154 224
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Consell de nobles presidit per Jaume II d’Aragó == Introducció == '''Jaume II''', conegu…»
[[File:Conseil présidé par jacques II d'aragon.png|thumb|250px|Consell de nobles presidit per Jaume II d’Aragó]]
== Introducció ==
'''Jaume II''', conegut com a '''Jaume el Just''', ([[Valéncia]], [[10 d'abril]] de 1267 - † [[Barcelona]], [[2 de novembre]] de [[1327]]), va ser un monarca de la Corona d'Aragó que va regnar entre els anys [[1291]] i [[1327]]. Naixcut en l'any [[1267]], va ser net de [[Jaume I]] fill de [[Pedro III]] d'Aragó i de la seua esposa Constança II de SicÍlia, de sa mare hereta el [[regne de SicÍlia]] en l'any [[1285]].
== Context Històric ==
Durant el seu regnat, Jaume II va afrontar diversos desafiaments, incloent la gestió de les tensions internes dins del regne i les relacions en atres potències europees. La seua política exterior es va centrar en l'expansió territorial, especialment a través de la conquesta de terres del Mar Mediterràneu.
== Conquestes i Política ==
Una de les fites més destacades del seu regnat va ser la conquesta de [[Sicília]], que va tindre un impacte significatiu en la política mediterrànea. Jaume II també va promoure el comerç i les relacions diplomàtiques en atres regnes, buscant estabilisar la seua corona i aumentar la seua influència. Jaume II va conquistar [[Cerdenya]] ([[1323]]-[[1325]]), que quedà aixina incorporada a la [[Corona d'Aragó]].
== Llegat ==
Jaume II és recordat per la seua contribució a la consolidació de la Corona d'Aragó i per les seues polítiques que van fomentar el comerç i la cultura. La seua figura està considerada com a una de les més importants de l'història migeval valenciana i aragonesa.
Entre atres fets:
* Va consolidar la Corona d'Aragó en declarar l'unió indissoluble entre els regnes d'Aragó i Valéncia i el comtat de Barcelona ([[1319]]).
* Va obtindre el vassallage dels reis de Mallorca (membres de la casa real aragonesa).
* Va recuperar la Vall d’Arán.
* Va reforçar la posició de la Corona sometent a la noblea en el respal de les ciutats.
* Va fer alvançar la frontera del regne de Valéncia a costa del de Múrcia, aprofitant l'intervenció en les disputes successòries castellanes (1304).
* Va reforçar la defensa del flanc sur front als musulmans creant per a això l'orde militar de Montesa ([[1317]]), aprovada pel [[papa]] [[Juan XXII]] en l'any [[1317]], en la finalitat de lluitar contra els musulmans.
* Va fundar en l'any [[1300]] l'Universitat de Lleida i en [[1305]] el Consell (actual Senat) en [[Crevillent]].
== Conclusió ==
El regnat de Jaume II va ser un periodo de canvis significatius i de creiximent per a la Corona d'Aragó. La seua visió política i les seues accions varen deixar una impronta que va perdurar en l'història de la regió.
== Vore també ==
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Reis de Valéncia]]
* [[Corona d'Aragó]]
== Referències ==
* Jocelyn Hillgarth (1976). The Spanish Kingdoms (1250-1516). Oxford University Press. p. 286. ISBN 019822530X
* Jaspert, Nikolas (1997). «Heresy and Holyness in a Mediterranean Dynasty: the House of Barcelona in the Thirteenth and Fourteenth Centuries». En Dionisius Agius, Ian Richard Netton, ed. Across the Mediterranean Frontiers. Trade, Politics and Religion, 650-1450 (en inglés). Turnhout: Brepols. p. 124. ISBN 2-503-50600-3
* [https://revistas.ucm.es/index.php/ELEM/article/view/81445 Cingolani, Stefano M. (7 de abril de 2022). «Monarcas infieles: amantes e hijos ilegítimos en la Corona de Aragón, desde Ramón Berenguer IV a Jaime II (1131-1327». En la España Medieval 45: 261-286. ISSN 1988-2971. doi:10.5209/elem.81445.]
== Bibliografia ==
* Arco y Garay, Ricardo del (1945). Sepulcros de la Casa Real de Aragón. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. OCLC 11818414
* [https://books.google.es/books?id=jbwoP1unhg0C&lpg=PP1&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Hinojosa Montalvo, José Rampon (2005). Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón. San Sebastión: Nerea. ISBN 978-84-89569-99-7]
* [https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/28/86/_ebook.pdf Estal, Juan Manuel del (2009). Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327). Fuentes Históricas Aragonesas, 47. Zaragoza: Institución Fernando el Católico. ISBN 978-84-7820-984-2]
* Ubieto Arteta, Antonio (1981). La formación territoria «La formación territorial». Historia de Aragón (I). Zaragoza: Anubar. ISBN 84-7013-181-8
* Modesto Lafuente. Historia General de España. Montaner y Simón, Editores. Biblioteca Digital de Castilla y León.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|James II of Aragon in art}}
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
== Introducció ==
'''Jaume II''', conegut com a '''Jaume el Just''', ([[Valéncia]], [[10 d'abril]] de 1267 - † [[Barcelona]], [[2 de novembre]] de [[1327]]), va ser un monarca de la Corona d'Aragó que va regnar entre els anys [[1291]] i [[1327]]. Naixcut en l'any [[1267]], va ser net de [[Jaume I]] fill de [[Pedro III]] d'Aragó i de la seua esposa Constança II de SicÍlia, de sa mare hereta el [[regne de SicÍlia]] en l'any [[1285]].
