vilanova d'Alcardete]], ([[Toledo]]). En eixe dia, 23 d'abril, se celebra misa i processó. Novenari, vespres, revetles, música i folklore popular completen un ampli programa que la germandat o l'Ajuntament organisen i financen. El mateix dia 23, a la vesprada, es fa una licitació en els regals que els veïns fan al sant. Antigament es regalaven animals que després se subhastaven i la recaptació servia per a les obres del sant i la seua germandat. Ara se subhasten rosques, pans, etc. També es fan les típiques caritats (coques de farina sense sal ni rent cuit en forn) que s'adquirixen per a ajudar a mantindre la festivitat. Ya en 1606 se celebrava esta festa en bous, segons consta en l'archiu de l'Ajuntament, pero la climatologia impedix un any sí i un altre també que els toreros, a vegades, no puguen ni fer l'entrada en comitiva.
:És patró de [[Aldea del Rei]], [[Ciudad Real]]. En este municipi de La Mancha es troben el Sacre-Convent Castillo de Calatrava La Nova i el Palau de Clavaria, també pertanyent a la [[Orde de Calatrava]]. Des de fa uns anys la festivitat se celebra durant el cap de setmana posterior al dia 23 d'abril. El divendres és el dia de festa local, el disabte se celebren les vespres en honor al Sant i el diumenge és el dia gran en què se celebra la misa al matí i a la vesprada nit una processó que recorre els carrers principals de la localitat i a la que tots els germans de la dita germandat asistixen. El distintiu de la germandat és una banda encreuada en els colors de la bandera d'Espanya i la Creu de l'Orde de Calatrava brodada en el centre.
===== [[Portugal]] =====
Pareix que els creuats francesos que van ajudar a [[Alfonso Enríquez]] en la conquiste de [[Lisboa]] en [[1147]], van introduir el culte a Jorge en [[Portugal]]. No obstant, es crega que no fon fins a l'época de [[Alfons IV de Portugal|Alfonso IV]] en la que es va pasar a usar el nom de Sant Jordi com [[crit de guerra]], en compte de [[Santiago el Mayor|Santiago]].
[[Nuno Álvares Pereira]], [[conestable de Portugal]] i profund devot del sant, considerava Jordi com [[adalil]] de la victòria de [[Batalla d'Aljubarrota|Aljubarrota]] contra els [[Castilla|castellanos]].
També [[Juan I de Portugal]] era devot de Jorge. Tant és aixina que va substituir a Santiago per Jorge com [[sant patró]] de Portugal. En [[1387]] va ordenar que la seua image a cavall fora treta en la [[processó]] de [[Corpus Cristi]], tradició que es va estendre també al [[Brasil]].
Ya en [[1386]], [[Anglaterra]] i Portugal —Unides també pel patronat de Sant Jordi— van firmar la [[aliança angloportuguesa]], que encara seguix en vigor.
=== [[Anglaterra]] ===
[[Archiu:Flag of England.svg|thumb|150px|La bandera d'Anglaterra és una creu de Sant Jordi]]
El rei [[Eduard III d'Anglaterra]] (rei de [[1327]] a [[1377]]), conegut per promoure el codi de la cavalleria, va fundar en [[1348]] la [[Orde de la Garrotera]] i va nomenar Jorge com el seu [[patró]].
Els antics arxius de l'orde van ser destruïts pel foc, pero es crega que en [[1344]] o en [[1348]], Eduard III va proclamar Jorge de Capadòcia com a patró de [[Anglaterra]]. A pesar que el seu culte fon reprimit en l'época de la Reforma per la [[Església d'Anglaterra]], la capella de Sant Jordi en el [[castell de Windsor|Windsor]] (completada entre [[1483]] i [[1528]]) es va mantindre com a seu de l'orde.
En [[1818]], el llavors [[príncep regent]] i més tard rei [[Jordi IV d'Anglaterra]] va crear la Molt Distingida [[Orde de Sant Miquel i Sant Jordi]] per a reconéixer el servicis extraordinaris en el camp [[Diplomacia|diplomático]].
Jorge és un dels personages principals del poema ''Faerie Queen'' ('La Reina de les Fades') de [[Edmund Spenser]], considerat un dels poemes més bells de la llengua anglesa.
Apareix en el llibre I com el ''Redcrosse Knight of Holiness'' ('Caballero Sant de la Creu Roja'), protector de la [[Mare de Deu]]. És d'esta guisa que es pot interpretar a Jorge de Capadòcia, com a part de la [[Església d'Anglaterra]] mantenint i recolzant a la [[dinastia Tudor]] de [[Isabel I d'Anglaterra]].
