Canvis

{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que: 'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó'. El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'articul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels politics que intervingueren en la 'resolucio' del conflicte llingüistic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors. O siga, el desti de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la politica barataria: Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta mes la Llengua Valenciana servi de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins a eixe moment havia defes, entregà la normalisacio de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que: 'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó'. El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'articul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels politics que intervingueren en la 'resolucio' del conflicte llingüistic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors. O siga, el desti de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la politica barataria: Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta mes la Llengua Valenciana servi de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins a eixe moment havia defes, entregà la normalisacio de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|''Tras la primera victoria electoral de José María Aznar en 1996, Pujol incluyó en sus condiciones para ceder el apoyo de Convergència i Unió a los populares que se normalizara la política lingüística en Valencia. El presidente catalán no discutía la denominación de valenciano pero incidía en la necesidad de establecer definitivamente la unidad de la lengua.|'Reuniones secretas y llamadas para una “misión casi suicida”: así firmaron Zaplana y Pujol la paz lingüística''' (''El Diario'', 3.10.2021)}}

{{Cita|''Tras la primera victoria electoral de José María Aznar en 1996, [[Jordi Pujol|Pujol]] incluyó en sus condiciones para ceder el apoyo de Convergència i Unió a los populares que se normalizara la política lingüística en Valencia. El presidente catalán no discutía la denominación de valenciano pero incidía en la necesidad de establecer definitivamente la unidad de la lengua.|'Reuniones secretas y llamadas para una “misión casi suicida”: así firmaron Zaplana y Pujol la paz lingüística''' (''El Diario'', 3.10.2021)}}

== Vore també ==

== Vore també ==