== Context Històric ==
Durant el seu regnat, Jaume II va afrontar diversos desafiaments, incloent la gestió de les tensions internes dins del regne i les relacions en atres potències europees. La seua política exterior es va centrar en l'expansió territorial, especialment a través de la conquesta de terres del Mar Mediterràneu.
== Conquestes i Política ==
Una de les fites més destacades del seu regnat va ser la conquesta de [[Sicília]], que va tindre un impacte significatiu en la política mediterrànea. Jaume II també va promoure el comerç i les relacions diplomàtiques en atres regnes, buscant estabilisar la seua corona i aumentar la seua influència. Jaume II va conquistar [[Cerdenya]] ([[1323]]-[[1325]]), que quedà aixina incorporada a la [[Corona d'Aragó]].
== Llegat ==
Jaume II és recordat per la seua contribució a la consolidació de la Corona d'Aragó i per les seues polítiques que van fomentar el comerç i la cultura. La seua figura està considerada com a una de les més importants de l'història migeval valenciana i aragonesa.
Entre atres fets:
* Va consolidar la Corona d'Aragó en declarar l'unió indissoluble entre els regnes d'Aragó i Valéncia i el comtat de Barcelona ([[1319]]).
* Va obtindre el vassallage dels reis de Mallorca (membres de la casa real aragonesa).
* Va recuperar la Vall d’Arán.
* Va reforçar la posició de la Corona sometent a la noblea en el respal de les ciutats.
* Va fer alvançar la frontera del regne de Valéncia a costa del de Múrcia, aprofitant l'intervenció en les disputes successòries castellanes (1304).
* Va reforçar la defensa del flanc sur front als musulmans creant per a això l'orde militar de Montesa ([[1317]]), aprovada pel [[papa]] [[Juan XXII]] en l'any [[1317]], en la finalitat de lluitar contra els musulmans.
* Va fundar en l'any [[1300]] l'Universitat de Lleida i en [[1305]] el Consell (actual Senat) en [[Crevillent]].
== Conclusió ==
El regnat de Jaume II va ser un periodo de canvis significatius i de creiximent per a la Corona d'Aragó. La seua visió política i les seues accions varen deixar una impronta que va perdurar en l'història de la regió.
== Vore també ==
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Reis de Valéncia]]
* [[Corona d'Aragó]]
== Referències ==
* Jocelyn Hillgarth (1976). The Spanish Kingdoms (1250-1516). Oxford University Press. p. 286. ISBN 019822530X
* Jaspert, Nikolas (1997). «Heresy and Holyness in a Mediterranean Dynasty: the House of Barcelona in the Thirteenth and Fourteenth Centuries». En Dionisius Agius, Ian Richard Netton, ed. Across the Mediterranean Frontiers. Trade, Politics and Religion, 650-1450 (en inglés). Turnhout: Brepols. p. 124. ISBN 2-503-50600-3
* [https://revistas.ucm.es/index.php/ELEM/article/view/81445 Cingolani, Stefano M. (7 de abril de 2022). «Monarcas infieles: amantes e hijos ilegítimos en la Corona de Aragón, desde Ramón Berenguer IV a Jaime II (1131-1327». En la España Medieval 45: 261-286. ISSN 1988-2971. doi:10.5209/elem.81445.]
== Bibliografia ==
* Arco y Garay, Ricardo del (1945). Sepulcros de la Casa Real de Aragón. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. OCLC 11818414
* [https://books.google.es/books?id=jbwoP1unhg0C&lpg=PP1&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Hinojosa Montalvo, José Rampon (2005). Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón. San Sebastión: Nerea. ISBN 978-84-89569-99-7]
* [https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/28/86/_ebook.pdf Estal, Juan Manuel del (2009). Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327). Fuentes Históricas Aragonesas, 47. Zaragoza: Institución Fernando el Católico. ISBN 978-84-7820-984-2]
* Ubieto Arteta, Antonio (1981). La formación territoria «La formación territorial». Historia de Aragón (I). Zaragoza: Anubar. ISBN 84-7013-181-8
* Modesto Lafuente. Historia General de España. Montaner y Simón, Editores. Biblioteca Digital de Castilla y León.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|James II of Aragon in art}}
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]