=== [[Itàlia]] ===
A Itàlia, el culte a Jorge de Capadòcia va estar molt difós. En [[Roma]], [[Belisario]] (cap a [[527]]) va colocar sota la protecció de Jorge la [[Porta de Sant Sebastià]] (''Porta Sant Sebastiano'') i la [[església de Sant Jordi en Velabro]], on fon traslladat poc després un altre crani del sant, descobert en el patriarcat [[Letrán|lateranense]] del [[papa]] [[Zacarías (papa)|Zacarías]] ([[744]]–[[752]]).
=== [[Rúsia]] ===
[[Archiu:Coat of Arms of Moscow.svg|thumb|150px|Escudo de Moscou]]
La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país.
La [[Església Ortodoxa rusa]] celebra la seua festa com a patró de Rúsia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icones de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat poseïx una colecció d'icones del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]].
=== [[Ucraïna]] ===
La festa de Sant Jordi és al maig. En eixa data se celebra a Ucraïna el ''plastuny'', que és al mateix temps la festa de Sant Jordi i el festival de primavera.
=== [[Malta]] ===
En l'illa de Malta se celebra la festa el Quart diumenge de juny i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer diumenge de juliol.
== Sant Jordi en el món ==
=== [[Etiòpia]] ===
[[Archiu:Bet Giyorgis church Lalibela 03.jpg|thumb|150px|right|Iglesia de Sant Jordi a Etiòpia]]
Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiòpia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per la qual cosa el rei va començar a colectar més impostos per a construir una com més pronte millor.
Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiòpia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Biblia|bíblica]].
=== [[Brasil]] ===
Portugal va portar el culte a les seues colònies. En els [[cultes afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), déu de la guerra i les armes, que es maneja el ferro.
=== [[Mèxic]] ===
En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia 23 d'abril. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[aràcnids]].
== En temps moderns ==
En [[1969]], el papa [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral católico|santoral]] de la [[Església Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut.
En la [[Església Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major.
En [[1930]] es va traslladar al [[23 d'abril]] la Festa del Llibre Espanyol, que portava celebrant-se en [[Barcelona]] des de [[1926]]. La idea inicial de [[Vicent Clavell Andrés]], escriptor i editor valencià, fon acceptada per [[Miguel Primo de Rivera]] i el [[6 de febrer]] de 1926 [[Alfons XIII d'Espanya]] va firmar el [[Real Decret]].
El fet que [[Miguel de Cervantes]] (segons el [[calendari gregorià]]) i [[William Shakespeare]] (segons el [[calendari julià]]) moriren el [[23 d'abril]] (també [[Inca Garcilaso de la Vega]] i [[Josep Pla]]), unit a la ya tradicional Fira del Llibre (en [[Espanya]]), ha portat a la [[UNESCO]] a declarar el dia 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor.
[[Archiu:Icon8.jpg|thumb|[[Icona]], Museu Cristià-Bisantí, Atenes]]
== Patronage ==
Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calabria|Reggio doní Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc.
És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rúsia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. A Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]].
Diverses [[Orde militar|órdenes militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres.
També és patró de diverses atres professions i activitats: [[agricultor]]és, [[soldat]]s, [[Arquer (eixèrcit)|arqueros]], [[presoner]]s, [[ferrer]]s, gents del [[arts circenses|circo]], [[escultista]]s ([[:en:Scout|Scout]]), [[muntanyenc]]s, etc.
També és protector dels [[animal doméstico|animales domèstics]]. El seu nom és invocat contra les [[serp]]s verinoses, les malalties de la pell, el [[herpes]], la [[pesta]], la [[lepra]] i la [[sífilis]], i en els països [[eslau]]s contra el [[mal d'ull]].
Sant Jordi màrtir també és el patró de [[Alcoy]], ciutat situada a la Comunitat Valenciana destacant-se com les festes de [[moros i cristians]] més conegudes del món, declarades d'interés turístic internacional en 1980.
En la ciutat de Sant Jordi (Santa Fe-Argentina)
== Iconografia ==
Sant Jordi se sol representar a [[Equus caballus|caballo]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendard]] vencedor, el cavaller campió de [[dragón|dragones]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Déu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distingix perqué este últim sol representar-se en ales).
Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc.
== Sant Jordi en l'art ==
{{AP|San Jorge en l'Arte}}
Els quadros més famosos del sant van ser realisats per [[Alberto Durero|Durero]] (en [[1503]]), [[Donatello]], [[Rafael Sanzio|Rafael]] i el ''Sant Jordi i el dragó'' de [[Pedro Pablo Rubens|Rubens]], en el [[Museu del Prado]].
