154 882
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El complex, dissenyat per [[Santiago Calatrava]] i [[Félix Candela]], va ser inaugurat el [[16 d'abril]] de [[1998]] en l'obertura de [[L'Hemisfèric]]. L'últim gran component de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el [[Palau de les Arts Reina Sofia (Valéncia)|Palau de les Arts Reina Sofia]], va ser presentat en societat el [[9 d'octubre]] de [[2005]], dia de la [[Comunitat Valenciana]], encara que la seua programació regular com a teatre de l'òpera de [[Valéncia]] no va començar fins a l'autumne de [[2006]].
El complex, dissenyat per [[Santiago Calatrava]] i [[Félix Candela]], va ser inaugurat el [[16 d'abril]] de [[1998]] en l'obertura de [[L'Hemisfèric]]. L'últim gran component de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el [[Palau de les Arts Reina Sofia (Valéncia)|Palau de les Arts Reina Sofia]], va ser presentat en societat el [[9 d'octubre]] de [[2005]], dia de la [[Comunitat Valenciana]], encara que la seua programació regular com a teatre de l'òpera de [[Valéncia]] no va començar fins a l'autumne de [[2006]].
La '''Ciutat de les Arts i les Ciències''' està situada al final del vell llit del riu [[Túria]], llit que es va convertir en jardí en els [[anys 1980]], darrere del desviació del riu per la [[gran riuada de Valéncia]] l'any [[1957]]. Constituïx, hui en dia, el major reclam turístic de la ciutat de [[Valéncia]].
La '''Ciutat de les Arts i les Ciències''' està situada al final del vell llit del riu [[Túria]], llit que es va convertir en jardí en els [[anys 1980]], darrere del desviació del [[riu]] per la [[gran riuada de Valéncia]] l'any [[1957]]. Constituïx, hui en dia, el major reclam turístic de la ciutat de Valéncia.
== Contingut ==
== Contingut ==
:* '''[[l'Umbràcul]]''': passeig ajardinat en espècies [[vegetals]] autòctones de la Comunitat Valenciana (estepa, lentisca, romer, lavanda, mare-selva, buguenvília, palmeres,...) cobert per arcs flotants des d'on es pot vore tot el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Alberga en el seu interior ''El Passeig de les Escultures'', una galeria d'art a l'aire lliure en escultures d'autors contemporàneus. ([[Miquel Navarro]], Francesc Abad, [[Yoko Ono]] i atres..)
:* '''[[l'Umbràcul]]''': passeig ajardinat en espècies [[vegetals]] autòctones de la Comunitat Valenciana (estepa, lentisca, romer, lavanda, mare-selva, buguenvília, palmeres,...) cobert per arcs flotants des d'on es pot vore tot el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Alberga en el seu interior ''El Passeig de les Escultures'', una galeria d'art a l'aire lliure en escultures d'autors contemporàneus. ([[Miquel Navarro]], Francesc Abad, [[Yoko Ono]] i atres..)
:* '''[[L'Oceanogràfic]]''': és l'aquari oceanogràfic més gran d'Europa en 110.000 metros quadrats i 42 millons de litros d'aigua. La seua coberta en forma de nenúfar és obra de l'arquitecte Félix Candela.
:* '''[[L'Oceanogràfic]]''': és l'aquari oceanogràfic més gran d'[[Europa]] en 110.000 metros quadrats i 42 millons de litros d'aigua. La seua coberta en forma de [[nenúfar]] és obra de l'arquitecte Félix Candela.
:* '''[[Palau de les Arts Reina Sofia (Valéncia)|Palau de les Arts Reina Sofia]]''': en quatre grans sales: una Sala Principal, Aula Magistral, Amfiteatre i Teatre de Cambra. Sala d'Exposicions. Està dedicat a la música i a les arts escèniques.
:* '''[[Palau de les Arts Reina Sofia (Valéncia)|Palau de les Arts Reina Sofia]]''': en quatre grans sales: una Sala Principal, Aula Magistral, Amfiteatre i Teatre de Cambra. Sala d'Exposicions. Està dedicat a la música i a les arts escèniques.
En [[1989]], el llavors president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], va assumir la idea de [[José María López Piñero]], catedràtic d'història de la ciència de la [[Universitat de Valéncia]], de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del [[Túria]] que afrontaven en el camí de les Moreres. [[Joan Lerma|Lerma]] va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en [[Múnich]], [[Canadà]] o [[Londres]] per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea.
En [[1989]], el llavors president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], va assumir la idea de [[José María López Piñero]], catedràtic d'història de la ciència de la [[Universitat de Valéncia]], de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del [[Túria]] que afrontaven en el camí de les Moreres. [[Joan Lerma|Lerma]] va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en [[Múnich]], [[Canadà]] o [[Londres]] per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea.
El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de [[Valéncia]] un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi [[Joan Lerma|Lerma]] en la presentació de les obres, dos anys després. La '''Ciutat de les Ciències''', que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metros d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros.
El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de [[Valéncia]] un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi Lerma en la presentació de les obres, dos anys després. La '''Ciutat de les Ciències''', que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metros d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros.
Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El [[PP]] va vore en la ''Ciutat de les Ciències'', una "obra faraònica" que només serviria per a unflar l'ego dels [[PSOE|socialistes]], impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció.
Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El [[PP]] va vore en la ''Ciutat de les Ciències'', una "obra faraònica" que només serviria per a unflar l'ego dels [[PSOE|socialistes]], impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció.
=== Paralisació i redefinició del proyecte ===
=== Paralisació i redefinició del proyecte ===
En les obres adjudicades i els fonaments de la torre construïts, el [[PP]] va accedir a la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] i al poc de temps va detindre el proyecte. [[José Luis Olivas]], conseller d'Economia i Facenda, va ordenar la paralisació de les obres i va anunciar que el govern autonòmic redissenyaria la ''Ciutat de les Ciències'' "en una filosofia distinta". Darrere de quatre mesos d'agra polèmica el govern autonòmic va decidir reprendre el proyecte de [[Santiago Calatrava]], encara que no de la torre de comunicacions, a on va situar un gran sortidor d'aigua batejat com "el dollet" per alguns mijos de comunicació.
En les obres adjudicades i els fonaments de la torre construïts, el [[PP]] va accedir a la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] i al poc de temps va detindre el proyecte. [[José Luis Olivas]], conseller d'Economia i Facenda, va ordenar la paralisació de les obres i va anunciar que el govern autonòmic redissenyaria la ''Ciutat de les Ciències'' "en una filosofia distinta". Darrere de quatre mesos d'agra polèmica el govern autonòmic va decidir reprendre el proyecte de Santiago Calatrava, encara que no de la torre de comunicacions, a on va situar un gran sortidor d'aigua batejat com "el dollet" per alguns mijos de comunicació.
La redefinició del complex afegia l'art a la ciència per a conformar la Ciutat de les Arts i les Ciències, que mantenia dos dels edificis proyectats pel govern de [[Joan Lerma|Lerma]] (el museu de les ciències i el planetari), substituïa la icon de la iniciativa [[PSOE|socialista]] -la torre-, per un palau de la [[òpera]] i afegia un nou element: un parc oceanogràfic (''l'Oceanogràfic'')-. [[Santiago Calatrava|Calatrava]] reba dissenyar el seu treball inicial i, el 20 de juny de [[1996]], va presentar el seu segon proyecte, en el que ell es faria càrrec del disseny de tres dels edificis: ''l'Hemisfèric'' en forma d'ull humà, el ''Palau de les Arts'', i el ''Museu de les Ciències''. L'hispà-mexicà Félix Candela, un dels mestres de l'arquitecte valencià, elaboraria el ''l'Oceanogràfic''. Després de dos anys parades, les obres es van reprendre en [[1997]].
La redefinició del complex afegia l'art a la ciència per a conformar la Ciutat de les Arts i les Ciències, que mantenia dos dels edificis proyectats pel govern de [[Joan Lerma|Lerma]] (el museu de les ciències i el planetari), substituïa la icon de la iniciativa [[PSOE|socialista]] -la torre-, per un palau de la [[òpera]] i afegia un nou element: un parc oceanogràfic (''l'Oceanogràfic'')-. [[Santiago Calatrava|Calatrava]] reba dissenyar el seu treball inicial i, el [[20 de juny]] de [[1996]], va presentar el seu segon proyecte, en el que ell es faria càrrec del disseny de tres dels edificis: ''l'Hemisfèric'' en forma d'ull humà, el ''Palau de les Arts'', i el ''Museu de les Ciències''. L'hispà-mexicà Félix Candela, un dels mestres de l'arquitecte valencià, elaboraria el ''l'Oceanogràfic''. Després de dos anys parades, les obres es van reprendre en [[1997]].
== Inauguració ==
== Inauguració ==
A l'abril de [[1998]] va obrir les seues portes al públic [[l'Hemisfèric]]. Onze mesos després, a les portes d'unes eleccions, el president [[Eduardo Zaplana]] va inaugurar el [[Museu de les Ciències Príncip Felip]], encara que les obres no estaven acabades. El museu es va obrir al públic vint mesos després. El 12 de decembre de [[2002]], es va obrir [[l'Oceanogràfic]], el major aquari construït en [[Europa]]. I el 8 d'octubre de [[2005]] l'obra total es va culminar en l'obertura del [[Palau de les Arts Reina Sofia (Valéncia)|Palau de les Arts Reina Sofia]], que va perdre la seua condició inicial de seu de la Filmoteca valenciana per a convertir-se en el teatre de la [[òpera]] de [[Valéncia]].
A l'[[abril]] de [[1998]] va obrir les seues portes al públic [[l'Hemisfèric]]. Onze mesos després, a les portes d'unes eleccions, el president [[Eduardo Zaplana]] va inaugurar el [[Museu de les Ciències Príncip Felip]], encara que les obres no estaven acabades. El museu es va obrir al públic vint mesos després. El [[12 de decembre]] de [[2002]], es va obrir [[l'Oceanogràfic]], el major aquari construït en [[Europa]]. I el [[8 d'octubre]] de [[2005]] l'obra total es va culminar en l'obertura del [[Palau de les Arts Reina Sofia (Valéncia)|Palau de les Arts Reina Sofia]], que va perdre la seua condició inicial de seu de la Filmoteca valenciana per a convertir-se en el teatre de la [[òpera]] de [[Valéncia]].
== Acontenyiments ==
== Acontenyiments ==