Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Rafael Lapesa Melgar

| nom = Rafael Lapesa Melgar

| image =  

| image = [[File:Rafael Lapesa.jpg]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Rafael Lapesa Melgar''' ([[Valéncia]], [[8 de febrer]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[1 de febrer]] de [[2001]]), fon un filòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i de la [[Real Acadèmia de l'Història]].

'''Rafael Lapesa Melgar''' ([[Valéncia]], [[8 de febrer]] de [[1908]] - † [[Madrit]], [[1 de febrer]] de [[2001]]), fon un filòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i de la [[Real Acadèmia de l'Història]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Rafael Lapesa naixqué en la ciutat de Valéncia, el 8 de febrer de l'any 1908, poc despuix la seua família es traslladà a Madrit en [[1916]].

Rafael Lapesa naixqué en la ciutat de Valéncia, el 8 de febrer de l'any 1908, poc despuix la seua família es traslladà a [[Madrit]] en l'any [[1916]].

Cursà el bachillerat en l'Institut Cardenal Cisneros, a on tingué entre atres professors al filòlec [[Vicente García de Diego]], a Francisco Morán i a [[Eloy Luis André]]. En [[1925]], mentres estudiava Filosofia i Lletres en Madrit, coneix a la que serà la seua futura esposa, la seua condiscípula Pilar Lago de Couceiro. Ella treballava en el [[Tribunal de Contes]] i ell en una societat de segurs, "Los Previsores del Porvenir". Varen seguir els cursos d'[[Andrés Ovejero]] sobre [[Miguel de Cervantes]] i d'[[Américo Castro]] sobre història de la llengua espanyola. Ya llicenciats, es retroben en el Centre d'Estudis Històrics, a on Rafael és becari (1927-28) i colaborador (1929-39). Allí es va formar baix la supervisió del director, [[Ramón Menéndez Pidal]], i els filòlecs [[Tomás Navarro Tomás]] i [[Américo Castro]].

Cursà el bachillerat en l'Institut Cardenal Cisneros, a on tingué entre atres professors al filòlec [[Vicente García de Diego]], a Francisco Morán i a [[Eloy Luis André]]. En [[1925]], mentres estudiava Filosofia i Lletres en Madrit, coneix a la que serà la seua futura esposa, la seua condiscípula Pilar Lago de Couceiro. Ella treballava en el [[Tribunal de Contes]] i ell en una societat de segurs, "Los Previsores del Porvenir". Varen seguir els cursos d'[[Andrés Ovejero]] sobre [[Miguel de Cervantes]] i d'[[Américo Castro]] sobre història de la llengua espanyola. Ya llicenciats, es retroben en el Centre d'Estudis Històrics, a on Rafael és becari (1927-28) i colaborador (1929-39). Allí es va formar baix la supervisió del director, [[Ramón Menéndez Pidal]], i els filòlecs [[Tomás Navarro Tomás]] i [[Américo Castro]].

Es doctorà en un estudi sobre ''El dialecte asturià occidental en l'Edat Mija''. En [[1930]] va guanyar per oposició una càtedra d'institut d'ensenyança mija en Llengua Espanyola i Lliteratura, que va eixercitar en [[Madrit]] (1932-41), [[Oviedo]] (1942) i [[Salamanca]] (1942-47), al mateix temps que impartia cursos en les seues universitats respectives.

Es doctorà en un estudi sobre ''El dialecte asturià occidental en l'Edat Mija''. En l'any [[1930]] va guanyar per oposició una càtedra d'institut d'ensenyança mija en Llengua Espanyola i Lliteratura, que va eixercitar en [[Madrit]] (1932-41), [[Oviedo]] (1942) i [[Salamanca]] (1942-47), al mateix temps que impartia cursos en les seues universitats respectives.

En l'agost de l'any [[1932]] es va casar en Pilar Lago; el matrimoni no tingué fills. La [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li pilla realisant les seues llabors docents; fon el responsable administratiu del Centre d'Estudis Històrics en Madrit fins a [[1937]] per encàrrec del seu Secretari [[Tomás Navarro Tomás]]. A causa de la seua pronunciada miopia, se li destina a alfabetisar soldats republicans, lo que va recordar com una de les experiències humanes més gratificants de la seua vida. Acabada la guerra, seguí treballant en el Centre d'Estudis Històrics i també estigué en [[Oviedo]] i [[Salamanca]] com a professor.