== Veja també ==
* [[Sant]]
* [[Sant Jordi (desambiguación)|San Jorge]], desambiguación
* [[Jorge (desambiguación)|Jorge]], desambiguación
* [[Llegendes del cristianisme]]
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]].
* {{cita llibre |apellidos=Millà i Reig |nombre=Lluís |título=Sant Jordi patró de Catalunya |año=1982 |editorial=Editorial Millà |ubicación=Barcelona |idioma=catalán |isbn=84-7304-080-5}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Saint George|San Jorge}}
* En espanyol:
** [http://www.cortesaragon.es/El_Escudo.128.0.html?&L=target%253D_top&tx_kharticlepages_pi1%5Bpage%5D=3&cHash=e48c24fdce Cruz roja de Sant Jordi en quatre caps de moros]
** [http://www.ediciona.com/sant_jordi.php Sant Jordi i el dia del llibre a Catalunya]
** [http://www.dipity.com/LaVanguardia/Sant-Jordi-al-llarg-de-la-historia Cronologia de la celebració de Sant Jordi a partir de les cròniques de L'Avanguarda]
** [http://www.associaciosantjordi.org/index2.htm/ Associació Sant Jordi d'Alcoy]
** [http://www.filamagenta.com/patron.Htm FilaMagenta.Com] (Sant Jordi, patró d'Alcoy)
** [http://www.chunta.com/especial.Htm Chunta.Com] (Sant Chorche, dia d'Aragó)
** [http://perso.wanadoo.es/antonio.jaraba/sanjorge.Htm Antonio.Jaraba/SanJorge] (Sant Jordi, dia d'Aragó)
** [http://www.iespana.es/sanjorgeuniversal/ Colecció Sant Jordi Universal]
* En català:
** [http://www.xtec.es/crp-solsones/publica/sant%20jordi.Pdf XTec.Es] (Sant Jordi)
** [http://www.xtec.es/~ecastell/sj.Htm Sant Jordi intercultural]
* En anglés:
** [http://www.catholic-forum.Com/saints/saintg05.Htm Catholic-Forum.Com] ([[hagiografia]] catòlica)
** [http://www.pinetreeweb.com/stgeorge.Htm Pinetreeweb.Com] (Sant Jordi i els boys escoltes)
** [http://www.ucc.ie/milmart/grgbibliog.Html UCC.ie] (St. George: bibliografia selecta)
* En alemany:
** [http://heiligenlexikon.de/index.htm?BiographienG/Georg_der_Maertyrer.Htm HeiligenLexikon.De] (sant Jordi en el diccionari ecumènic de sants)
** [http://www.rittersbach.de/st_georg/index.Html Rittersbach.De] (l'església de sant Jordi en [[Reichenau|Reichenau-Oberzell]] i en [[Rittersbach]])
[[Categoria:Santos de Turquía|Jorge]]
[[Categoria:Santos de Geòrgia]]
[[Categoria:Santos de l'Església ortodoxa]]
[[Categoria:Santos católicos|Jorge]]
[[Categoria:Màrtirs cristians]]
La seua popularitat en la [[Edat Mijana]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— En el món [[islamismo|musulmán]] i en les religions afroamericanes.
== La vida de Jorge de Capadòcia ==
[[Archiu:Paolo Uccello 050.jpg|thumb|400px|''Sant Jordi i el dragó'', [[Paolo Uccello]], c. [[1470]]. El dragó té l'aparença d'un [[aixeta (mitologia)|grifo]] o un [[guiverno]].]]
Es crega que la llegenda de Jorge es va originar en el [[sigle IV]]: hauria nascut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romano]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jorge.
El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc després d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribú]] i ''[[conde|comes]]''. Cap eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal del [[emperador]] romà [[Dioclecià]] (qui va regnar entre el [[284]] i el [[305]]).
En [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecución]] sistemàtica dels cristians al llarc i ample de l'imperi. El seu cèsar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (del [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianismo|cristiano]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenand la [[tortura]] que va suportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va executar.
Després de diverses tortures, Jorge fon decapitat enfront de les muralles de Nicomèdia el [[23 d'abril]] del [[303]]. Els testimonis dels seus patiments van convéncer l'emperadriu Alejandra i a una anònima [[sacerdotesa]] [[paganismo|pagana]] a convertir-se al cristianisme, que pasarien a unir-se a Jorge en el martiri. El seu cos fon tornat a Lydda per a ser soterrat.
