2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''llinage''' és el nom antroponímic de la família en que se distinguix a les persones. En els països de parla castellana o influenciats per estos, se gast...».
El '''llinage''' és el nom antroponímic de la família en que se distinguix a les persones. En els països de parla castellana o influenciats per estos, se gasten dos llinages, el primer és el primer del pare, i el segon el primer de la mare.
== Tipos de llinages ==
Els llinages més comuns són llinages patronímics, geogràfics i que fan referència a llocs de treball.
=== Llinages patronímics ===
Estos llinages es componen del nom del pare i una terminació segons en quina llengua, en valencià s'afig -is, mentres que en atres idiomes s'afig -son en [[Idioma anglés|anglés]], -ez en [[Idioma castellà|castellà]], -es en [[Idioma portugués|portugués]], etc.
Al mateix temps, en atres idiomes s'afig al començament del llinage com O'- en [[Idioma irlandés|irlandés]] o Mc'- en [[Idioma escocés|escocés]].
Eixemples d'estos llinages:
* Eiximenis
* Llopis
* Gomis
* Sanchis
=== Llinages geogràfics ===
Entre estos podem trobar dos, els que tenen forma de gentilici, lo que reflectix l'orige d'una família, o els que tenen forma de nom d'un lloc, que són normalment de gent no cristiana que per a cristianisar el seu nom agarrava el nom del lloc on vivia.
Eixemples de llinages en forma de gentilici:
* Aragonés
* Català
* Francés
* Italià
* Castellà (o Castallà)
* Navarro
* Alemany
* Anglés
* Saragossà
Eixemples de llinages en forma de nom propi:
* Valéncia
* Roselló
* Fraga
* Sevilla
* Castelló
* Nàpols
=== Llinages en relació a un lloc de treball ===
També son prou comuns els llinages que fan referència a un lloc de treball, com per eixemple:
* Fuster
* Ferrer
* Magraner
* Mariner
* Forner
* Ballester
[[Categoria:Llinages]]
== Tipos de llinages ==
Els llinages més comuns són llinages patronímics, geogràfics i que fan referència a llocs de treball.
=== Llinages patronímics ===
Estos llinages es componen del nom del pare i una terminació segons en quina llengua, en valencià s'afig -is, mentres que en atres idiomes s'afig -son en [[Idioma anglés|anglés]], -ez en [[Idioma castellà|castellà]], -es en [[Idioma portugués|portugués]], etc.
Al mateix temps, en atres idiomes s'afig al començament del llinage com O'- en [[Idioma irlandés|irlandés]] o Mc'- en [[Idioma escocés|escocés]].
Eixemples d'estos llinages:
* Eiximenis
* Llopis
* Gomis
* Sanchis
=== Llinages geogràfics ===
Entre estos podem trobar dos, els que tenen forma de gentilici, lo que reflectix l'orige d'una família, o els que tenen forma de nom d'un lloc, que són normalment de gent no cristiana que per a cristianisar el seu nom agarrava el nom del lloc on vivia.
Eixemples de llinages en forma de gentilici:
* Aragonés
* Català
* Francés
* Italià
* Castellà (o Castallà)
* Navarro
* Alemany
* Anglés
* Saragossà
Eixemples de llinages en forma de nom propi:
* Valéncia
* Roselló
* Fraga
* Sevilla
* Castelló
* Nàpols
=== Llinages en relació a un lloc de treball ===
També son prou comuns els llinages que fan referència a un lloc de treball, com per eixemple:
* Fuster
* Ferrer
* Magraner
* Mariner
* Forner
* Ballester
[[Categoria:Llinages]]