31 957
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
En l'agost de l'any [[1932]] es va casar en Pilar Lago; el matrimoni no tingué fills. La [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li pilla realisant les seues llabors docents; fon el responsable administratiu del Centre d'Estudis Històrics en Madrit fins a [[1937]] per encàrrec del seu Secretari [[Tomás Navarro Tomás]]. A causa de la seua pronunciada miopia, se li destina a alfabetisar soldats republicans, lo que va recordar com una de les experiències humanes més gratificants de la seua vida. Acabada la guerra, seguí treballant en el Centre d'Estudis Històrics i també estigué en [[Oviedo]] i [[Salamanca]] com a professor.
En l'agost de l'any [[1932]] es va casar en Pilar Lago; el matrimoni no tingué fills. La [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li pilla realisant les seues llabors docents; fon el responsable administratiu del Centre d'Estudis Històrics en Madrit fins a [[1937]] per encàrrec del seu Secretari [[Tomás Navarro Tomás]]. A causa de la seua pronunciada miopia, se li destina a alfabetisar soldats republicans, lo que va recordar com una de les experiències humanes més gratificants de la seua vida. Acabada la guerra, seguí treballant en el Centre d'Estudis Històrics i també estigué en [[Oviedo]] i [[Salamanca]] com a professor.
Entre [[1947]] i [[1978]] va eixercitar la càtedra d'història de la llengua espanyola en l'Universitat de Madrit, en la que va destacar per les seues qualitats docents formant a dos generacions d'especialistes, entre els que cal citar a [[Diego Catalán]], [[Fernando González Ollé]], [[Domingo Ynduráin]], [[Francisco A. Marcos Marín]], Rafael Cano Aguilar, María Teresa Echenique o [[Manuel Ariza Viguera]], entre uns atres.
Entre [[1947]] i [[1978]] va eixercitar la càtedra d'història de la llengua espanyola en l'Universitat de Madrit, en la que va destacar per les seues qualitats docents formant a dos generacions d'especialistes, entre els que cal citar a [[Diego Catalán]], [[Fernando González Ollé]], [[Domingo Ynduráin]], [[Francisco A. Marcos Marín]], Rafael Cano Aguilar, María Teresa Echenique o [[Manuel Ariza Viguera]], entre uns atres. Un dels seus companyers acadèmics digué d'ell:
{{Cita|És capaç de fer lo que siga pels seus alumnes, menys enfadar-se.}}
Corregia de forma minuciosa els exàmens.
També en [[1947]] començà a treballar en el Seminari de Lexicografia de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), recent creat per a elaborar el Diccionari Històric de l'espanyol. Lapesa fon despuix subdirector (1950-68) i director (1969-81) del Seminari.
Ensenyà també en universitats americanes com a professor visitant: Princeton (1948-49), Harvard (1948,1952-54), Yale (1949 y 1952), Berkeley (1949), Pensilvania (1952) i Wisconsin (1956). En esta última fon investigador del Institute for Research in Humanities durant el curs 1959-60. Aixina mateix, va ensenyar en les Universitats de Puerto Rico (1960), Buenos Aires i La Plata (1962), i en el Colege de Mèxic (1960 i 1968).
Tambe oferí moltes conferències en moltes atres universitats de França, Anglaterra, Alemània, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Estats Units, Colòmbia, Mèxic, Argentina i Perú.
En l'any [[1954]] ngressà com a membre de número en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), de la que fon secretari entre 1964 i 1971, aixina com director interí en 1987 despuix de la renúncia de [[Pedro Laín Entralgo]].
En [[1982]] fon nomenat acadèmic de l'Història, pero va retardar pronunciar el seu discurs d'ingrés durant catorze anys a causa de la malaltia de la seua esposa, fins que ho va fer en [[1996]].
(Secció per completar)
== Obra ==
(Secció per completar)
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Lapesa Rafael Lapesa en Wikipedia]