== Veneració com a màrtir ==
[[Archiu:Lvr-george.jpg|thumb|300px|''Sant Jordi i el dragó'', pintat en 1504 per [[Rafael Sanzio|Rafael]].]]
La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge.
Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[arxidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del culte de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap al [[570]].
L'església fon destruïda en [[1010]] i més tard reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'església fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova església fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu.
Durant el [[sigle IV]], la veneració al sant es va estendre des de [[Palestina (regió)|Palestina]] a la resta del [[Imperi Romà d'Orient]]. En el [[sigle V]] la seua popularitat va arribar a la part occidental de l'imperi.
== Canonisació ==
En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».
Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apócrifo|apócrifas]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acord en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]]'', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i meravelles més enllà de qualsevol credibilitat''».
Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jorge arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]].
En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaísmo|judío]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el verd', del [[idioma árabe|árabe]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religión|religiones]] [[monoteiste]]s.
El nom de ''[[al-Hadr]]'' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]]'' o ''[[al-Khadir]]'', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]]'' o ''[[al-Jidr]]''.
La història de ''[[al-Jidr]]'' en el profeta [[Moisés]] en el [[Sagrat Alcorà]] àrab: ''[[al-Qur'an al-Karim]]'' on se'l nomena [[Musa]] es troba en la torba 18, [[Surat al-Kahf]]. És una història característica per a les realitats místiques i gnòstiques del [[sufismo]], la ciència esotèrica de l'islam.
== La llegenda del dragó ==
[[Archiu:Neuschwanstein. St George.jpg|thumb|250px|[[Pintura]] mural de [[Sant Jordi]] matant al dragó, en el Castillo de [[Neuschwanstein]], [[Baviera]].]]
En el [[sigle IX]] apareix una altra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda daurada]]'', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el probable orige de tots els [[conte d'hadas|cuentos de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]].
Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el déu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local.
Comença en un dragó que fa un niu en la font que proveïx d'aigua a una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans havien d'apartar diàriament el dragó de la font per a conseguir aigua. Aixina que oferien diàriament un sacrifici humà que es decidia a l'azar entre els habitants. Un dia va resultar seleccionada la princesa local.
En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]].
La història, antigament considerada verdadera, ha sigut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han proposat diverses interpretacions.
* Una antiga interpretació cristiana del mite: Jorge seria el creient, el cavall blanc l'Església i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]].
* Alguns historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganismo|paganos]]. Un candidat a predecesor de Jorge de Capadòcia és el déu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc.
* D'atra banda, la història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós cassos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jorge i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós cassos se situa en distents regnes «màgics».
* Finalment, l'orige podria estar en una manifestació alternativa de [[Miguel Arcàngel]], que està al capdavant de les hosts celestials.
== Popularitat a Occident ==
[[Archiu:Paolo_Uccello_047b.jpg|thumb|250px|San Jorge, per [[Paolo Uccello]], c. [[1450]].]]
Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava Jorge de Capadòcia en el [[sigle VI]]. No obstant, no fon fins a la [[Alta Edat Mijana]], l'época de les [[croada]]s'i de la cavalleria, que s'estendrà el culte a Europa.
Jorge es va convertir en el protector dels creuats en la conquiste de [[Jerusalem]] ([[15 de juliol]] de [[1099]]). Com ''soldats Christi'', és dir, 'soldat de Crist', es va convertir en patró dels [[cavaller]]s'i soldats, i en protector d'algunes [[Ordes militares|órdenes religioses militars]], com la [[Orde Teutònica]] ([[sigle XII]]) o els [[templer]]s.
Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]]'', una colecció de faules sobre distints sants. La història de Jorge de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[lector]]és del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''.
La informació continguda en els seus 177 capítols (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor literari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda a Occident, tant a nivell popular com en la [[literatura]] i la [[pintura]] de [[Europa Occidental]].
En els últims sigles de l'Edat Mijana, Jorge es va convertir en patró de ciutats, [[burg]]s'i cases nobles; també va arribar a ser el primer dels 14 sants rababans com a protector dels [[mascota|animales domèstics]].
== Jorge de Capadòcia en [[Euràsia]] ==
=== [[Alemanya]] ===
En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[latín|latinos]] i redactada en [[alt alemany]], conte el [[martiri]] del sant. És atribuïda al primer poeta conegut en llengua alt alemanya, [[Otfrid Von Weißenburg]] (cap a [[800]] – † després de [[870]]), encara que només es pot demostrar l'existència de la cançó a partir del sigle XI. L'orige podria estar en el monestir de [[Prüm]], a què el [[emperador]] [[Lotario I]] ([[840]]–[[855]]) va donar un braç retallat i disecat, dient que era una [[relíquia]] de Sant Jordi. Això ho va convertir en el centre de veneració dels [[Franco (poble)|francos]].
