Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Antonio Ubieto Arteta
 
| nom = Antonio Ubieto Arteta
| image =[[File:Ubieto.jpg|250px]]
+
| image =[[Archiu:Ubieto.jpg|250px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]]
 
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]]
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Antonio Ubieto Arteta''', més conegut per '''Antonio Ubieto''' o simplement '''Ubieto''', ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - † [[Valéncia]], [[1 de febrer]] de [[1990]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] [[Migevalisme|migevaliste]] i escritor [[Aragó|aragonés]].  
+
'''Antonio Ubieto Arteta''', més conegut per '''Antonio Ubieto''' o simplement '''Ubieto''', ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - † [[Valéncia]], [[1 de febrer]] de [[1990]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] [[Migevalisme|migevaliste]] i escritor [[Aragó|aragonés]]. Catedràtic d'Història i Doctor en Filosofia i Lletres per l'Universitat Complutense, anteriorment, Universitat de Madrit. Fon catedràtic en les universitats de Santiago de Compostela, Valéncia i Saragossa, dirigint departaments d'Història Medieval en vàries d'elles.  
   −
Fon amenaçat de mort per donar a conéixer les seues investigacions històriques. De l'Universitat de Valéncia se tingué que anar a l'Universitat de Saragossa.
+
Fon amenaçat de mort per donar a conéixer les seues investigacions històriques. Des de l'[[Universitat de Valéncia]] se tingué que anar a l'Universitat de Saragossa.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 +
 +
Cursà els seus estudis de llicenciatura en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa, en la secció d'Història, i es doctorà en l'Universitat Complutense de Madrit en l'any [[1949]].
    
Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura migeval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de l'[[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]].
 
Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura migeval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de l'[[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]].
Llínea 28: Llínea 30:  
== Treball d'investigació ==
 
== Treball d'investigació ==
   −
[[Antonio Ubieto]], dins del seu treball d'investigació en biblioteques i archius, descubrí la manipulació feta per l'archiver de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), [[Pròsper de Bofarull]], en el [[Llibre del Repartiment]]:
+
[[Antonio Ubieto]], dins del seu treball d'investigació en biblioteques i archius, descobrí la manipulació feta per l'archiver de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), [[Pròsper de Bofarull]], en el [[Llibre del Repartiment]]:
    
{{Cita|''Recordar que ese historiador que descubrió el fraude y fue perseguido de manera cruel tanto él como su familia, es el Profesor Antonio Ubieto Arteta, Persona la cual se merece siempre un homenaje de esta pagina ya que Zaragoza, Aragón y Valencia, lo recuerdan poco, o nada.''  
 
{{Cita|''Recordar que ese historiador que descubrió el fraude y fue perseguido de manera cruel tanto él como su familia, es el Profesor Antonio Ubieto Arteta, Persona la cual se merece siempre un homenaje de esta pagina ya que Zaragoza, Aragón y Valencia, lo recuerdan poco, o nada.''  
 
[...]
 
[...]
''Pero, la práctica de la falsificación documental no fue exclusiva de la Iglesia, ni de la Edad Media, ya que en el siglo XIX, el archivero del Archivo de la Corona de Aragón encargado de garantizar la integridad del archivo, decidió alterar la historia, al tachar nombres de aragoneses, navarros y castellanos y dejar sólo los de origen catalán, en el Llibre del Repartiment del Regne de Valencia de la Edad Media. Después de aquello, el archivero, decidió reproducir un nuevo documento sin tachaduras, y colocar falsas anotaciones en lugar de las originales.''|'Corona de Aragón' (Facebook, 24.9.2015)}}  
+
''Pero, la práctica de la falsificación documental no fue exclusiva de la Iglesia, ni de la Edad Media, ya que en el siglo XIX, el archivero del Archivo de la Corona de Aragón encargado de garantizar la integridad del archivo, decidió alterar la historia, al tachar nombres de aragoneses, navarros y castellanos y dejar sólo los de origen catalán, en el Llibre del Repartiment del Regne de Valencia de la Edad Media. Después de aquello, el archivero, decidió reproducir un nuevo documento sin tachaduras, y colocar falsas anotaciones en lugar de las originales.''|'Corona de Aragón' (Facebook, 24.9.2015)}}
    
== Bibliografia de l'autor ==
 
== Bibliografia de l'autor ==
Llínea 52: Llínea 54:     
<td>
 
<td>
[[File:Orig1.jpg|center|right|220px|]]
+
[[Archiu:Orig1.jpg|center|right|220px|]]
    
</td>
 
</td>
Llínea 191: Llínea 193:  
== Amenaces de mort ==
 
== Amenaces de mort ==
   −
En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta , catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la Corona d'Aragó, llig en el paraninf la seua lliçó magistral ''Els Orígens del Regne de Valéncia'' (''Los orígenes del reino de Valencia'') en l'inauguració del curs 1972-73.
+
En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta, catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la [[Corona d'Aragó]], llig en el paraninf la seua lliçó magistral ''Els Orígens del Regne de Valéncia'' (''Los orígenes del Reino de Valencia'') en l'acte d'inauguració del curs 1972-73.
   −
En eixe discurs d'investigació, el professor Ubieto desmontà totes les falses [[Catalanisme|teories catalanistes]] que es volien impondre en l'[[Universitat de Valéncia]] sobre la conquista del [[Regne de Valéncia]] i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque el “[[romanç valencià]]” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip fon acossat i amenaçat de mort i tingué que traslladar-se a l'Universitat de Saragossa.
+
En eixe discurs d'investigació, el professor Ubieto desmontà totes les falses [[Catalanisme|teories catalanistes]] que es volien impondre en l'[[Universitat de Valéncia]] sobre la conquista del [[Regne de Valéncia]] i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque el “[[romanç valencià]]” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip foren acossats i amenaçats de mort i tingué que traslladar-se a l'Universitat de Saragossa.
   −
Per pronunciar este discurs, l'historiador i filòlec Antonio Ubieto va rebre amenaces de mort, li varen incendiar la seua editorial (Anubar) i va tindre que deixar l'[[Universitat de Valéncia]] i anar-se a la de [[Saragossa]].
+
Per pronunciar eixe discurs, l'historiador i filòlec Antonio Ubieto va rebre amenaces de mort, li varen incendiar la seua editorial (Anubar) i tingué que deixar l'[[Universitat de Valéncia]] i anar-se a la de [[Saragossa]].
    
== Cites ==
 
== Cites ==
Llínea 235: Llínea 237:  
A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
 
A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
 
I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
 
I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
 +
 +
* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:
 +
 +
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}
 +
 +
== Reconeiximents ==
 +
 +
El Govern d'Aragó li va otorgar el premi Aragó en l'any [[1989]] i la ciutat de Saragossa li va designar Fill Predilecte. Eren els seus més volguts honors, entre molts atres.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
32 722

edicions

Menú de navegació