32 117
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «En ciència política, es coneix per '''centre''' al conjunt de partits, polítiques i ideologies, que es ca…»
En [[ciència política]], es coneix per '''centre''' al conjunt de [[Partit polític|partits]], [[Política|polítiques]] i [[Ideologia|ideologies]], que es caracterisa per considerar-se a sí mateixa en l'espectre polític, com a intermig o com a àrbit de posicions antagòniques tant de [[Dreta política|dreta]] com d'[[Esquerra política|esquerra]].
El terme ha tingut tradicionalment —no del tot correctament— una connotació de tindre una posició vaga i de carir de principis o fonaments filosòfics i basant-se, a lo més, en una aspiració —a sovint percebuda com a utòpica— de trobar acorts basant-se en l'esperança (racional o no) de la “bona fe” [[Kant|kantiana]] o la virtut que se supon és inherent en el just mig [[Aristòtil|aristotèlic]].
A sovint s'ha alegat que molts partits polítics o inclús polítics individuals, estan adoptant posicions centristes, de tal manera que —de fet, en l'actualitat, en alguns països occidentals— s'ha aplegat al punt que són menudes les diferències entre els principals partits anteriorment vists com de dreta o d'esquerra, defenent abdós el mercat i la democràcia representativa, en distints matisos de regulació i de proyectes d'aprofundiment.
Els partits purs de centre són més propis de [[Monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], en parlaments proporcionals, ya que el bipartidisme favorix la polarisació en partits de centre dreta (democristians o conservadors) i de centre esquerra (socialdemócrates o laboristes).
Dins del centre polític també apareixen unes atres accepcions com el centreesquerra i el centredreta.
Es denomina 'centreesquerra' en ciència política, a l'espectre polític a on s'ubica a formacions polítiques d'esquerra, alluntades de les que es denominen ‘esquerres revolucionàries o d'inspiració comunista’.
El terme 'centredreta' o 'dreta moderada' és prou confús, havent-se usat en varis sentits. Podem entendre com referint-se a les persones o organisacions que compartixen ideologies tant de dreta com més centristes o un intermig entre abdós.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Centro_pol%C3%ADtico Centre polític en Wikipedia]
El terme ha tingut tradicionalment —no del tot correctament— una connotació de tindre una posició vaga i de carir de principis o fonaments filosòfics i basant-se, a lo més, en una aspiració —a sovint percebuda com a utòpica— de trobar acorts basant-se en l'esperança (racional o no) de la “bona fe” [[Kant|kantiana]] o la virtut que se supon és inherent en el just mig [[Aristòtil|aristotèlic]].
A sovint s'ha alegat que molts partits polítics o inclús polítics individuals, estan adoptant posicions centristes, de tal manera que —de fet, en l'actualitat, en alguns països occidentals— s'ha aplegat al punt que són menudes les diferències entre els principals partits anteriorment vists com de dreta o d'esquerra, defenent abdós el mercat i la democràcia representativa, en distints matisos de regulació i de proyectes d'aprofundiment.
Els partits purs de centre són més propis de [[Monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], en parlaments proporcionals, ya que el bipartidisme favorix la polarisació en partits de centre dreta (democristians o conservadors) i de centre esquerra (socialdemócrates o laboristes).
Dins del centre polític també apareixen unes atres accepcions com el centreesquerra i el centredreta.
Es denomina 'centreesquerra' en ciència política, a l'espectre polític a on s'ubica a formacions polítiques d'esquerra, alluntades de les que es denominen ‘esquerres revolucionàries o d'inspiració comunista’.
El terme 'centredreta' o 'dreta moderada' és prou confús, havent-se usat en varis sentits. Podem entendre com referint-se a les persones o organisacions que compartixen ideologies tant de dreta com més centristes o un intermig entre abdós.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Centro_pol%C3%ADtico Centre polític en Wikipedia]