[[Archiu:Oberzell.jpg|thumb|150px|[[Església de Sant Jordi (Reichenau-Oberzell)|San Jorge]] en [[Reichenau]]]]
No obstant, el llenguage alt alemany indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— van arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un crani que era atribuït a Jorge. Per a esta relíquia es va construir l'església de Sant Jordi.
Esta església, declarada en el sigle XX [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucristo]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]].
=== [[França]] ===
Existixen 81 [[localitat]]és i diversos centenars d'esglésies en el nom de ''[[Saint-georges]]''.
=== [[Geòrgia]] ===
[[Archiu:Flag of Geòrgia.svg|thumb|150px|Bandera de Geòrgia]]
Sant Jordi és el patró de Geòrgia. La bandera actual és una Creu de Sant Jordi i l'escut té una representació del sant a cavall matant al dragó.
Els georgians s'autodenominen ''Kartvelebi'' (??????????) i el seu país ''Sakartvelo'' (??????????). El nom occidental de Geòrgia es deriva del [[idioma persa|persa]] ???? ''Gurji'' a través del [[idioma árabe|árabe]] ''Jurj''.
L'escriptura del nom ha sigut influenciada per l'arrel [[idioma griego|griega]] ''Georg-'' (?E???-, la mateixa arrel de Ge?????? 'Georgios') i per [[etimologia]] popular es va creure que el nom prové de Sant Jordi, patró del país.
La paraula persa ???? ''Gurji'' i la relacionada [[idioma armenio|armenia]] ''Vrastan'' pareixen estar relacionades en el nom [[Ibèria caucásica|Iberia]], en pèrdua de la ''i-'' inicial i substitució de la ''b'' per ''w'' o ''v''.
Per als georgians, Sant Jordi se celebra el [[14 d'agost]], tradició que prové directament de la festa del déu [[Luno (déu)|Luno]] (Jorge blanc).
=== [[Grècia]] ===
Jorge de Capadòcia continua sent venerat a Grècia, on se li ha donat el nom de [[Gran Màrtir]].
Per als [[eslau]]s de [[Corint]], la celebració del «Sant Jordi Verd» presa l'aspecte [[folclore|folclórico]] d'un ritu per a obtindre [[pluja]].
=== [[Espanya]] i [[Portugal]] ===
En la [[Edat Mijana]], Jorge va pasar a ser patró de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Portugal]].
===== La [[Corona d'Aragó]] =====
[[Archiu:Escudo_d'Aragón.svg|thumb|150px|El escut d'Aragó Luce la [[creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter.]]
En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] assejaven la ciutat de [[Alcoraz]], prop de [[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragosa]], els assejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquiste Osca després d'invocar l'ajuda del sant. Conte la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats a Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la gropa del seu cavall a un cavaller teutó descavalcat; més tard, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz.
Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne.
Aixina, [[Jaume I el Conquistedor]] conte que en la conquiste de [[Valéncia (Espanya)|Valencia]] va aparéixer el sant: «Es va aparéixer Sant Jordi en molts cavallers del [[paradís]], que van ajudar a véncer en la batalla, en la que no va morir cap cristià».
Més tard, el rei Jaume conte de la conquiste de [[Mallorca]] que «''segons li van contar els [[sarraí]]s, estos van vore entrar primer a cavall a un cavaller blanc en armes blanques''», que ell identifica en Jorge.
El patrocini de Jorge de Capadòcia sobre els reis d'Aragó i, per extensió, sobre tota la Corona d'Aragó es reconeix oficialment a mitjan [[sigle XV]] durant el regnat de Joan II d'Aragó i Navarra, que ho nomena patró del Regne i de la Diputació del General, principal institució foral en cas de no estar convocades les Corts.
* [[Aragó]]
:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu a Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]].
:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres van ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]).
:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat després de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada a Saragosa, en les premses de l'impresor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]].
* [[Catalunya]]
[[Archiu:Flag of Barcelona.svg|thumb|150px|La bandera de Barcelona Luce dos encreuaments de Sant Jordi]]
:La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]].
:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamismo|musulmanes]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea.
:A Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mitjan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[Rosa spp.|rosa]] roja. Més tard es va generalisar el costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]].
:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se suposa que hi ha un gran [[tresor]] que només pot ser trobat eixa nit.
