157 193
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 20:
Llínea 20: − + Llínea 44:
Llínea 44: − + − + Llínea 52:
Llínea 52: − (Secció per completar)+ + + + + + + + + + + + +
Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '
=== Trayectòria professional ===
=== Trayectòria professional ===
El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de [[Las Merindades]] i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en [[carro]] o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un chicotet municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de [[Las Merindades]] i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en [[carro]] o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.
Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.
=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===
=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===
En maig de [[1935]] Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936-39]]. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.
En [[maig]] de [[1935]] Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936-39]]. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.
Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els Jocs Florals de Valéncia i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.
Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en l'any [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia|Jocs Florals de Valéncia]] i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.
En l'any [[1944]] Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de ''La Notaría'', revista del Colege Notarial que es publicava des de [[1858]] i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista ''La Notaría'', dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular ''Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos'', la qual encara té continuïtat hui en dia.
En l'any [[1944]] Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de ''La Notaría'', revista del Colege Notarial que es publicava des de [[1858]] i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista ''La Notaría'', dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular ''Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos'', la qual encara té continuïtat hui en dia.
La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.
La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.
En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.
Estos treballs en els archius de Barcelona i Vich varen permetre a Raimundo Noguera i Honori Garcia presentar una ponència conjunta en el II Congrés del Notariat Llatí: ''Organización y funciones de los archivos notariales'', publicat en Madrit en [[1950]].
L'atra preocupació d'Honori Garcia fon la recuperació de la vida cultural en Vich i en el comtat d'Osona. Donà conferències i escomençà la publicació de la revista ''Vic'' de periodicitat anual. Participà en la fundació del “Patronat d'Estudis Ausonencs” aplegant a redactar els primers estatuts. En març de [[1952]] quedà constituïda la societat i en setembre es publicà el primer número de la revista ''Ausa''.
En novembre de [[1952]] es varen inaugurar en un sol acte el Museu i la Biblioteca episcopals, els Archius Històrics reunits i el Patronat d'Estudis Ausonencs.
Honori Garcia continuava en les investigacions sobre Dret valencià i tortosí, l'història de les comarques castellonenques, l'història de la Vall d'Uxó, la de Vich, la del Notariat. També participà en diversos proyectes, un dels quals era realisar una edició dels Furs de Valéncia en [[Manuel Dualde]] i [[Manuel Sanchis Guarner]], pero este proyecte quedà pospost per al futur per la malaltia que li va causar la mort el 9 d'octubre de [[1953]], en la Vall d'Uxó.
El seu fill Arcadio va continuar publicant investigacions de son pare, entre elles ''Notas para la historia de Vall de Uxó'' en [[1962]], i una reedició en [[1982]].
El total de publicacions d'Honori Garcia són setantaquatre, pero la seua figura encara és una referència de primera magnitut en el panorama cultural valencià del [[sigle XX]]. Fon un home de sòlida cultura jurídica i històrica, treballador incansable, compromés en la seua terra, en la curiositat sempre desperta i d'enorme claritat d'enteniment. En Vich se li coneixia com "el notari dels pobres", donada la seua capacitat per a abaratir els actes notarials a les persones d'escassa capacitat adquisitiva.
== Vore també ==
== Vore també ==