31 957
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Rafael Lapesa naixqué en la ciutat de Valéncia, el 8 de febrer de l'any 1908, poc despuix la seua família es traslladà a Madrit en [[1916]].
Rafael Lapesa naixqué en la ciutat de Valéncia, el 8 de febrer de l'any 1908, poc despuix la seua família es traslladà a Madrit en [[1916]].
Cursà el bachillerat en l'Institut Cardenal Cisneros, a on tingué entre atres professors al filòlec [[Vicente García de Diego]], a Francisco Morán i a [[Eloy Luis André]]. En [[1925]], mentres estudiava Filosofia i Lletres en Madrit, coneix a la que serà la seua futura esposa, la seua condiscípula Pilar Lago de Couceiro.
Cursà el bachillerat en l'Institut Cardenal Cisneros, a on tingué entre atres professors al filòlec [[Vicente García de Diego]], a Francisco Morán i a [[Eloy Luis André]]. En [[1925]], mentres estudiava Filosofia i Lletres en Madrit, coneix a la que serà la seua futura esposa, la seua condiscípula Pilar Lago de Couceiro. Ella treballava en el [[Tribunal de Contes]] i ell en una societat de segurs, "Los Previsores del Porvenir". Varen seguir els cursos d'[[Andrés Ovejero]] sobre [[Miguel de Cervantes]] i d'[[Américo Castro]] sobre història de la llengua espanyola. Ya llicenciats, es retroben en el Centre d'Estudis Històrics, a on Rafael és becari (1927-28) i colaborador (1929-39). Allí es va formar baix la supervisió del director, [[Ramón Menéndez Pidal]], i els filòlecs [[Tomás Navarro Tomás]] i [[Américo Castro]].
Es doctorà en un estudi sobre ''El dialecte asturià occidental en l'Edat Mija''. En [[1930]] va guanyar per oposició una càtedra d'institut d'ensenyança mija en Llengua Espanyola i Lliteratura, que va eixercitar en [[Madrit]] (1932-41), [[Oviedo]] (1942) i [[Salamanca]] (1942-47), al mateix temps que impartia cursos en les seues universitats respectives.
En l'agost de l'any [[1932]] es va casar en Pilar Lago; el matrimoni no tingué fills. La [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li pilla realisant les seues llabors docents; fon el responsable administratiu del Centre d'Estudis Històrics en Madrit fins a [[1937]] per encàrrec del seu Secretari [[Tomás Navarro Tomás]]. A causa de la seua pronunciada miopia, se li destina a alfabetisar soldats republicans, lo que va recordar com una de les experiències humanes més gratificants de la seua vida. Acabada la guerra, seguí treballant en el Centre d'Estudis Històrics i també estigué en [[Oviedo]] i [[Salamanca]] com a professor.
Entre [[1947]] i [[1978]] va eixercitar la càtedra d'història de la llengua espanyola en l'Universitat de Madrit, en la que va destacar per les seues qualitats docents formant a dos generacions d'especialistes, entre els que cal citar a [[Diego Catalán]], [[Fernando González Ollé]], [[Domingo Ynduráin]], [[Francisco A. Marcos Marín]], Rafael Cano Aguilar, María Teresa Echenique o [[Manuel Ariza Viguera]], entre uns atres.
(Secció per completar)
(Secció per completar)