* [[Comunitat Valenciana]]
:El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en què se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a veure els diferents actes plens d'història i bellesa que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.
:A Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa [http://llegendabanyeres.ppcc.cat/ ''Llegenda del dragó i la princesa''], organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.
===== Resta de [[Espanya]] =====
* [[Castella i Lleó]]
:És patró de [[Omar de Camaces]] i de [[Santiago de la Pobla]], abdós chicotets pobles de la província de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]], celebra la seua festivitat el [[23 d'abril]]. En tot cas, el 23 d'abril es commemora la batalla de [[Villalar]] ([[1521]]) i és festa oficial de [[Castella i Lleó]], encara que per motius que res tenen a veure en el sant del dia.
* [[província de Càceres]]
:Jorge de Capadòcia és patró de la ciutat de [[Càceres]], sent festivitat local el 23 d'abril, i celebrant-se en la nit del 22 d'abril (vespra del dia del patró) en la crema del dragó en la Plaça Major.
* [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]
:És patró de [[Santurdejo]]. El dia de la seua festivitat se celebren danses i processons en el seu honor. Antigament gent malalta de tots els racons s'acostaven a l'església de Sant Jordi en Santurdejo i donaven voltes al seu voltant per a ser curats pels miracles del Sant.
* [[Castella-La Mancha]]
:És patró de [[Vilanova d'Alcardete]], ([[Toledo]]). En eixe dia, 23 d'abril, se celebra misa i processó. Novenari, vespres, revetles, música i folklore popular completen un ampli programa que la germandat o l'Ajuntament organisen i financen. El mateix dia 23, a la vesprada, es fa una licitació en els regals que els veïns fan al sant. Antigament es regalaven animals que després se subhastaven i la recaptació servia per a les obres del sant i la seua germandat. Ara se subhasten rosques, pans, etc. També es fan les típiques caritats (coques de farina sense sal ni rent cuit en forn) que s'adquirixen per a ajudar a mantindre la festivitat. Ya en 1606 se celebrava esta festa en bous, segons consta en l'archiu de l'Ajuntament, pero la climatologia impedix un any sí i un altre també que els toreros, a vegades, no puguen ni fer l'entrada en comitiva.
:És patró de [[Aldea del Rei]], [[Ciudad Real]]. En este municipi de La Mancha es troben el Sacre-Convent Castillo de Calatrava La Nova i el Palau de Clavaria, també pertanyent a la [[Orde de Calatrava]]. Des de fa uns anys la festivitat se celebra durant el cap de setmana posterior al dia 23 d'abril. El divendres és el dia de festa local, el disabte se celebren les vespres en honor al Sant i el diumenge és el dia gran en què se celebra la misa al matí i a la vesprada nit una processó que recorre els carrers principals de la localitat i a la que tots els germans de la dita germandat asistixen. El distintiu de la germandat és una banda encreuada en els colors de la bandera d'Espanya i la Creu de l'Orde de Calatrava brodada en el centre.
===== [[Portugal]] =====
Pareix que els creuats francesos que van ajudar a [[Alfonso Enríquez]] en la conquiste de [[Lisboa]] en [[1147]], van introduir el culte a Jorge en [[Portugal]]. No obstant, es crega que no fon fins a l'época de [[Alfons IV de Portugal|Alfonso IV]] en la que es va pasar a usar el nom de Sant Jordi com [[crit de guerra]], en compte de [[Santiago el Mayor|Santiago]].
[[Nuno Álvares Pereira]], [[conestable de Portugal]] i profund devot del sant, considerava Jordi com [[adalil]] de la victòria de [[Batalla d'Aljubarrota|Aljubarrota]] contra els [[Castilla|castellanos]].
També [[Juan I de Portugal]] era devot de Jorge. Tant és aixina que va substituir a Santiago per Jorge com [[sant patró]] de Portugal. En [[1387]] va ordenar que la seua image a cavall fora treta en la [[processó]] de [[Corpus Cristi]], tradició que es va estendre també al [[Brasil]].
Ya en [[1386]], [[Anglaterra]] i Portugal —Unides també pel patronat de Sant Jordi— van firmar la [[aliança angloportuguesa]], que encara seguix en vigor.
=== [[Anglaterra]] ===
[[Archiu:Flag of England.svg|thumb|150px|La bandera d'Anglaterra és una creu de Sant Jordi]]
El rei [[Eduard III d'Anglaterra]] (rei de [[1327]] a [[1377]]), conegut per promoure el codi de la cavalleria, va fundar en [[1348]] la [[Orde de la Garrotera]] i va nomenar Jorge com el seu [[patró]].
