| − | El Festenal, és una de les activitats periòdiques de l'IEO. Consistix en una celebració sobre Occitània durant el mes d'octubre. El lema és "Occitània, les Orients d'Occitanie" i es realisen activitats com poesia, cinema, teatre, arts plàstiques, música tradicional, actual, clàssica i cançó d'autor. També fan moltes atres activitats anuals com els cursos d'[[occità]] per ad adults, les trobades intensives de llengua i pràctica oral, traduccions per a les administracions o les persones que ho vullguen, pràctiques de cant polifònic occità i mediterràneu, difusió de llibres i programació de concerts, teatre, charrades, exposicions i atres activitats afins. | + | El Festenal, és una de les activitats periòdiques de l'IEO. Consistix en una celebració sobre Occitània durant el més d'octubre. El lema és "Occitània, les Orients d'Occitanie" i es realisen activitats com poesia, cine, teatre, arts plàstiques, música tradicional, actual, clàssica i cançó d'autor. També fan moltes atres activitats anuals com els cursos d'[[occità]] per ad adults, les trobades intensives de llengua i pràctica oral, traduccions per a les administracions o les persones que ho vullguen, pràctiques de cant polifònic occità i mediterràneu, difusió de llibres i programació de concerts, teatre, charrades, exposicions i atres activitats afins. |
| − | L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparéixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana. | + | L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de [[1970]] i a inicis de [[1980]], quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparéixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana. |