En l'[[agost]] de l'any [[1932]] es va casar en Pilar Lago; el matrimoni no tingué fills. La [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li pilla realisant les seues llabors docents; fon el responsable administratiu del Centre d'Estudis Històrics en Madrit fins a [[1937]] per encàrrec del seu Secretari [[Tomás Navarro Tomás]]. A causa de la seua pronunciada miopia, se li destina a alfabetisar soldats republicans, lo que va recordar com una de les experiències humanes més gratificants de la seua vida. Acabada la guerra, seguí treballant en el Centre d'Estudis Històrics i també estigué en [[Oviedo]] i [[Salamanca]] com a professor.

Entre [[1947]] i [[1978]] va eixercitar la càtedra d'història de la llengua espanyola en l'Universitat de Madrit, en la que va destacar per les seues qualitats docents formant a dos generacions d'especialistes, entre els que cal citar a  [[Diego Catalán]], [[Fernando González Ollé]], [[Domingo Ynduráin]], [[Francisco A. Marcos Marín]], Rafael Cano Aguilar, María Teresa Echenique o [[Manuel Ariza Viguera]], entre uns atres. Un dels seus companyers acadèmics digué d'ell:

Entre els anys [[1947]] i [[1978]] va eixercitar la càtedra d'història de la llengua espanyola en l'[[Universitat de Madrit]], en la que va destacar per les seues qualitats docents formant a dos generacions d'especialistes, entre els que cal citar a  [[Diego Catalán]], [[Fernando González Ollé]], [[Domingo Ynduráin]], [[Francisco A. Marcos Marín]], Rafael Cano Aguilar, María Teresa Echenique o [[Manuel Ariza Viguera]], entre uns atres. Un dels seus companyers acadèmics digué d'ell:

{{Cita|És capaç de fer lo que siga pels seus alumnes, menys enfadar-se.}}

{{Cita|És capaç de fer lo que siga pels seus alumnes, menys enfadar-se.}}

Corregia de forma minuciosa els exàmens.

Corregia de forma minuciosa els exàmens.

També en [[1947]] començà a treballar en el Seminari de Lexicografia de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), recent creat per a elaborar el Diccionari Històric de l'espanyol. Lapesa fon despuix subdirector (1950-68) i director (1969-81) del Seminari.

També en l'any [[1947]] començà a treballar en el Seminari de Lexicografia de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), recent creat per a elaborar el Diccionari Històric de l'espanyol. Lapesa fon despuix subdirector (1950-68) i director (1969-81) del Seminari.

Ensenyà també en universitats americanes com a professor visitant: Princeton (1948-49), Harvard (1948,1952-54), Yale (1949 y 1952), Berkeley (1949), Pensilvania (1952) i Wisconsin (1956). En esta última fon investigador del Institute for Research in Humanities durant el curs 1959-60. Aixina mateix, va ensenyar en les Universitats de Puerto Rico (1960), Buenos Aires i La Plata (1962), i en el Colege de Mèxic (1960 i 1968).  

Ensenyà també en universitats americanes com a professor visitant: Princeton (1948-49), Harvard (1948,1952-54), Yale (1949 y 1952), Berkeley (1949), Pensilvania (1952) i Wisconsin (1956). En esta última fon investigador del Institute for Research in Humanities durant el curs 1959-60. Aixina mateix, va ensenyar en les Universitats de [[Puerto Rico]] ([[1960]]), [[Buenos Aires]] i La Plata ([[1962]]), i en el Colege de Mèxic ([[1960]] i [[1968]]).  

Tambe oferí moltes conferències en moltes atres universitats de França, Anglaterra, Alemània, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Estats Units, Colòmbia, Mèxic, Argentina i Perú.

Tambe oferí moltes conferències en moltes atres universitats de [[França]], [[Anglaterra]], [[Alemània]], [[Itàlia]], [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Estats Units]], [[Colòmbia]], [[Mèxic]], [[Argentina]] i [[Perú]].

En l'any [[1954]] ngressà com a membre de número en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), de la que fon secretari entre 1964 i 1971, aixina com director interí en 1987 despuix de la renúncia de [[Pedro Laín Entralgo]].