Els antics arxius de l'orde van ser destruïts pel foc, pero es crega que en [[1344]] o en [[1348]], Eduard III va proclamar Jorge de Capadòcia com a patró de [[Anglaterra]]. A pesar que el seu culte fon reprimit en l'época de la Reforma per la [[Església d'Anglaterra]], la capella de Sant Jordi en el [[castell de Windsor|Windsor]] (completada entre [[1483]] i [[1528]]) es va mantindre com a seu de l'orde.
En [[1818]], el llavors [[príncep regent]] i més tard rei [[Jordi IV d'Anglaterra]] va crear la Molt Distingida [[Orde de Sant Miquel i Sant Jordi]] per a reconéixer el servicis extraordinaris en el camp [[Diplomacia|diplomático]].
Jorge és un dels personages principals del poema ''Faerie Queen'' ('La Reina de les Fades') de [[Edmund Spenser]], considerat un dels poemes més bells de la llengua anglesa.
Apareix en el llibre I com el ''Redcrosse Knight of Holiness'' ('Caballero Sant de la Creu Roja'), protector de la [[Mare de Deu]]. És d'esta guisa que es pot interpretar a Jorge de Capadòcia, com a part de la [[Església d'Anglaterra]] mantenint i recolzant a la [[dinastia Tudor]] de [[Isabel I d'Anglaterra]].
=== [[Itàlia]] ===
A Itàlia, el culte a Jorge de Capadòcia va estar molt difós. En [[Roma]], [[Belisario]] (cap a [[527]]) va colocar sota la protecció de Jorge la [[Porta de Sant Sebastià]] (''Porta Sant Sebastiano'') i la [[església de Sant Jordi en Velabro]], on fon traslladat poc després un altre crani del sant, descobert en el patriarcat [[Letrán|lateranense]] del [[papa]] [[Zacarías (papa)|Zacarías]] ([[744]]–[[752]]).
=== [[Rúsia]] ===
[[Archiu:Coat of Arms of Moscow.svg|thumb|150px|Escudo de Moscou]]
La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país.
La [[Església Ortodoxa rusa]] celebra la seua festa com a patró de Rúsia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icones de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat poseïx una colecció d'icones del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]].
=== [[Ucraïna]] ===
La festa de Sant Jordi és al maig. En eixa data se celebra a Ucraïna el ''plastuny'', que és al mateix temps la festa de Sant Jordi i el festival de primavera.
=== [[Malta]] ===
En l'illa de Malta se celebra la festa el Quart diumenge de juny i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer diumenge de juliol.
== Sant Jordi en el món ==
=== [[Etiòpia]] ===
[[Archiu:Bet Giyorgis church Lalibela 03.jpg|thumb|150px|right|Iglesia de Sant Jordi a Etiòpia]]
Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiòpia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per la qual cosa el rei va començar a colectar més impostos per a construir una com més pronte millor.
Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiòpia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Biblia|bíblica]].
=== [[Brasil]] ===
Portugal va portar el culte a les seues colònies. En els [[cultes afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), déu de la guerra i les armes, que es maneja el ferro.
=== [[Mèxic]] ===
En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia 23 d'abril. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[aràcnids]].
== En temps moderns ==
En [[1969]], el papa [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral católico|santoral]] de la [[Església Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut.
En la [[Església Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major.
En [[1930]] es va traslladar al [[23 d'abril]] la Festa del Llibre Espanyol, que portava celebrant-se en [[Barcelona]] des de [[1926]]. La idea inicial de [[Vicent Clavell Andrés]], escriptor i editor valencià, fon acceptada per [[Miguel Primo de Rivera]] i el [[6 de febrer]] de 1926 [[Alfons XIII d'Espanya]] va firmar el [[Real Decret]].
El fet que [[Miguel de Cervantes]] (segons el [[calendari gregorià]]) i [[William Shakespeare]] (segons el [[calendari julià]]) moriren el [[23 d'abril]] (també [[Inca Garcilaso de la Vega]] i [[Josep Pla]]), unit a la ya tradicional Fira del Llibre (en [[Espanya]]), ha portat a la [[UNESCO]] a declarar el dia 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor.
[[Archiu:Icon8.jpg|thumb|[[Icona]], Museu Cristià-Bisantí, Atenes]]
== Patronage ==
Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calabria|Reggio doní Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc.
És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rúsia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. A Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]].
Diverses [[Orde militar|órdenes militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres.
