154 882
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Museu de les ciencies valencia.jpg|thumb|220px|Museu de les Ciències de Valéncia]]
[[Image:Museu de les ciencies valencia.jpg|thumb|220px|<center>Museu de les Ciències de [[Valéncia]]</center>]]
La '''Ciutat de les Arts i les Ciències''' és un complex [[arquitectura|arquitectònic]], [[cultura]]l i d'entreteniment de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]).
La '''Ciutat de les Arts i les Ciències''' és un complex [[arquitectura|arquitectònic]], [[cultura]]l i d'entreteniment de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]).
El complex, dissenyat per [[Santiago Calatrava]] i [[Félix Candela]], va ser inaugurat el [[16 d'abril]] de [[1998]] en l'obertura de [[L'Hemisfèric]]. L'últim gran component de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el [[Palau de les Arts Reina Sofia (Valéncia)|Palau de les Arts Reina Sofia]], va ser presentat en societat el [[9 d'octubre]] de [[2005]], dia de la [[Comunitat Valenciana]], encara que la seua programació regular com a teatre de l'òpera de [[Valéncia]] no va començar fins a l'autumne de [[2006]].
El complex, dissenyat per [[Santiago Calatrava]] i [[Félix Candela]], va ser inaugurat el [[16 d'abril]] de [[1998]] en l'obertura de [[L'Hemisfèric]]. L'últim gran component de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el [[Palau de les Arts Reina Sofia (Valéncia)|Palau de les Arts Reina Sofia]], va ser presentat en societat el [[9 d'octubre]] de [[2005]], dia de la [[Comunitat Valenciana]], encara que la seua programació regular com a teatre de l'òpera de [[Valéncia]] no va començar fins a l'autumne de [[2006]].
La Ciutat de les Arts i les Ciències està situada al final del vell llit del riu [[Túria]], llit que es va convertir en jardí en els [[anys 1980]], darrere del desviació del riu per la [[gran riuada de Valéncia]] l'any 1957. Constituïx, hui en dia, el major reclam turístic de la ciutat de [[Valéncia]].
La '''Ciutat de les Arts i les Ciències''' està situada al final del vell llit del riu [[Túria]], llit que es va convertir en jardí en els [[anys 1980]], darrere del desviació del riu per la [[gran riuada de Valéncia]] l'any [[1957]]. Constituïx, hui en dia, el major reclam turístic de la ciutat de [[Valéncia]].
== Contingut ==
== Contingut ==
[[Image:Palau de les Arts Reina Sofia Valencia.jpg|thumb|330px|Palau de les Arts Reina Sofia]]
[[Image:Palau de les Arts Reina Sofia Valencia.jpg|thumb|330px|<center>Palau de les Arts Reina Sofia</center>]]
Els edificis que ho integren són, per orde d'inauguració:
Els edificis que ho integren són, per orde d'inauguració:
:* '''[[L'Hemisfèric]]''': en forma d'ull. Sala de proyeccions de cine IMAX, planetari i Làser. Dispon d'una superfície aproximada de 13.000 m².
:* '''[[L'Hemisfèric]]''': en forma d'ull. Sala de proyeccions de cine IMAX, planetari i Làser. Dispon d'una superfície aproximada de 13.000 m².
== Orígens del proyecte ==
== Orígens del proyecte ==
En 1989, el llavors president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], va assumir la idea de [[José María López Piñero]], catedràtic d'història de la ciència de la [[Universitat de Valéncia]], de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del [[Túria]] que afrontaven en el camí de les Moreres. [[Joan Lerma|Lerma]] va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en [[Múnich]], [[Canadà]] o [[Londres]] per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea.
En [[1989]], el llavors president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], va assumir la idea de [[José María López Piñero]], catedràtic d'història de la ciència de la [[Universitat de Valéncia]], de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del [[Túria]] que afrontaven en el camí de les Moreres. [[Joan Lerma|Lerma]] va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en [[Múnich]], [[Canadà]] o [[Londres]] per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea.
El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de Valéncia un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi [[Joan Lerma|Lerma]] en la presentació de les obres, dos anys després. La ''Ciutat de les Ciències'', que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metros d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros.
El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de [[Valéncia]] un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi [[Joan Lerma|Lerma]] en la presentació de les obres, dos anys després. La '''Ciutat de les Ciències''', que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metros d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros.
Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El [[PP]] va vore en la ''Ciutat de les Ciències'', una "obra faraònica" que només serviria per a unflar l'ego dels [[PSOE|socialistes]], impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció.
Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El [[PP]] va vore en la ''Ciutat de les Ciències'', una "obra faraònica" que només serviria per a unflar l'ego dels [[PSOE|socialistes]], impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció.
== Construcció ==
== Construcció ==
=== Inici de les obres ===
=== Inici de les obres ===
En maig de 1991, el Consell va aprovar la cessió de terrenys, quatre mesos després va presentar el proyecte dissenyat per Santiago Calatrava i, a finals d'aquell any, va donar llum verda a la constitució d'una empresa pública que servira de pont per a les concessionàries de les obres. Les obres es van iniciar a finals de 1994.
En maig de [[1991]], el Consell va aprovar la cessió de terrenys, quatre mesos després va presentar el proyecte dissenyat per [[Santiago Calatrava]] i, a finals d'aquell any, va donar llum verda a la constitució d'una empresa pública que servira de pont per a les concessionàries de les obres. Les obres es van iniciar a finals de [[1994]].
L'intrahistòria d'aquell proyecte és, no obstant això, diferent. L'equip que havia dissenyat el museu no va vore en bons ulls la forma en qué Santiago Calatrava concebia l'edifici i es van produir moltes divergències.
L'intrahistòria d'aquell proyecte és, no obstant això, diferent. L'equip que havia dissenyat el museu no va vore en bons ulls la forma en qué Santiago Calatrava concebia l'edifici i es van produir moltes divergències.