En l'any [[1954]] ingressà com a membre de número en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), de la que fon secretari entre els anys [[1964]] i [[1971]], aixina com director interí en [[1987]] despuix de la renúncia de [[Pedro Laín Entralgo]].

En [[1982]] fon nomenat acadèmic de l'Història, pero va retardar pronunciar el seu discurs d'ingrés durant catorze anys a causa de la malaltia de la seua esposa, fins que ho va fer en [[1996]].

En l'any [[1982]] fon nomenat acadèmic de l'Història, pero va retardar pronunciar el seu discurs d'ingrés durant catorze anys a causa de la malaltia de la seua esposa, fins que ho va fer en [[1996]].

Escrigué una ''Història de la llengua espanyola'' ([[1942]]) que fon molt reeditada des de fa décades, i importants llibres sobre la matèria com els seus ''Estudis d'història llingüística espanyola'' ([[1985]]) i ''L'espanyol modern i contemporàneu'' ([[1996]]). Es va interessar sobretot en el desenroll de la sintaxis històrica espanyola conciliant la tradició positivista de la neogramàtica i l'estilística de [[Charles Bally|Bally]] en l'estructuralisme, llavors en auge.

Escrigué una ''Història de la llengua espanyola'' ([[1942]]) que fon molt reeditada des de fa décades, i importants llibres sobre la matèria com els seus ''Estudis d'història llingüística espanyola'' ([[1985]]) i ''L'espanyol modern i contemporàneu'' ([[1996]]). Es va interessar sobretot en el desenroll de la sintaxis històrica espanyola conciliant la tradició positivista de la neogramàtica i l'estilística de [[Charles Bally|Bally]] en l'estructuralisme, llavors en auge.

== Reconeiximents i distincions ==

== Reconeiximents i distincions ==

Fon vicepresident entre 1965 i 1971 i president entre 1974 i 1977 de l'Associació Internacional d'Hispanistes, membre d'honor de la Modern Language Association of America, de la American Association of Teachers of Spanish and Portuguese; membre de la Hispanic Society of America; membre corresponent de la Real Acadèmia Gallega, de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia Argentina de Lletres, de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguay, de l'Acadèmia Paraguayana de la Llengua, de l'Acadèmia d'Arts i Lletres de Puerto Rico, del Real Institut d'Estudis Asturians, de l'Institució Alfons el Magnànim de Valéncia i del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  

Fon vicepresident entre els anys [[1965]] i [[1971]] i president entre [[1974]] i [[1977]] de l'Associació Internacional d'Hispanistes, membre d'honor de la Modern Language Association of America, de la American Association of Teachers of Spanish and Portuguese; membre de la Hispanic Society of America; membre corresponent de la Real Acadèmia Gallega, de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia Argentina de Lletres, de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguay, de l'Acadèmia Paraguayana de la Llengua, de l'Acadèmia d'Arts i Lletres de Puerto Rico, del Real Institut d'Estudis Asturians, de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] de [[Valéncia]] i del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].  

Cavaller de la Legió d'Honor i de l'Orde d'Andrés Bello. Rebé importants condecoracions i obtingué els premis Menéndez Pidal d'Investigació en 1983, i el Príncip d'Astúries de les Lletres (1986). Fon, ademés, doctor honoris causa per les Universitats de Valéncia (1985), Oviedo (1985), Salamanca (1986), Nacional d'Educació a Distància i Helsinki (1990) i Toulouse i professor honorari de la de Sant Marcs de Lima.

Cavaller de la Legió d'Honor i de l'Orde d'Andrés Bello. Rebé importants condecoracions i obtingué els premis Menéndez Pidal d'Investigació en [[1983]], i el Príncip d'Astúries de les Lletres ([[1986]]). Fon, ademés, doctor honoris causa per les Universitats de Valéncia ([[1985]]), Oviedo (1985), Salamanca (1986), Nacional d'Educació a Distància i Helsinki ([[1990]]) i Toulouse i professor honorari de la de Sant Marcs de Lima.

== Obra ==

== Obra ==

* ''Estudios de morfosintaxis histórica del español'', Madrid, Gredos, 2000.

* ''Estudios de morfosintaxis histórica del español'', Madrid, Gredos, 2000.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Lapesa Rafael Lapesa en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Lapesa Rafael Lapesa en Wikipedia]