També és patró de diverses atres professions i activitats: [[agricultor]]és, [[soldat]]s, [[Arquer (eixèrcit)|arqueros]], [[presoner]]s, [[ferrer]]s, gents del [[arts circenses|circo]], [[escultista]]s ([[:en:Scout|Scout]]), [[muntanyenc]]s, etc.
També és protector dels [[animal doméstico|animales domèstics]]. El seu nom és invocat contra les [[serp]]s verinoses, les malalties de la pell, el [[herpes]], la [[pesta]], la [[lepra]] i la [[sífilis]], i en els països [[eslau]]s contra el [[mal d'ull]].
Sant Jordi màrtir també és el patró de [[Alcoy]], ciutat situada a la Comunitat Valenciana destacant-se com les festes de [[moros i cristians]] més conegudes del món, declarades d'interés turístic internacional en 1980.
En la ciutat de Sant Jordi (Santa Fe-Argentina)
== Iconografia ==
Sant Jordi se sol representar a [[Equus caballus|caballo]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendard]] vencedor, el cavaller campió de [[dragón|dragones]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Déu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distingix perqué este últim sol representar-se en ales).
Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc.
== Sant Jordi en l'art ==
{{AP|San Jorge en l'Arte}}
Els quadros més famosos del sant van ser realisats per [[Alberto Durero|Durero]] (en [[1503]]), [[Donatello]], [[Rafael Sanzio|Rafael]] i el ''Sant Jordi i el dragó'' de [[Pedro Pablo Rubens|Rubens]], en el [[Museu del Prado]].
== Veja també ==
* [[Sant]]
* [[Sant Jordi (desambiguación)|San Jorge]], desambiguación
* [[Jorge (desambiguación)|Jorge]], desambiguación
* [[Llegendes del cristianisme]]
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]].
* {{cita llibre |apellidos=Millà i Reig |nombre=Lluís |título=Sant Jordi patró de Catalunya |año=1982 |editorial=Editorial Millà |ubicación=Barcelona |idioma=catalán |isbn=84-7304-080-5}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Saint George|San Jorge}}
* En espanyol:
** [http://www.cortesaragon.es/El_Escudo.128.0.html?&L=target%253D_top&tx_kharticlepages_pi1%5Bpage%5D=3&cHash=e48c24fdce Cruz roja de Sant Jordi en quatre caps de moros]
** [http://www.ediciona.com/sant_jordi.php Sant Jordi i el dia del llibre a Catalunya]
** [http://www.dipity.com/LaVanguardia/Sant-Jordi-al-llarg-de-la-historia Cronologia de la celebració de Sant Jordi a partir de les cròniques de L'Avanguarda]
** [http://www.associaciosantjordi.org/index2.htm/ Associació Sant Jordi d'Alcoy]
** [http://www.filamagenta.com/patron.Htm FilaMagenta.Com] (Sant Jordi, patró d'Alcoy)
** [http://www.chunta.com/especial.Htm Chunta.Com] (Sant Chorche, dia d'Aragó)
** [http://perso.wanadoo.es/antonio.jaraba/sanjorge.Htm Antonio.Jaraba/SanJorge] (Sant Jordi, dia d'Aragó)
** [http://www.iespana.es/sanjorgeuniversal/ Colecció Sant Jordi Universal]
* En català:
** [http://www.xtec.es/crp-solsones/publica/sant%20jordi.Pdf XTec.Es] (Sant Jordi)
** [http://www.xtec.es/~ecastell/sj.Htm Sant Jordi intercultural]
* En anglés:
** [http://www.catholic-forum.Com/saints/saintg05.Htm Catholic-Forum.Com] ([[hagiografia]] catòlica)
** [http://www.pinetreeweb.com/stgeorge.Htm Pinetreeweb.Com] (Sant Jordi i els boys escoltes)
** [http://www.ucc.ie/milmart/grgbibliog.Html UCC.ie] (St. George: bibliografia selecta)
* En alemany:
** [http://heiligenlexikon.de/index.htm?BiographienG/Georg_der_Maertyrer.Htm HeiligenLexikon.De] (sant Jordi en el diccionari ecumènic de sants)
** [http://www.rittersbach.de/st_georg/index.Html Rittersbach.De] (l'església de sant Jordi en [[Reichenau|Reichenau-Oberzell]] i en [[Rittersbach]])
[[Categoria:Santos de Turquía|Jorge]]
[[Categoria:Santos de Geòrgia]]
[[Categoria:Santos de l'Església ortodoxa]]
[[Categoria:Santos católicos|Jorge]]
[[Categoria:Màrtirs cristians]]