31 957
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Concebí les orientacions metodològiques i participà en el monumental ''Diccionari històric de la llengua espanyola'', començat en el Seminari de Lexicografia de la [[Real Acadèmia Espanyola]] i que es va encarregar d'impulsar. Les seues aportacions a l'estilística foren també notables a través dels treballs continguts en ''De l'Edat Mija als nostres dies'' ([[1967]]), ''La trayectòria poètica de Garcilaso'' ([[1948]], tercera edició molt ampliada en [[1968]]), ''Poetes i prosistes d'ahir i de hui'' ([[1977]]), ''D'Ayala a Ayala'' ([[1988]]), ''De Berceo a Guillén: estudis lliteraris'' ([[1997]]), etc... Se li deuen més de doscentes obres, puix no en va, posà en el seu despaig la següent màxima: "Deu beneïxca a qui no em faça perdre el temps". Eixa placa despuix de la seua mort passà al despaig d'un dels seus discípuls, el fallit catedràtic de l'Universitat de Sevilla [[Manuel Ariza Viguera]].
Concebí les orientacions metodològiques i participà en el monumental ''Diccionari històric de la llengua espanyola'', començat en el Seminari de Lexicografia de la [[Real Acadèmia Espanyola]] i que es va encarregar d'impulsar. Les seues aportacions a l'estilística foren també notables a través dels treballs continguts en ''De l'Edat Mija als nostres dies'' ([[1967]]), ''La trayectòria poètica de Garcilaso'' ([[1948]], tercera edició molt ampliada en [[1968]]), ''Poetes i prosistes d'ahir i de hui'' ([[1977]]), ''D'Ayala a Ayala'' ([[1988]]), ''De Berceo a Guillén: estudis lliteraris'' ([[1997]]), etc... Se li deuen més de doscentes obres, puix no en va, posà en el seu despaig la següent màxima: "Deu beneïxca a qui no em faça perdre el temps". Eixa placa despuix de la seua mort passà al despaig d'un dels seus discípuls, el fallit catedràtic de l'Universitat de Sevilla [[Manuel Ariza Viguera]].
(Secció per completar)
== Reconeiximents i distincions ==
Fon vicepresident entre 1965 i 1971 i president entre 1974 i 1977 de l'Associació Internacional d'Hispanistes, membre d'honor de la Modern Language Association of America, de la American Association of Teachers of Spanish and Portuguese; membre de la Hispanic Society of America; membre corresponent de la Real Acadèmia Gallega, de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia Argentina de Lletres, de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguay, de l'Acadèmia Paraguayana de la Llengua, de l'Acadèmia d'Arts i Lletres de Puerto Rico, del Real Institut d'Estudis Asturians, de l'Institució Alfons el Magnànim de Valéncia i del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Cavaller de la Legió d'Honor i de l'Orde d'Andrés Bello. Rebé importants condecoracions i obtingué els premis Menéndez Pidal d'Investigació en 1983, i el Príncip d'Astúries de les Lletres (1986). Fon, ademés, doctor honoris causa per les Universitats de Valéncia (1985), Oviedo (1985), Salamanca (1986), Nacional d'Educació a Distància i Helsinki (1990) i Toulouse i professor honorari de la de Sant Marcs de Lima.
== Obra ==
== Obra ==