Canvis

'''Jorge de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipótesis|hipotético]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tard [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver viscut entre el [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]].

'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre el [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]].

La seua popularitat en la [[Edat Mijana]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— En el món [[islamismo|musulmán]]  i en les religions afroamericanes.

La seua popularitat en la [[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creençes cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— En el món [[islamisme|musulmà]]  i en les religions afroamericanes.

== La vida de Jorge de Capadòcia ==

== La vida de Jordi de Capadòcia ==

[[Archiu:Paolo Uccello 050.jpg|thumb|400px|''Sant Jordi i el dragó'', [[Paolo Uccello]], c. [[1470]]. El dragó té l'aparença d'un [[aixeta (mitologia)|grifo]] o un [[guiverno]].]]

[[Archiu:Paolo Uccello 050.jpg|thumb|400px|''Sant Jordi i el dragó'', [[Paolo Uccello]], c. [[1470]]. El dragó té l'aparença d'un [[aixeta (mitologia)|grifo]] o un [[guiverno]].]]

Es crega que la llegenda de Jorge es va originar en el [[sigle IV]]: hauria nascut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romano]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jorge.

Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi.

El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc després d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribú]] i ''[[conde|comes]]''. Cap eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal del [[emperador]] romà [[Dioclecià]] (qui va regnar entre el [[284]] i el [[305]]).

El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc després d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribuno]] i ''[[conde|comes]]''. Cap ad eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal de l'[[emperador]] romà [[Dioclecià]] (qui va regnar entre el [[284]] i el [[305]]).

En [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecución]] sistemàtica dels cristians al llarc i ample de l'imperi. El seu cèsar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (del [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianismo|cristiano]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenand la [[tortura]] que va suportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va executar.

En [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecució]] sistemàtica dels cristians a lo llarc i ample de l'imperi. El seu césar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (del [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianisme|cristià]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la [[tortura]] que va soportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va eixecutar.

Després de diverses tortures, Jorge fon decapitat enfront de les muralles de Nicomèdia el [[23 d'abril]] del [[303]]. Els testimonis dels seus patiments van convéncer l'emperadriu Alejandra i a una anònima [[sacerdotesa]] [[paganismo|pagana]] a convertir-se al cristianisme, que pasarien a unir-se a Jorge en el martiri. El seu cos fon tornat a Lydda per a ser soterrat.

Després de diverses tortures, Jordi fon decapitat enfront de les muralles de Nicomèdia el [[23 d'abril]] del [[303]]. Els testimonis dels seus patiments van convéncer l'emperatriu Aleixandra i a una anònima [[sacerdotesa]] [[paganisme|pagana]] a convertir-se al cristianisme, que passarien a unir-se a Jordi en el martiri. El seu cos fon tornat a Lydda per a ser soterrat.

== Veneració com a màrtir ==

== Veneració com a màrtir ==