| − | * 'Orígenes de la lengua española' ([[1737]]), Gregori Mayans. | + | * ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), Gregori Mayans. |
| − | {{Cita|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''|'Orígenes de la lengua española' ([[1737]]), per Gregori Mayans}} | + | {{Cita|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''|''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), per Gregori Mayans}} |
| | * El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1993]]), diu: | | * El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1993]]), diu: |
| | {{Cita|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}} | | {{Cita|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}} |